Reportatges

Geologia

Amenaça geològica en potència

Europa va viure recentment una versió moderna de l'Apocalipsi, en forma d'espai aeri tancat durant sis dies. El culpable: el volcà de la glacera Eyjafjallajokull, a Islàndia. Amb el trànsit aeri reobert, el problema sembla, de moment, solucionat. Però els vulcanòlegs no estan tranquils: creuen que l’augment progressiu de la temperatura de la Terra podria fer augmentar l'activitat volcànica.

Cristina Jiménez | 5 de maig de 2010

Fotografia: Juan Carlos Guijarro

Més erupcions volcàniques, terratrèmols, tsunamis... Fenòmens naturals extrems que podrien donar-se amb més freqüència en el futur si no es posa fre al canvi climàtic. Els experts creuen que comença a haver-hi prou evidències científiques com per tenir en compte el risc que aquestes hipotètiques amenaces geològiques podrien presentar en el futur i creuen que s'haurien de dedicar més recursos al seu estudi. Una sèrie especial d'articles publicats recentment a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society A ha posat de manifest aquesta situació alarmant.

Per extreure aquestes conclusions, els científics han centrat les seves mirades en el passat geològic de la Terra. Hi han trobat proves que un escalfament significatiu de l'atmosfera ha estat associat amb freqüència a canvis en l'activitat geològica. Per exemple, el desglaç que es va produir al final de l'última glaciació de la Terra, fa més de 10.000 anys, va coincidir amb l'inici de l'activitat volcànica a Islàndia.

El mecanisme que provoca aquest canvi es basa en simple física. Les glaceres, quan es fonen, alteren la distribució de grans quantitats d'aigua. "Si el gel desapareix, s'allibera la pressió exercida sobre les roques a nivells profunds i augmenta la velocitat a la qual les roques es transformen en magma", explica Carolina Paglia, vulcanòloga de la Universitat de Leeds (Regne Unit). Mentre la glacera està gelada, explica, la pressió a nivells profunds és tan intensa que les roques romanen en estat sòlid. En moments de desglaç, però, la pressió disminueix i el nivell del sòl puja, de manera que més percentatge de roca de capes profundes del sòl pot transformar-se en magma.

Paglia, juntament amb Freysteinn Sigmundsson, de la Universitat d'Islàndia, va publicar un estudi el 2008 a la revista Geophysical Research Letters sobre la possible connexió entre l'escalfament global i els volcans islandesos. En el seu estudi, els dos científics van calcular que més d'un 10% de la massa de la capa de gel (uns 435 quilòmetres cúbics) de la glacera més gran d'Islàndia, el Vatnajokull, s'ha fos des de l’any 1890. En conseqüència, el nivell del sòl en aquesta zona ha pujat fins a 25 mil·límetres en un any, tot provocant canvis importants en la geologia del terreny. Tenint en compte les pressions inicials i finals, els científics van calcular que, des del 1890, la producció de magma sota aquesta glacera, de més de 8.000 quilòmetres quadrats, ha augmentat en més d'un 10%.

Les erupcions volcàniques a Islàndia podrien ser més freqüents en les dècades futuresEl treball de Paglia i Sigmundsson suggereix que les erupcions volcàniques a Islàndia podrien ser més freqüents en les dècades futures, ja que l'excés de magma sota de l'escorça podria produir canvis geològics profunds associats a una sismicitat més alta, així com moviments de magma inusuals que resultarien en més activitat volcànica. Segons Paglia, altres llocs com el Mont Erebus a l'Antàrtida, les illes Aleutianes d'Alaska i la Patagònia a l'Amèrica del Sud, amb configuracions geològiques similars a la d'Islàndia, també podrien patir més erupcions volcàniques.

No obstant això, puntualitza Paglia, això no vol dir necessàriament que estigui augmentant la producció de magma a tot el món. El cas de la glacera Vatnajokull és especial: es troba situat sobre la línia on coincideixen dues plaques tectòniques, i això afavoreix que la pressió pugui ser alliberada a través de l'espai entre les plaques, la qual cosa té efectes importants en les capes profundes del mantell. A més, Paglia afegeix que l’erupció recent del volcà Eyjafjalla no és un efecte del canvi climàtic perquè la glacera que cobreix al volcà és massa petit i el seu desglaç difícilment pot afectar la geologia local.

Tot i que l'estudi aclareix que, de moment, encara no s'ha mesurat de forma experimental cap increment de l'activitat sísmica o volcànica que pugui relacionar-se amb l'alteració de patrons climatològics conseqüència del canvi climàtic, el risc està augmentant. "L'estudi dels models climàtics i les tendències actuals indiquen que ja hi ha un increment del risc en relació a l'espectre de riscos geològics i geomorfològics en un món cada vegada més temperat a causa del canvi climàtic", es llegeix a l'estudi.

Bill McGuire, director del Benfield Hazard Research Centre de l'University College London i un dels autors de la sèrie especial d'articles de la revista de la Royal Society, demana la creació d'un programa de recerca especialitzat en riscos geològics i prou inversió per tirar-lo endavant. A més, segons els autors que han participat en els articles, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, que dirigeix els estudis en canvi climàtic en l’àmbit mundial, també hauria d'encarregar-se d'organitzar les recerques de l'impacte del canvi climàtic a la geosfera, així com de les seves conseqüències.

Un altre expert en canvi climàtic, Richard Betts, del Hadley Centre de la Met Office britànica, també creu que s'hauria d'iniciar una nova era de recerca acadèmica en riscos geològics. Reconeix que moltes vegades s'ha assumit que no existia connexió entre el canvi climàtic i la incidència de fenòmens extrems, però creu que és molt possible que, si les temperatures continuen pujant, n’augmenti el nombre i l'impacte a llarg termini, "necessitem reduir la incertesa sobre com aquests riscos afectaran el nostre planeta en el futur", culmina Betts.

Tòpics de l'article