Reportatges

Tecnologies

L’endeví científic

No circulem amb cotxes que volen, no ens nodrim a base de píndoles ni estiuegem a la lluna. Tampoc hem enterbolit encara l'atmosfera fins al límit de fer impossible la vida a la Terra ni lluitem contra androides. Però ja no sabem viure sense un telèfon mòbil al palmell de la mà, sense consultar a diari el correu electrònic o amb l'esperança en el poder regenerador de les cèl·lules mare. El futur acaba en present.

Ànnia Monreal | 27 de maig de 2010

Michio Kaku

La bola de vidre de Michio Kaku són converses, entrevistes que al llarg dels últims anys ha mantingut amb els principals científics del món. Ells li han donat les claus de com serà el món el 2020, el 2060 o el 2100. I tot i que el marge entre possible i probable, laboratori i realitat és ampli, no hi ha cap mena de dubte que ciència i tecnologia seran tan necessàries com l'aire que respirem.

"Al futur els ordinadors seran tan corrents com l'aigua o l'electricitat. Seran tan convencionals que no els donarem importància", sosté aquest catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Nova York i expert en tendències de futur. "D'aquí a deu anys les ulleres seran moda, perquè les lents incorporaran Internet als vidres", assegura. "La Xarxa serà a tot arreu".

Connexió global

Com ja van imaginar molts autors, la pantalla de l'ordinador estarà enganxada als nostres ulls. "Parpellejarem i ja estarem en línia. Ens presentaran algú i al moment podrem saber qui és, veurem pel·lícules des de les ulleres i s'imposaran traduccions a l'instant davant dels nostres ulls quan viatgem. El Colosseu o el Partenó s'alçaran aliens al pas del temps gràcies a recreacions virtuals. Les ulleres ho transformaran tot". Aquests artefactes ja existeixen. Només els més presumits hauran d'esperar una mica, ja que "les lents de contacte s'estan perfeccionant".

L'abaratiment del preu dels xips permet i permetrà incorporar-los a qualsevol dispositiu. En breu escriurem sobre e-paper i "consultarem les parets de casa per saber quins amics estan disponibles per sortir aquesta nit". "Internet canviarà la seva funció. Es va crear per dominar el correu intern i lluitar contra la guerra nuclear, una eina masculina. Però avui Internet és femenina: el seu objectiu és apropar les persones".

És important aprofitar tot el coneixement que aporta Internet, de manera que la formació és clau La tecnologia omnipresent dotarà carreteres i autopistes de milions de xips que controlaran el trànsit. I els cotxes funcionaran sense conductor, amb GPS, "la qual cosa eliminarà els accidents", aposta Kaku. A l'hora de comprar sabrem a l'instant les característiques de cada mercaderia, gràcies a la realitat augmentada. "Anem cap al capitalisme perfecte: productor i consumidor ho sabran tot sobre el producte. La compra serà una personalització en massa".

Les prediccions d'aquest físic van més enllà: "El 2020 controlarem l'ordinador a través del pensament. També dominarem els objectes pensant en ells. I fins i tot podrem fotografiar els somnis". Al Japó ja hi ha robots dirigits per cervells humans i investigadors que treballen per plasmar les visions nocturnes en píxels que el cervell reconeix i pot llegir.

Les cases del futur, tecnificades i automatitzades per complet, es convertiran en agents de salut. El lavabo serà un gran laboratori d'anàlisi permanent de l'estat del nostre organisme. "Al futur el bany serà més intel·ligent que un hospital", destaca Michio Kaku. Vàter, mirall i parets examinaran al detall cada racó del cos i els seus components. I davant la més mínima sospita saltaran les alarmes.

Als centres sanitaris "els cirurgians manipularan cossos en 3D, no tocaran cossos reals. Seran robots qui duran a terme les intervencions, guiats pels metges". Quan els òrgans envelleixin o es danyin els podrem regenerar mitjançant cultius als laboratoris en qüestió de dies, "viurem més" i els aparells de tomografia per emissió de positrons (PET) seran de la mida d'un mòbil. "Tota aquesta tecnologia ja existeix, no és ciència ficció", adverteix el científic futuròleg.

E-seguretat

Sota tota aquesta capa de modernitat extrema subjau el dilema de la confidencialitat i la seguretat de les dades. Més que mai ens resumirem en nombres, codis que assenyalaran cada part del nostre cos i cada acció que duem a terme. "Necessitarem més i millors programaris per protegir-nos, però no hi ha marxa enrere". Internet no és cap ogre per a Kaku, sinó tot el contrari: "Les dictadures tenen por d’Internet perquè informa les persones".

Fotografia: Orbital Joe

Però quin marge d'actuació deixarà al cervell la ubiqüitat de la tecnologia? "No pot substituir el pensament real. Al futur la gent valorarà la saviesa, que no pot ser creada per ordinador. Els ordinadors no són cap excusa per deixar de pensar, són màquines que no poden sobresortir en camps com la creativitat, l'art, el lideratge, l'anàlisi, la ciència i totes les característiques que ens fan humans", considera Kaku.

"Hi ha qui pensa que en el futur les persones quedaran obsoletes i els robots les substituiran, però això no serà així. Els llocs de treball de vestit blau que floriran d'aquí a uns anys seran els no repetitius, com obrers de la construcció, jardiners, conserges, mentre que els llocs de treball mecànics si seran deposats per màquines. Pel que fa als empleats de vestit blanc, desapareixeran agents de borsa, corredors o caixers sempre que no siguin capaços d'afegir valor, d'afegir experiència i coneixement a allò que fan".

El món que anuncia Michio Kaku donarà un tomb a com captem i entenem la realitat en aquest instant. Si Internet ens posa tot el coneixement a l'abast d'un parpelleig, presumir de saviesa no tindrà gaire mèrit. Per això cobra especial importància la formació, tant la seva forma com el seu contingut. "Les escoles han d'ensenyar ciència i tecnologia, així com història i ciències socials. En cas contrari els estudiants es graduaran en la línia de l’atur. On no hagi Internet hi haurà pobresa i ignorància".

OPTIMISME DAVANT LES DESIGUALTATS Davant qui enarbora la bandera de la fractura digital i l'augment de les desigualtats socials, Michio Kaku també ofereix respostes. No gens de dramatisme. El temut allunyament entre els que posseeixin i entenguin la tecnologia i els que se’n quedin al marge no és plausible per al físic nord-americà: "Tothom podrà tenir accés als ordinadors perquè els preus baixaran". I s'explica: "Hi ha una transició històrica en curs, del capitalisme basat en productes al capitalisme intel·lectual.

Segons Kaku, això significa que “els aliments que mengem i els recursos que utilitzem són cada vegada més barats, tot seguint una tendència de fa més d'un segle. Així, si un país del Tercer Món decideix dependre totalment de productes bàsics (per exemple, aliments), veurà com la seva economia empetiteix. La solució passa perquè els països en vies de desenvolupament utilitzin el capitalisme dels productes bàsics com a trampolí per saltar cap al capitalisme intel·lectual".

Tòpics de l'article