Reportatges

Empresa

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Trucs xinesos (I)

La situació de la Xina en el sector eòlic deixa al descobert la cara fosca del seu desenvolupament empresarial.

17 de maig del 2010

Zigor Aldama | Tianjin

Fotografia: Guy Hatton

En moltes ocasions, la Xina ens deixa amb la boca oberta. El desenvolupament del país, fins fa poc encara un “drac adormit”, sembla tret més d'un somni que de la realitat, i el camí que ha traçat serveix de model per a d’altres països en vies de desenvolupament que busquen un lloc en aquest món globalitzat. Però la transformació del gegant asiàtic, com succeeix amb el naixement de totes les superpotències, té les seves ombres.

Recentment he tingut ocasió de visitar una de les quatre plantes que Gamesa, una de les empreses líders en el mercat dels aerogeneradors, té a la ciutat de Tianjin, un gegantí centre industrial promocionat pel Partit Comunista a cop d'incentiu fiscal. Sens dubte, les instal·lacions d'aquesta empresa basca, que està ja dedicada a la construcció d'una cinquena instal·lació al país que ara lidera el creixement econòmic del planeta, resulten espectaculars. O ho resultarien si no fos perquè la meva visita va coincidir amb un tall d'electricitat a tot el parc industrial. "Per l'article 33", feia broma un dels responsables de la planta, que només s'havia assabentat dels plans del tall del subministrament un dia abans.

Aquest fet és un reflex de la situació a la qual s'enfronten les companyies estrangeres que s'implanten a la Xina, però és una broma comparat amb els entrebancs en un àmbit molt més crític: el legislatiu. Després d'haver aconseguit convèncer empreses estrangeres perquè portessin capital primer i tecnologia després, molts analistes coincideixen a veure en l'actitud del govern xinès un enduriment perillós pel que fa a les condicions que s'apliquen a aquestes empreses foranes. "És com si ens diguessin que ja no ens necessiten, i que ara és el seu moment", reconeixia un alt directiu que prefereix mantenir l'anonimat.

Sí que ho ha dit fort i clar el president de la Cambra de Comerç Europea a la Xina. De fet, Joerg Wuttke va titular un duríssim article al Financial Times amb un més que eloqüent "Xina comença a frustrar els negocis estrangers". En el text hi assegurava que, durant tota la seva experiència a la Xina, mai no havia notat un sentiment tan pessimista: "Després de 30 anys de reforma econòmica progressiva, les empreses estrangeres senten que se'ls ha posat davant una imprevista i inexpugnable barricada". Sens dubte, el cas de Google ve al cap.

Una nova Gran Muralla? Però, com? Vaig voler aprofundir en el text de Wuttke i em vaig posar en contacte amb la institució que dirigeix per demanar més dades, centrades ja en el sector eòlic, que és un dels més afectats perquè el govern xinès considera que hi ha una sobrecapacitat i que cal una “neteja”. "La major part dels productors europeus considera que Pequín ha introduït excessives mesures proteccionistes per ajudar al desenvolupament i la consolidació de les empreses locals", em va explicar Adam Dunnet, director general de l'organisme europeu. "Ara que la Xina s'està convertint en part integral del mercat eòlic mundial, aquestes empreses estan tractant de vendre els seus productes fora de les seves fronteres. Considerem que aquest proteccionisme els impedirà créixer en el mercat internacional, de manera que la Xina només aconsegueix frenar la internacionalització de les seves marques ". I llastrar els resultats dels líders mundials del sector, és clar. "Moltes empreses ens han comentat seriosament que estan considerant abandonar el país o dirigir les seves inversions cap a altres àrees", va afegir Dunnet.

És fàcil entendre el perquè d'aquesta decisió governamental quan es dóna un cop d'ull als números, que sabem que no menteixen. Fa sis anys, els fabricants estrangers d'aerogeneradors gaudien del 75% del mercat xinès d'energia eòlica; l'any passat aquest percentatge s'havia reduït fins a un miserable 11%. Mentrestant, empreses xineses que fa un gaudien de la seva infància, com és el cas de Sinovel, han aconseguit ja un lloc entre els líders mundials i gaudeixen d'una posició privilegiada en el principal mercat del planeta: el seu, com és evident.

És clar que juguen amb un avantatge important. L'any passat, el gegant asiàtic va licitar la compra de 5.250 megawatts de potència, que es poden traduir en d’altres aerogeneradors. Els productors estrangers es van emportar un cop sense precedents: no se'ls va concedir ni un sol megawatt. Proteccionisme sense fre? No hi ha dubte, diuen. I en el sector eòlic hi ha molt per explicar.

Continuarà...

Tòpics de l'article