Reportatges

Paleontologia

Redefinint l’evolució humana

El mes de maig ha arrencat amb visions i reflexions sobre l'evolució humana a Barcelona. Des de la prehistòria fins a la fi de l'espècie, dos experts com Salvador Moyà-Solà, director de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), i Eudald Carbonell, director de l'Institut de Paleontologia Humana i Evolució Cultural (IPHES), han compartit en xerrades respectives les consideracions que construeixen les bases de les seves recerques.

Ànnia Monreal | 24 de maig de 2010

Fotografia: David O'Rojo

"Encara no tenim una resposta fiable sobre l'origen comú dels diferents grups d'homínids". Pot ser que la genètica hagi enviat en orris mig segle de recerques afermades en fòssils i en l'estudi de les formes. Salvador Moyà-Solà i el seu equip a l'ICP ara s'han embrancat a aclarir la possible disparitat de procedències dels parents de l'home, una via oberta recentment gràcies a l'accés als gens.

La irrupció de la genètica i la genòmica al camp de la prehistòria ha fet trontollar certeses i ha originat aferrissades discussions entre científics d'una i altra riba. "Durant els últims anys les dades d'origen molecular amb què treballen els genetistes, les dades paleontològiques que vénen del registre fòssil i les dades morfològiques han estat sempre en conflicte", assenyala Moyà-Solà. "Però crec que l'enfrontament prové més dels egos dels investigadors que de la informació real que contenen gens i fòssils".

Fa un parell de setmanes Barcelona va escenificar la fi d'aquestes diferències particulars. Els uns i els altres es complementen. "Al final les coses encaixen. Quan disposes de molta informació, genètica, paleontològica i morfològica és quan realment ets capaç de proposar hipòtesis ben fonamentades", assegura el director de l'ICP.

Extinció?

Arribar a un acord sobre el passat potser és més senzill que apropar pronòstics de futur. Basant-se en el seu coneixement del comportament acumulat dels éssers humans, Salvador Moyà-Solà veu el futur negre: “Els humans tenim una memòria històrica molt curta i ens costa veure els problemes actuals des de la perspectiva adequada. Acabarem destruint el planeta". "Ens extingirem, com totes les espècies", assevera Eudald Carbonell des de la seva tribuna com a "evolucionista radical".

"Ens costa veure els problemes actuals des de la perspectiva adequada. Acabarem destruint el planeta" Invasió, extermini, destrucció. Cinema i literatura ja han dibuixat aquest panorama, que els científics no veuen tan improbable. "Tenim una economia basada en el creixement, però té un límit imposat per la sostenibilitat del planeta. Això la gent no ho té en compte", lamenta Moyà-Solà. "Els paleontòlegs sabem molt bé què passa quan l'evolució té lloc en una illa: les poblacions s'extingeixen perquè s'acaben els recursos. Vivim en una illa i això ens pot passar a nosaltres". Ha arribat el moment de "prendre mesures impopulars: hem de frenar el creixement. Una de les nostres funcions com a científics és explicar això a la gent i als polítics. Que ens escoltin", llança el paleontòleg. "Però els polítics no actuaran perquè en darrera instància estan governats per l'economia, i l'economia és creixement constant".

"Per selecció natural estem dissenyats així. Som egoistes, però ara tenim un coneixement que l'home primitiu no tenia", es convenç el capità de l'ICP. Però la selecció natural ja no és determinant per a Eudald Carbonell. Ella "traça el seu camí però nosaltres, amb la selecció cultural, la matisem". Aquesta redefinició del progrés humà centra els pensaments del responsable de l'IPHES. "Evolució i disseny és una formulació de l'evolució humana a partir d'una sèrie de lleis que estic buscant, basades sobretot en l'evolució social de l'home, complementària a l'evolució biològica", explica. "Estic buscant les mecanismes de la selecció cultural que han fet que ens distingíssim dels primats", aclareix.

Selecció cultural

La tecnologia juga un paper determinant a les teories de Carbonell. No hi ha dubte que l'home del segle XXI és tecnològic. Al contrari del que molts pensen, "la tecnologia s'ha d'emprar per humanitzar-nos millor. La seva aplicació a la societat ha incrementat la nostra sociabilitat, alhora que ha canviat la nostra forma d'interaccionar, de pensar, de conèixer", sosté. Unes transformacions que han "accelerat de manera exponencial l'evolució social de l'homo sapiens".

La nostra espècie ha estat capaç d'adaptar-se als canvis ambientals d'una manera desconeguda al regne animal. "Hem canviat l'atzar per la lògica del coneixement i la consciència", una habilitat que comporta els seus riscos: el creixement desmesurat, com assenyalava Moyà-Solà, que s'anul·la a si mateix. "Actualment no hi ha cap factor que no sigui exponencial, i això ens condueix a un coll d'ampolla evolutiu", afirma Carbonell. "Crec que durant aquest segle es produirà un col·lapse com a espècie, amb la pèrdua de diversitat o de demografia com a forma per regular el sistema. No arribarem als 9.000 milions d'habitants".

Per superar aquest canvi "hem intervenir en la selecció natural des de la selecció cultural, passar de la societat del coneixement a la societat del pensament". Aquest és el salvavides que entreveu el codirector del Projecte Atapuerca. Per això cal "evolucionar cap a un món en què ciència, coneixement i tecnologia permetin la socialització i la resocialització". "La integració del coneixement i del pensament portarà a una organització a partir de la consciència operativa", basada en una educació holística, interdisciplinar i crítica.

Un dels grans fonaments de l'evolució que proposa Carbonell consisteix a desprendre’s dels líders. "S'han d'eliminar socialment, hem de procurar que no manin, perquè funcionarem molt millor. Ens hem de governar per conceptes, el que anomeno consciència operativa, no per la intel·ligència operativa". Les seves teories també es carreguen valors i religions: "S'ha de fer tot el possible per abandonar els valors i construir consciència", llança. "Els valors neixen en estructures dogmàtiques, amb gent que no és capaç d'entendre com funciona el món".

EGOISTES PER NATURALESA Carbonell no comparteix del tot l'egoisme inherent a l'ésser humà que accepta Salvador Moyà-Solà. La generositat de l'home ‘carbonellà’ es tradueix en les màquines. "Si som intel·ligents farem màquines que ens substituiran. Ens extingirem, però serem la primera espècie que n’haurà generat una altra de nova", assegura sense titubejar. De fet, "penso que aquest procés ja ha començat: som capaços d'intervenir a l'evolució, amb la tecnologia o la genètica". "Deixarem un bon granet de sorra al procés evolutiu, no es pot ser egoista. I cal pensar que les màquines seran millor que nosaltres". "No crec que les màquines ens sobrevisquin", considera Moyà-Solà. "Potser la solució de l'ésser humà ja la va oferir la sèrie Star Treck: colonitzar altres mons. Tal vegada el nostre remei passa per destruir el planeta, però buscar solucions anant a d’altres planetes per destruir-los".

Tòpics de l'article