Reportatges

Política Científica

"És impossible sumar riquesa sense invertir en alguna cosa"

En representació del Ministeri de Ciència de Dinamarca, Kolte va visitar Barcelona el 28 de maig passat per prendre part en una trobada europeu de nanotecnologia. Sense formació científica, encara que amb un bagatge excel•lent pel que fa a economia aplicada a la innovació, Kolte va defensar la idea d'un mercat comú europeu de la ciència, amb sinergies entre el món de la indústria, les universitats i les administracions públiques.

Jordi Montaner | 23 de juny de 2010

Vostè és economista. Quina factura presenta als científics?
La necessitat d'invertir en cohesió social, qualitat de vida i estabilitat.

Amb anterioritat va presentar aquesta mateixa factura al Banc Europeu de Desenvolupament. ¿Van pagar?
Sota la meva gestió, el Banc Europeu de Desenvolupament va impulsar polítiques concretes de protecció del capital humà i mediambiental i va instar a una major cooperació entre entitats financeres i no financeres.

Després va arribar la crisi i...
Des de les institucions, tenim una responsabilitat pel que fa a la crisi, una crisi que va començar sent només financera, que va passar després a ser econòmica i que amenaça en molts països amb convertir-se en una crisi social.

Hi ha qui aplica aquí el vell truc de pujar impostos, rebaixar salaris o abaratir acomiadaments.
Hem d'aprendre de crisi pretèrites. No invertir en salut, educació o protecció social pot agreujar les coses.

Invertir en temps de crisi? ¿També en recerca?
Tant científics com economistes hem d'identificar el problema que la crisi planteja en termes socials i identificar-ne també les víctimes més vulnerables: marginats, població infantil, població anciana, persones dependents. Els països que siguin capaços de protegir millor la seva cohesió social són els que sortiran més airosos del conflicte.

Els països que siguin capaços de protegir millor la seva cohesió social són els que sortiran més airosos del conflicte¿Cohesió social com a repte científic?
No és parlar per parlar. Europa té un problema demogràfic important. El 2010, l'estabilitat de cada europeu jubilat se sustenta en la de quatre europeus actius, amb treball. Per al 2025, aquesta proporció serà només de dos a un. Si no focalitzem els avenços tecnològics i el progrés científic en aquesta direcció estarem hipotecant la nostra inestabilitat política i social. Un altre assumpte important és la competitivitat amb les potències asiàtiques. Fins ara només havíem de mirar a l'esquerra (Japó) i a la dreta (Estats Units), després somrèiem i ens miràvem el melic. Estàvem bé, i Europa, com a continent, exercia de potència científica i tecnològica de primer ordre. Ara, però, la Xina, Corea i altres països comencen una carrera trepidant que ens fa girar els ulls en moltes direccions. Acabarem marejats.

¿Perdrem la partida?
No si som capaços d'invertir en infraestructures tecnològiques que permetin una major velocitat i accessibilitat als nostres científics. Per a això, cal que els països es posin d'acord en les seves respectives legislacions i s'eliminin moltes traves burocràtiques. Que als Estats Units la gent s’hi descarregui molta més música per Internet que a Europa no es deu a que tinguin més ni millor tecnologia, sinó lleis més ubiqües. El meu país (Dinamarca) ha segellat acords amb Alemanya que permeten una gran transferència d'informació entre les universitats. Finalment, cal establir col·laboracions fermes entre entitats financeres i no financeres, educar els científics en la cultura de la interconnectivitat i els objectius pluridisciplinaris.

Invertir, invertir ... Em temo que els bancs no estan molt per la feina.
Aquesta és una imatge esbiaixada que es té en els temps de crisi. He treballat en entitats financeres i li asseguro que és impossible sumar riquesa sense invertir en alguna cosa. La inversió és l'eix de la vida financera. Però cal invertir en el que ofereixi millors productes, és clar.

Vostè, durant la seva etapa al Banc Europeu de Desenvolupament, va invertir en els anomenats "Principis equatorials".
Aquests principis persegueixen una aplicació global de la gestió de riscos ambientals i socials, és a dir, les entitats subscrites ideen millors pràctiques per administrar els riscos relacionats amb el finançament de projectes, d'acord amb paràmetres com ara el respecte al medi ambient o els drets humans. Els principis han estat assumits per una quarantena d'institucions financeres multinacionals que, en els últims tres anys, s'han dedicat a avaluar, mitigar, documentar i monitorar millor els riscos socials i ambientals potencialment adversos associats amb els seus projectes de finançament. Així, la societat s'assegura que els seus agents financers assignen recursos tenint en compte els aspectes comercials relacionats amb la conservació de la naturalesa o la protecció de les minories. No és filantropia, es tracta de fer negocis sostenibles a llarg termini. No hi pot haver èxits sense un compromís amb tots els agents implicats. Al meu parer, el creixement responsable requereix un procés de gestió de risc designat i efectiu per a les qüestions ambientals i socials.

És rendible la sostenibilitat?
Sens dubte. No només contribueix a la seguretat de les nostres vides, sinó que també genera una important força motriu darrere del valor corporatiu dels bancs i empreses. A mesura que els negocis creixen globalment sota un codi com aquest, la mà d'obra es diversifica i les persones en tot el planeta connecten millor amb les infraestructures econòmiques. Per tant, el terme "comuni

NANOCIÈNCIA I INFRAESTRUCTURESEl I Congrés Internacional de Nanotecnologia i Infraestructures de Recerca va ser inaugurat pel secretari d'Estat d'Investigació, Felipe Pétriz, i va reunir a Barcelona uns 300 ponents de relleu en aquesta matèria. Donant suport polític a la trobada hi van estar presents el president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Rafael Rodrigo, el director general de Recerca de la Generalitat, Joan Roca, i la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ana Ripoll.

Totes les ponències del congrés van fer èmfasi en l'escalada dels països asiàtics en les nanociències i la necessitat que Europa, per poder competir amb aquests països, refermi les seves infraestructures tecnològiques, aprofundeixi en nous sistemes energètics que cobreixin necessitats i al mateix temps siguin més saludables, desenvolupi noves vacunes i transports més ecològics i satisfaci la creixent demanda en l'àmbit de les TIC.

Tòpics de l'article