Reportatges

Biomedicina i biologia molecular

Noves estratègies per regenerar el cor

Els científics no es rendeixen davant dels pobres resultats que han obtingut en l’intent de regenerar el cor humà infartat. La recerca amb cèl•lules mare es revitalitza amb noves idees i estratègies, com ara l'ús materials biocompatibles i les sinergies entre investigadors de diferents disciplines. Seran aquests els secrets de l’èxit?

Patricia Morén | 16 de juny de 2010

Fotografia: Kohei314

L’any 2002 es va donar el tret de sortida als estudis per regenerar el cor, fita que semblava impossible fins que diversos grups d’investigadors de Nova York, Munich i Barcelona van constatar que no ho era. Tot i que la recerca en la teràpia regenerativa del cor va néixer amb un gran optimisme, pocs anys després, al 2010, es pot afirmar que no ha donat els fruits esperats. Una lleugera millora: això és tot el que s’ha aconseguit des d’aleshores amb les teràpies experimentals basades en l'ús de cèl·lules mare.

Per què han fallat els experiments? Fins ara, les cèl·lules mare s’han aplicat a través d’una solució líquida de gel, o s'han injectat directament dins de les artèries del cor. Amb aquests mètodes només romanen al cos un 1% del total, donat que la majoria es fan malbé per diferents causes. Per tant, el número de cèl·lules mare que arriba a la zona infartada és insuficient per regenerar el teixit mort i produeix una millora molt modesta en la capacitat contràctil. Aquesta mínima millora no s’ha traduït ni en més qualitat de vida dels pacients ni en més anys de vida, segons informació d’Antoni Bayés-Genís, cap de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTIP) de Badalona (Barcelona).

“Sempre, com a metges, volem que els pacients visquin més i millor. I això, amb les modalitats de tractaments experimentals actuals amb cèl·lules mare, no s’ha demostrat. Els resultats han estat pitjors del que esperàvem, però hem vist que tenen molt potencial si aconseguim posar-les [les cèl·lules mare] allà on són necessàries, és a dir, a la zona del cor infartada i que no batega”, explica Bayès-Genís. “De moment, sabem que són segures i que la seva administració no causa cap mal a l’organisme humà”, afegeix.

Consorci europeu

Les cèl·lules mare no es poden abandonar a la seva sort a dins del cor i confiar que facin la seva funcióLluny de deixar-ho estar, els científics s’espremen el cervell per regenerar aquest òrgan vital. La nova estratègia passa per implicar equips multidisciplinars, integrats per cirurgians cardíacs, bioenginyers, químics, biòlegs i empresaris. Aquesta ha estat l’aposta d’un consorci públic i privat integrat per investigadors de diferents països d’Europa.

“El cor és com un cotxe amb el motor en marxa, i l’hem de reparar quan es troba encès; hem de canviar les bugies, l’oli... I no el podem aturar. Té una part de mecànica, però també una altra de biologia i fisiologia natural i patològica”. Això explica que s’hagin d’implicar especialistes de diferents disciplines en la recerca de cèl·lules mare, justifica Carlos Semino, cap del Grup d’Engyineria de Teixits del Departament de Bioengyineria de l'Institut Químic de Sarrià i coordinador del projecte de recerca europeu de regeneració cardíaca pel trienni 2010-2012. La iniciativa comptarà amb 2,92 milions d’euros, dels quals el 80% ha estat aportat per la Comissió Europea a través del seu Setè Programa Marc. Els socis del consorci han aportat el 20% restant.

Entre els investigadors del consorci figuren Nicole Zur Nieden, de l’Institut Fraunhofer de Leipzig (Alemanya), que aïllarà les cèl·lules mare adultes autòlogues (extretes de medul·la òssia o teixit gras perifèric del propi pacient) i les introduirà en uns biorreactors que reprodueixen les condicions del cor, per a així preparar-les per a la seva implantació; Manuel Monleón, del Centro de Investigación Unidad de Biomateriales Príncipe Felipe , que produirà uns materials elàstics per dipositar-hi les cèl·lules mare perquè sobrevisquin a l’agressivitat mecànica del cor; Juan Carlos Chachques, de l’Hospital Pompidou, de París, i Bayés-Genís, de l’HUGTIP, que duran a terme els experiments en models animals de ratolí, ovella i porc; i l’empresa Creaspine de Burdeus, que, a través del seu president, Philippe Jenny, oferirà la seva experiència per promoure el producte que es derivi del projecte.

Nou enfocament

Com a tret diferencial, els investigadors no injectaran les cèl·lules mare nues directament al cor, com s’ha fet fins ara. “Seria com plantar llavors en un terreny minat o sense humus”, explica Semino, en referència al teixit mort i fibròtic del cor. El nou enfocament es basa en la implantació després d’haver inserit les cèl·lules en uns biomaterials que serveixen de suport i induir-hi la semidiferenciació perquè esdevinguin cardiomiòcits, la qual cosa encara no s’ha aconseguit. D’aquesta manera, els científics esperen que les cèl·lules no es perdin, arrelin bé i es diferenciïn en un teixit cardíac sa.

Els nous biomaterials que han d'acompanyar les cèl·lules mare en la seva missió són de dos tipus, en el cas del consorci europeu. Per una banda, un gel sintètic absorbirà les cèl·lules i aquestes seran capaces de trobar els nutrients, l'oxigen i les condicions necessàries per viure, de manera que contribuiran a la formació de nous vasos i cardiomiòcits. “El gran repte que tenim ara és la neoformació de cardiomiòcits vius”, destaca Semino en aquest sentit. Per una altra banda, les cèl·lules s’acoblaran a uns elastòmers, o plàstics elàstics, per facilitar l’adaptació a les deformacions del cor, és a dir, als moviments de dilatació i contracció.

“Podríem pensar en aquests biomaterials com en una gran esponja porosa, que seria l’equivalent als elastòmers, mentre que pels seus forats es mouria el gel amb les cèl·lules mare”, descriu Semino. L’objectiu és que aquests materials biocompatibles, que no generen rebuig, siguin biodegradables, és a dir, que al cap d’un temps desapareguin i només quedin les noves cèl·lules cardíaques ben implantades i funcionals.

Aquest enfocament és la tendència actual. Segons informa Bayés-Genís, a més del consorci europeu, en diferents llocs del món s’hi han iniciat estudis amb estratègies semblants. Entre aquests destaquen els treballs del Massachussets Institute of Technology dels Estats Units i els conduits per Jonathan Leor de la Ben Gurion University of Negev a Beer-Sheva (Israel).

EXPECTATIVES D’ÈXIT?L’èxit de la teràpia regenerativa amb cèl·lules mare hauria de ser sinònim d’una millor qualitat i esperança de vida. “La teràpia cel·lular ha donat més expectatives que resultats. No obstant, en tots aquests anys hem après molt, i potser ara hem de canviar l’enfocament de com aplicar aquesta teràpia. En aquest sentit, podem dir que les nostres expectatives són que podem tenir èxit, segons ens indiquen els estudis pilot que hem fet”, declara Antoni Bayès-Genís.

Els resultats que s'havien aconseguit amb els tractaments testats fins ara eren d’entre el 5% i 6% de millora de la força contràctil del cor, quan els guanys en esperança de vida es noten a partir d’una millora d’entre el 10% i el 20%. En aplicacions preliminars de la nova tècnica en un model modificat de porc, Bayés-Genís i col·laboradors han observat un benefici d’un 20% de la força contràctil.

“Ara, el més interessant és que tenim una nova opció per intentar regenerar l’infart de miocardi sobre la taula”, destaca aquest cardiòleg, que adverteix també que els estudis no es faran en humans fins que les evidències d’èxit no siguin prou contundents en animals.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

rene santizo 19/05/2011
hola soy guatemalteco, otorrinolaringologo y tengo dos infartos con dos by pass cardiacos, quisiera ir a su hospital en junio para visitar el programa de celulas madres, seria posible me envien una invitacion para que puede pedir autorizacion de mi hospital y visitarlos del 2 al 7 julio del presente año.. le agradeceria muchisimo atentamente Dr Rene Santizo Fion jefe de la unidad de otorrinolaringologia IGSS guatemala ciudad

<< 1 >>