Reportatges

Salut

Marató oncològica

Durant la recent setmana per a la divulgació i la recerca oncològica, l'atapeït programa va tenir per prefaci un simposi de la Fundació La Marató de TV3 en què es van exposar els resultats de les recerques finançades a partir de l'edició de l’any 2004. Aquella va ser la Marató que més diners ha recaptat fins avui (7,7 milions d'euros), i aquests fons han servit per impulsar 31 projectes de recerca relatius a l’etiologia, la fisiologia, el pronòstic i el tractament del càncer. Després d'aquest pròleg, tres dies intensos de discussió científica sobre càncer per part dels experts internacionals més reconeguts, organitzats al CosmoCaixa de Barcelona per la New York Association for Science (NYAS).

Jordi Montaner | 1 de juny de 2010

Segons Manuel Perucho, de l'Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer de Badalona, els avenços genètics i epigenètics estan obrint la porta a una oncologia molt més predictiva i preventiva dels tumors, amb recursos terapèutics més a la mida de cada pacient. Els 31 projectes finançats amb fons de la Marató s'han dut a terme en centres punters, com el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, la Universitat de Virgínia (Estats Units) i l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer de Lió (França).

Del genoma a la recepta

El torn d'intervencions de del congrés de la NYAS va tenir per convidat d'excepció el premi Nobel de medicina Michael Bishop, que va partir de la base que tots els càncers s'inicien arran d'una alteració genètica. "Els científics ens hem posat a completar un inventari de totes les possibles lesions genètiques i epigenètiques associades amb cada forma de càncer humà", va dir. Per desgràcia, no existeix un gen únic per a cada alteració, de manera que l'inventari es complica cada vegada més i es torna una mica laberíntic. "Encara ens trobem lluny de completar la llista, però ja apunten resultats esperançadors", va afegir, i va explicar que cada càncer pot estar causat fins per una dotzena d'alteracions genètiques, "però cada tipus de tumor disposa d'un gen específic sense l'alteració del qual no pot proliferar".

Un altre avantatge, va explicar Bishop, són els progressos a l'hora d'interpretar els senyals moleculars que precedeixen l'aparició o proliferació d'un determinat tumor, que poden establir en quin moment comença el procés cancerigen i per quina via. "D'aquesta manera, tractaments fins ara molt agressius per combatre els tumors passarien en un futur a substituir-se per inhibidors molt selectius que no lesionarien ni cèl·lules ni teixits sans".

Hans Clevers, de la Universitat d'Utrecht (Països Baixos), va relatar la seva experiència en l'estudi de l'epiteli intestinal, "el teixit cel·lular capaç de renovar-se més ràpidament en animals mamífers". Amb ratolins de laboratori, aquest investigador ha aconseguit transferir cèl·lules de l'intestí prim genèticament manipulades a tumors de còlon o estómac, en els quals s'ha observat una reestructuració dels teixits danyats en pocs dies. A casa nostra, Eduard Batlle i el seu grup d'investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) van donar a conèixer un avanç similar amb cèl·lules mare d'origen intestinal.

"El desenvolupament dels tumors es deu en bona part a un fenomen d'inestabilitat genòmica" Per la seva banda, Institut Dana-Farber de Boston (Estats Units), va recordar que bona part dels tumors renals es deuen a la inactivació de la proteïna de supressió tumoral VHL a càrrec d'un enzim que, inhibit amb fàrmacs, podria coartar la proliferació tumoral.

Joan Massagué, del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, va explicar l'origen de la disseminació de les cèl·lules canceroses, la coneguda metàstasi, per anunciar una recerca destinada a revertir-la. Emulant el xef Ferran Adrià, Massagué va anunciar una "deconstrucció" del mecanisme d'infiltració de les cèl·lules tumorals al torrent sanguini.

Perucho va aportar com a col·lació una recerca conjunta de l’IMPPC i el Sanford-Burnham Medical Research Institute de La Jolla (Estats Units) per identificar un fenotip mutant en el càncer de còlon. Per la seva banda, René Bernards, de l'Institut Holandès del Càncer (Països Baixos), va parlar de la seva experiència amb agents biològics (trastuzumab, àcid retinoic, inhibidors de la histona deacetilasa, inhibidors de MEK, PI3K, ALK i mTOR) en la recerca de biomarcadors capaços de verificar si hi ha o no resposta als tractaments.

En representació de l'Institut de Recerca Oncològica de Londres (Regne Unit), Alan Ashworth va recordar que el desenvolupament dels tumors es deu en bona part a un fenomen d'inestabilitat genòmica. L'investigador va citar algunes de les conegudes mutacions en el carcinoma colorectal sense poliposi hereditària, la síndrome de Bloom, l'atàxia telangièctasi (síndrome de Louis-Bar), l'anèmia de Fanconi i els càncers de mama i ovari provocats per mutacions dels gens BRCA1 i BRCA2. Així mateix, Klaus Pantel, de la Universitat d'Hamburg (Alemanya), va lamentar que la proliferació precoç de molts tumors sigui indetectable pels mitjans diagnòstics d'imatge disponibles, de manera que va proposar detectar la presència de cèl·lules tumorals en sang circulant i en medul·la òssia per mitjans químics.

Finalment, John D. McPherson, de l'Institut Oncològic d’Ontario a Toronto (Canadà), va parlar en clau de futur i va dipositar les seves esperances en el potencial de la seqüenciació de nucleòtids. Va fer un repàs de diverses plataformes que permetran avançar a grans passos en la identificació de seqüències genètiques lligades al desenvolupament de tumors.

C-À-N-C-E-R La microbiòloga i immunòloga australiana adscrita a la NYAS, Brooke Grindlinger, va alliçonar els assistents sobre com escriure sobre càncer, on i per què. Va començar explicant el perquè. Si les ciències "avancen una barbaritat" és, en part, gràcies a la divulgació i el seguiment que se'n fa dels resultats en revistes científiques d'impacte, com la que Allison Farrell gestiona en qualitat d'editora en cap: The Journal of Clinical Investigation.

La ponent va detallar que la seva tasca principal a Nova York és el cribratge de manuscrits, seguint un protocol que cal conèixer abans de posar-se a escriure cada article. "Quan un oncòleg té alguna cosa important a comunicar a la comunitat científica, ha de tenir en compte que cada revista té un comitè avaluador científic, que jutjarà la idoneïtat de l'article proposat en termes d'actualitat i discussió, rigor i transcendència, i un altre de literari, que avaluarà l'estructura de l'article, les fonts referides, la seva adequació textual i els requisits informatius exigibles a cada treball".

Farrell va subratllar que és imprescindible que, abans d'escriure un article, els autors tinguin clar on el publicaran i es familiaritzin amb el modus operandi de la revista. Va assenyalar també la possibilitat de discutir el contingut de l'article amb l'editor abans de passar el manuscrit, buscar l'opinió de col·legues que ja hagin publicat al mateix mitjà, comparar revistes per poder escollir la que es jutgi més idònia, tenir en compte el factor d'impacte (mesura que reflecteix la importància de la revista en el seu camp), la taxa de rebuig de manuscrits enviats i el temps que transcorre des de l'enviament del manuscrit a la resolució de l'editor.

Tòpics de l'article