Reportatges

Economia

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

La revolució dels treballadors xinesos

Una vaga a Honda i una onada de suïcidis a Foxxcon porten les dues multinacionals a transigir amb les demandes dels seus empleats. És un canvi en el sistema de producció de la fàbrica del món?

Zigor Aldama | Xangai | 28 de juny de 2010

Fotografia: Remko Tanis

Fins i tot la paciència dels soferts treballadors xinesos té un límit. Farts de les seves penoses condicions laborals, els empleats d'Honda al gegant asiàtic van llançar un desafiament a la multinacional d'automoció i també al Govern, ja que no és habitual que es permeti la vaga en un país on els sindicats són un òrgan més del poder polític. No obstant això, 1.900 treballadors del sud de la Xina es van plantar el 17 de maig i van aconseguir aturar la producció a les fàbriques del gegant amb seu al Japó. Amb aquest cop de puny sobre la taula, que s'ha repetit dues vegades més, la mà d'obra barata, que ha caracteritzat el Gran Drac des que va començar les seves reformes econòmiques, ha obtingut la seva primera gran victòria davant dels seus explotadors: Honda ha acceptat concedir de forma immediata un augment de sou del 24%.

No sembla gaire cosa si es té en compte que la majoria dels seus empleats només s'endú a la butxaca 150 euros al mes per treballar prop de 70 hores setmanals, incloses les hores extraordinàries. Però és un important toc d'atenció per a les empreses que s'instal·len a la Xina amb la intenció d'esprémer sense pietat els seus empleats, sobretot immigrants de regions rurals que busquen donar-li un mos al sucós pastís econòmic del país que més creix al planeta.

El cas d'Honda no és únic. De fet, també al delta del riu Perla, al sud-est de la Xina, els treballadors d'una altra multinacional han saltat a les portades de mitjans locals i internacionals. En aquesta ocasió, la sang ha esquitxat, literalment, Foxxcon, una gegantina empresa taiwanesa que produeix sota subcontracta els flamants Ipad i Iphone d'Apple, i també productes electrònics de marques com Dell i Nokia. Des del començament d'any, una dotzena de treballadors ha decidit suïcidar-se llançant-se des de dalt dels edificis que componen l'espectacular complex industrial en què viuen i treballen 430.000 persones.

La raó que donen els seus companys és senzilla: no van poder aguantar més les condicions draconianes en què vivien. No obstant això, tant el govern regional com el propi Steve Jobs, president d'Apple, han defensat la gestió i les instal·lacions de Foxxcon. "Si us plau! Tenen restaurants, cinemes, hospitals i fins piscines. Per a una fàbrica està molt bé", va assegurar Jobs en una roda de premsa celebrada a Califòrnia. Però reporters xinesos infiltrats a la fàbrica han fet arribar informacions sobre jornades de 16 hores, sis dies a la setmana, per una paga que acaricia els 100 euros. Sens dubte, una imatge molt diferent de la que es va filtrar fa un any i mig quan, segons sembla per un error, els Iphone que sortien de la Foxxcon portaven per defecte la imatge d'una de les seves empleades, el afable somriure de la qual va donar la volta al món i la va fer-la famosa. Els suïcides, però, han hagut d'amuntegar-se per cridar l'atenció.

Pel que sembla, la manca de mà d'obra al sud de la Xina, afectada pel pla d'estímul econòmic que ha creat llocs de treball en els llocs d'origen dels emigrants rurals del centre i l'oest del país, està dificultant el reclutament de noves mans a Foxxcon, raó per la qual els seus empleats es veuen obligats a rendir més. En un intent desesperat per tancar el assumpte i desviar l'atenció, la companyia ha decidit seguir els passos d'Honda i ha anunciat un increment del salari del 33%.

I el Govern segueix els seus passos. L'Ajuntament de Pequín ja ha anunciat que augmentarà en un 20% el salari mínim a la ciutat (actualment en 800 iuans, o 90 euros). Altres províncies ja han pres mesures similars i moltes més les seguiran, caient com fitxes de dòmino. Perquè, al cap i a la fi, els mateixos treballadors d'Honda i de Foxxcon reconeixen ser uns privilegiats: pitjor ho tenen els que treballen en empreses xineses i cobren el mínim. Aquests sí que veuen tallat del tot el seu dret a la vaga. Caldrà veure si ara la lluita es dirigeix a aconseguir que augmentin els onze dies de vacances pagades. Comença la veritable revolució del proletariat xinès. Tremolen les multinacionals.

Tòpics de l'article