Reportatges

Gestió ambiental

"No podem sortir de les crisis plantejant disjuntives"

Kilaparti Ramakrishna, advocat de la natura

Nascut a l'Índia i establert als Estats Units, aquest advocat mediambientalista va rebre el 2007 el premi Nobel de la Pau, com a membre del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic, per la seva dedicació a la defensa de la natura. El 6 de maig passat va recalar a Santa Susanna (Maresme) per inaugurar, amb una conferència sobre la responsabilitat social en el canvi climàtic, unes jornades inscrites en l'Any Mundial de la Biodiversitat i organitzades pel CSIC-Centre d'Estudis avançats de Blanes.

Jordi Montaner | 18 de maig de 2010

Kilaparti Ramakrishna

Els països rics semblen molt més preocupats que els països pobres per la conservació de la natura. Mala consciència?
Tota forma de consciència és bona. Hem progressat durant dècades a base de menysprear els cicles biològics de la natura, creient que l'aire, l'aigua o l'energia es troben a l'abast de tothom per sempre i de forma gratuïta. Ens ha portat massa temps comprendre que no és així, i ara el planeta es ressent de la nostra desídia. Els països rics ja han posat en marxa mesures per pal·liar el dany causat, un treball necessari, tot i que insuficient.

Els xinesos i els indis es pregunten per què al seu país la majoria de les persones va molt en bicicleta quan, a Occident, moltes famílies disposen de dos o fins i tot tres vehicles motoritzats. Si el progrés equipa totes les famílies índies i xineses amb un automòbil, no hi haurà petroli per a tots ni s'assoliran la meitat dels objectius d'emissions atmosfèriques fixades a Kyoto per al 2012.
Fa pocs mesos vam poder albirar aquest problema a la cimera de Copenhaguen.

O progressem tots o no progressa ningú?
Els occidentals teniu la mania de plantejar la solució als problemes a través de disjuntives, o blanc o negre. Tanmateix, i amb tota probabilitat, res no pot ser perfectament ni negre ni blanc, sinó d'un gris comú que adopta diverses formes.

I què proposa?
Plantejo aquest mateix principi en tots els fòrums i m'ha valgut un premi Nobel. Necessitem aprendre a solucionar les crisis sense plantejar disjuntives: justícia o ecologia, planeta o Humanitat, Orient o Occident, progrés o pobresa... Cal treballar en diversos fronts oberts al mateix temps, tot buscant una solució comuna sense desestimar res. Em nego a creure que és impossible que els països en vies d'industrialització progressin de forma sostenible. Òbviament, Occident té un compromís important en aquest sentit, havent après dels seus errors.

És possible que haguem estat de festa massa temps i que ara toqui posar-se a treballar de forma conjuntaEuropa està nerviosa amb la crisi. Si es fa una muntanya de salvar Grècia, imagini el que suposaria salvar l'Índia, la Xina o el planeta sencer.
Doncs és el que apareix escrit i subratllat ara mateix en totes les agendes diplomàtiques. Les coses es posen difícils. És possible que haguem estat de festa massa temps i que ara toqui posar-se a treballar de forma conjunta. Disposem de recursos humans i tecnològics per plantejar un món millor, respectuós amb el medi ambient, sostenible i equitatiu a la vegada. En la mesura que puguem unir-nos tots sota aquest enfocament, veurem solucionar un darrere l'altre molts conflictes que ara mateix ens semblen impossibles de solucionar.

Cada tres hores s'extingeix una espècie per a sempre. El rellotge no ajuda.
El rellotge és una invenció humana, no natural. Darwin ens va ensenyar que la naturalesa evoluciona a partir d'una selecció que implica...

Una disjuntiva: morir o sobreviure.
[Somriu] No del tot, ja que tots acabem morint després d'haver viscut. Em referia al fet que l'extinció no ha de ser tant un motiu de preocupació com d'ocupació. És com si estiguessis trepitjant el peu a algú i et preocupés el soroll que emet en queixar-se. Les amenaces a la biodiversitat, com el canvi climàtic, responen a una concepció equivocada sobre el paper de la natura en les nostres vides, en la nostra forma de subsistir. No podem considerar els espais protegits com a zones d'esbarjo o delit sensorial per al gaudi exclusiu dels humans, com una cosa independent de les nostres activitats agrícoles o industrials, ni tractar les espècies amenaçades com obres d'art. Encara queden pobles indígenes “incivilitzats” per als quals la tala dels boscos és un atemptat en tota regla, un crim sense humanitat. Curiosament, quan hi va haver el gran tsunami de l'Índic, les zones més primitives amb barreres corall i manglars encara en bon estat van ser les menys castigades per la força del mar. Saviesa ancestral.

UNA AGENDA DIFÍCIL La seva veu dóna el tret de sortida a nombroses trobades sobre biodiversitat i canvi climàtic arreu del món. Però Rama no viu retirat ni té temps per perdre. Sap que els acords de Kyoto caduquen el 2012 i que el planeta, encara que més conscient dels seus problemes, no es troba en una situació millor que fa 10 anys. Cerca començar des del principi, mitjançant pedagogia dels valors de la conservació de la natura, "no com un hobby per a adolescents desocupats o jubilats, sinó com una prioritat en tot pla de govern".

Al costat d'Al Gore i l'actual secretari general de les Nacions Unides, el coreà Ban Ki-Moon, Rama ha promogut programes de sensibilització ciutadana sobre el canvi climàtic en països com Rússia, i pretén posar-los en marxa també a l'Índia i la Xina. Considera que els polítics escuden les seves males polítiques mediambientals en la indiferència dels votants, de manera que desitja injectar pressió des dels fonaments. "S'ha avançat. Avui dia ningú no ven un cotxe sense detallar el seu perfil de sostenibilitat, però falta traslladar aquesta sensibilitat a les trobades del G-20 i del G-8, on es prenen les decisions més importants, les que poden acabar afectant el món sencer".

Tòpics de l'article