Reportatges

Gestió ambiental

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

El Mekong plora

El desenvolupament econòmic d'Àsia enlluerna el món, però té la seva creu en els problemes mediambientals que provoca. La biodiversitat de la principal artèria del sud-est asiàtic es troba en perill.

10 de maig de 2010

Zigor Aldama | Shanghái

Fotografia: Zigor Aldama

Ara fa 11 anys que vaig tenir el meu primer contacte amb el riu Mekong. Va ser al seu delta, al sud del Vietnam. Ja aleshores em va semblar un lloc tan interessant en l'aspecte social com preocupant en el mediambiental. Milers de barcasses de tot tipus i mida, però sempre brutes i desgavellades, feien de la principal via fluvial del sud-est asiàtic, i una de les majors de tot el continent, un lloc més concorregut que la M-30 madrilenya. Les escombraries s'hi llençaven sense miraments a una aigua que, d'altra banda, serveix perquè “el bol d'arròs” del Vietnam, com anomenen el delta, sigui capaç d'alimentar gran part del país.

Amb el pas dels anys, m'he acostat al malparat Mekong en diferents ocasions i n'he visitat diferents punts. Vaig ser testimoni a Laos de com s'aixecava una impressionant barrera en un dels seus afluents, la presa Nam Theun 2, que ja ha començat a funcionar malgrat les crítiques d'organitzacions ecologistes com International Rivers. Però només és una de les 70 preses que el Partit Comunista planeja erigir per convertir el petit país, de només cinc milions d'habitants, en la “bateria d'Àsia”. Tot en nom del bé econòmic d'un territori que només compta amb els recursos hídrics que li proporciona la Terra. I cal explotar-los, perquè el que importa és el PIB, encara que el seu creixement suposi que riu avall els agricultors tinguin problemes per collir el cereal que els dóna la vida. Però als laosians els ha sortit, al nord, un dur competidor pels recursos: la Xina.

El gegant asiàtic no vol construir gaires preses, només quatre. Però quines quatre. Són les muralles de Lancang, i entre elles s’hi troba la més alta del món. Es el seu impacte és tan gran que molts han començat a criticar l'efecte que estan tenint en l'actual sequera que afecta, de forma molt greu, el centre-sud del país. No obstant això, la Xina nega aquestes acusacions i els plans segueixen endavant, tot i que l'explotació combinada de diversos països (Tailàndia i Cambodja també volen afegir-hi preses) és molt perillosa per a la salut del Mekong.

Hi ha ocasions, com aquesta, en què costa creure que els governs siguin tan curts de vista. “Pa per avui i fam per a demà”, com diria la meva àvia. Els polítics es resguarden de les crítiques tractant de tacar la reputació dels ecologistes que els ataquen. El Banc Mundial, per exemple, acostuma a enviar-me de forma periòdica notes de premsa en què refuten tot allò que publica International Rivers; i és complicat trobar un punt intermedi, ja que és cert que ambdues parts tendeixen a buscar l'extrem de cada història. Però, en aquest cas, la pròpia Organització de les Nacions Unides ha llançat un missatge d'alarma a través d'un informe detallat del seu Programa Mediambiental.

L'assumpte té també el seu impacte en la fauna d'aquesta artèria fluvial. Segons un informe del 2006, el 87% dels peixos que habiten el Mekong són espècies migratòries que queden atrapades a les preses. On aniran? Fins i tot la Comissió per al Mekong anuncia que els interessos dels pescadors del riu quedaran greument perjudicats per la successió de barreres al llarg del seu curs.

Així, mentre uns quants (pocs) es beneficien de la producció d'energia, de l'augment del transport de mercaderies i, en general, d'aquells punts de PIB que els serveixen per sustentar els arguments a favor de plans megalòmans, la majoria pobra pateix les conseqüències i queda al marge de qualsevol benefici econòmic. Com de costum.

Tòpics de l'article