Reportatges

Neurologia

Bilingüisme des del bressol

Ser bilingüe o multilingüe té nombrosos avantatges, però també desavantatges. Diversos experts els exposen i trenquen certs mites arran de la presentació del llibre ‘Multilingües des del bressol’, d’Anna Solé, que ha tingut lloc a Barcelona. Tots coincideixen en un aspecte: educar des del començament i amb naturalitat.

Patrícia Morén |1 de juny de 2010

Fotografia: Shawn Econo

En la societat d’avui, poder parlar més d’un idioma és un avantatge a l’hora d’accedir a determinades feines, a més d’una sort per poder comunicar-se amb persones de diferents llengües i cultures. En definitiva, és un punt a favor per “obrir-se a camps d’interacció més amplis”, segons Laura Bosch, professora titular de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Anna Solé és autora del llibre Multilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües, promogut per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicat per l’Editorial UOC. Solé, que ha presentat la publicació recentment a Barcelona, sap per experiència pròpia què vol dir ser multilingüe, un fenomen encara menys estudiat que el bilingüisme per la dificultat que comporta trobar grups homogenis d’estudi. A més, treballa a la Comissió Europea, on es promou el pluralisme lingüístic i on es troben moltes parelles mixtes. Ella és bilingüe catalana i castellana, està casada amb un flamenc amb el qual parla anglès i viu a Bèlgica, on es parla flamenc i francès. A la seva vida hi ha cinc llengües molt presents i, quan va néixer la seva filla, es va plantejar educar-la en el multilingüisme sense crear-li gaire confusió.

És per aquest motiu que va aplicar una de les estratègies que explica al seu llibre i a la qual molts científics donen suport des de fa més d’un segle: una persona , una llengua (OPOL, de one person one language), una teoria enunciada pel lingüista francés Maurice Grammont i que s’ha anat revisant. Així doncs, Solé va ensenyar a la seva filla la seva llengua materna, el català, mentre que el seu marit va ensenyar-li el neerlandès. “Aquesta és la situació més neta i facilitadora per a l’aprenentatge del llenguatge, perquè si la mare parla al seu infant en una llengua i el pare en una altra, aquest podrà diferenciar-les millor amb dos parlants diferents. Però normalment les situacions són mixtes”, comenta Bosch.

Un cop la filla d’Anna Solé va assentar els dos idiomes, el patern i el matern (aquest és un aspecte fonamental), van introduir-hi l’anglès (gràcies a les converses que mantenien els pares entre ells), el francès (a l'escola) i el castellà (amb les cangurs). Ara, la nena parla cinc idiomes. És un exemple de l’èxit en l’educació multilingüe, que es pot aconseguir amb diferents estratègies, basades en diferents teories científiques, a més de l’OPOL.

Trencant mites

És del tot positiu l’afany per educar els nens en diverses llengües? Fa anys es va estendre un mite segons el qual “el bilingüisme crea confusió mental. Però això va quedar desmentit als anys 60 gràcies a un estudi de Lambert, ja que el bilingüisme és normal i majoritari al planeta”, comenta Anna. Aquest mite va ser alimentat per estudis previs, dels anys 50, fets en nens immigrants sotmesos a preguntes de cultura general en una segona llengua, l’anglès, quan encara feia poc temps que havien arribat al país d’acollida i no la dominaven gaire, “motius pels quals no van treure bona nota”, aclareix Solé.

Diferents estudis han demostrat que el bilingüisme ajuda a desenvolupar certes capacitats d'atenció i de control executiu Si bé és cert que, al començament, alguns nens bilingües o multilingües poden barrejar vàries llengües, no tots ho fan, i aquesta etapa sempre és temporal; pot durar entre els dos i els quatre anys, explica l’autora del llibre. “No són interferències del llenguatge, sinó formes d’inici del llenguatge en entorns mutilingües. Ocorre perquè els nens trien la paraula que els resulta més fàcil”, comenta Bosch.

Un altre mite que cal qüestionar és que els nens ho aprenen tot. “És cert que tenen una capacitat il·limitada, però han de fer esforços per descodificar diferents llengües, i no aprenen bé si no se’ls exposa durant anys a fonts prou riques i variades de cada llengua i se’ls motiva”, explica Soler. Comptar amb mainaderes i familiars que parlin en una altra llengua i amb programes multimèdia són alguns trucs perquè s’adonin que totes les llengües poden ser útils i vulguin utilitzar-les.

Pros i contres

Perquè el bilingüisme tingui avantatges cognitius s’ha de superar el que s'anomena el doble llindar de James Cummins. Es tracta d’un domini lingüístic mínim que s’ha d’assolir per no tenir problemes d’aprenentatge i un límit al qual cal arribar per poder gaudir dels avantatges del bilingüisme, explica Soler.

Entre aquests avantatges cognitius, diferents estudis han constatat que el bilingüisme ajuda a desenvolupar certes capacitats d’atenció i de control executiu, coincideixen a explicar Bosch i Albert Costa, investigador ICREA i professor associat de Neurociència Cognitiva de la Universitat Pompeu Fabra. És a dir, ajuda a adquirir l’habilitat per canviar d’idioma i controlar-lo sense que hi hagi interferències entre ambdós. Altres estudis apunten que el bilingüisme podria retardar la demència, afegeix Costa, tot i que els resultats al respecte són contradictoris.

Però també té desavantatges, tot i que no són dramàtics. Un d’aquests és la menor freqüència en l'ús de les paraules, perquè s’ha de repartir el temps entre dues llengües. Algunes paraules són d’alta freqüència, com gos i d’altres són de baixa freqüència, com roure, que només utilitzem dos cops l’any de mitjana, explica Costa. Mots com aquest costen de recuperar, són els típics que “tenim a la punta de la llengua” i els que expliquen els lapsus lingüístics habituals dels bilingües. També s’ha vist que, en general, el bilingüisme suposa un vocabulari més restringit, tot i que, quan s’ajunten les dues llengües, el lèxic és més ampli. Els tecnicismes, per últim, acostumen a aprendre’s en un sol idioma, segons Solé.

APRENDRE DES DEL BRESOL El patró sonor és un dels motius pels quals és beneficiós aprendre des del bressol, ja que es desenvolupa durant el primer any de vida. Els nens són capaços de distingir entre els sons d’una llengua i d'una altra abans dels sis mesos, encara que siguin tan properes com el català i el castellà o l’anglès i l’holandès, segons un estudi de la UB publicat a la revista Infancy, exposa Bosch.

A més, dominar una llengua implica un aprenentatge en diferents àmbits com el dels sons, el lèxic i les regles gramaticals. El talent per aprendre una segona llengua varia entre les persones, i algunes tenen més facilitat en algun àmbit concret, com, per exemple, el de l’accent. “Sembla que aquelles persones que aprenen una segona llengua i tenen molt bon accent es diferencien d’aquelles que no en tenen en el processament fonològic de la primera llengua. És a dir, tindrien l’oïda més desenvolupada pels sons de la llengua”, explica Costa. Segons l’investigador, un cas il·lustratiu de facilitat per aprendre un àmbit concret és el de l’escriptor Joseph Conrad, d’origen polonès, que, tot i no poder comunicar-se en anglès, coneixia molt bé les estructures gramaticals de la llengua anglesa i la feia servir per escriure literatura.

L’adquisició primerenca de dos idiomes també té efectes en el cervell, ja que s’ha vist que aquests aprenentatges se solapen i ocupen les mateixes àrees cerebrals. En canvi, quan una segona llengua s’aprèn tardanament, ocupa un substrat més gran i s’han de fer servir més recursos cerebrals, informa Costa.

Si se’ls ensenya des del bressol, els bilingües ho seran totalment o tindran una llengua predominant? Aquesta és una altra qüestió polèmica sobre la qual s’han fet pocs estudis. El que passa habitualment és que el temps que es dedica a cada llengua no és equitatiu i, per aquesta raó, sol predominar una sobre l’altra, argumenta Bosch.

Tòpics de l'article