Reportatges

Empresa

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Trucs xinesos (II)

La Xina aposta per les energies renovables, però els interessos empresarials suposen un escull per al seu desenvolupament i espanten les companyies estrangeres.

24 de maig de 2010

Zigor Aldama | Xangai

La Xina aposta sense fissures per les energies renovables per substituir el carbó que encara cobreix el 75% de les necessitats del Gran Drac. Tenint en compte només l'extensió que ocupa el país, el quart més gran del planeta, i la població que l'habita, al voltant dels 1.400 milions de persones, el mercat no pot resultar més sucós per a les empreses líders dels sectors involucrats: nuclear, eòlic, solar o hidrològic, entre d’altres. No obstant això, la situació no és gens fàcil, fins al punt que algunes empreses han decidit tirar la tovallola.

Fotografia: Antonio Guerra

És el cas d'Acciona, que va implantar el seu negoci d'aerogeneradors a través d'una joint venture amb un soci xinès, una empresa estatal, que no va complir amb les expectatives de l'empresa espanyola. En la seva aventura xinesa, Acciona ha aconseguit vendre només 250 megawatts en un país que només l'any passat va licitar-ne més de 5.000. Així, no és estrany que hagi decidit vendre la seva part de l'empresa i establir-se únicament per donar servei als aerogeneradors que ja ha instal·lat. Tenint en compte el creixement que viu el sector al gegant asiàtic, sembla una decisió totalment equivocada.

Però hi ha mar de fons. Curiosament, molts dels aerogeneradors instal·lats en territori xinès no produeixen electricitat. S'estima que el 30% de la potència total no es troba connectada a la xarxa. "No estan endollats", sintetitza de forma gràfica Juan Ignacio Motiloa, director d'Estratègia de Gamesa, un dels líders mundials del sector eòlic, que compta ja amb quatre fàbriques a la Xina i està construint-ne una cinquena. Com és possible? Perquè la Llei d'Energies Renovables obliga les elèctriques a instal·lar per a aquest any una capacitat equivalent al 3% del total (un 8% per al 2020) en fonts netes no hídriques.

Però només a instal·lar-lo. No hi ha cap exigència sobre la producció d'energia, així que molts s'estalvien el cost de la infraestructura necessària per connectar els molins a la xarxa. "És clar que aquesta situació està canviant gràcies a la sortida a borsa d'aquestes empreses estatals. En el moment en què surten al parquet han de mostrar beneficis, i considerem que això pot ocasionar que, tot i les pressions per comprar producte xinès, les elèctriques optin per aerogeneradors de bona qualitat, amb independència de l'origen de l'empresa que els fabriqui" , analitza Jesús Zaldua, president de Gamesa Xina.

Però la legislació que proposa el país espanta. El mes passat els fabricants d'aerogeneradors estrangers van haver d'enviar els seus comentaris sobre una proposta de llei que suposaria "una neteja total del sector". El Partit Comunista considera que hi ha un excés de capacitat entre els productors d'aerogeneradors i planteja que només puguin operar fàbriques amb una capacitat anual superior als 1.000 megawatts, de les quals surtin màquines d'un mínim de 2,5 megawatts (com a exemple, Gamesa acaba d'introduir la de 2 megawatts), i que es destini el 5% de les vendes a R+D.

Javier Ojeda, director d'Acciona Renovables a la Xina, considera que aquest esborrany justifica encara més la decisió de la seva empresa de sortir del mercat d'aerogeneradors. "És una llei que no convida ningú a venir", assegura. Però la Xina contraataca, i no només nega que s'estiguin introduint mesures proteccionistes, sinó que assegura que l'ambient per a les empreses estrangeres ha millorat. I esgrimeixen dades per sustentar aquesta afirmació. En un article publicat al diari oficial China Daily, Yang Changyong, de la Comissió Nacional per al Desenvolupament i la Reforma, apuntava que, en contrast amb la important caiguda global de la inversió estrangera directa (un 39% en el conjunt mundial, un 41% en els països desenvolupats i el 35% en els que estan en vies de desenvolupament), "a la Xina només va caure el 3%, i està en creixement des del mes d'agost".

Però a l'article Changyong també hi adverteix que "és necessari que les empreses i els mitjans de comunicació estrangers entenguin i respectin la Xina, incloses les seves lleis i els seus costums". I llança una amenaça encoberta: "Si les empreses foranes es lamenten i la premsa exagera aquestes queixes sense analitzar la situació, només aconseguiran posposar la millora del marc inversor de la Xina, i acabaran per danyar els interessos de les seves empreses". El missatge és clar: davant els trucs xinesos, millor callar.

Tòpics de l'article