Reportatges

Biologia animal

L'amic dels animals

La capacitat d'admiració i sorpresa infantil davant el món que ens envolta és un punt de partida o el seient des del qual treballar per molts professionals de la ciència. Amb aquesta humilitat observa la naturalesa Alex Kacelnik, prestigiós ecòleg especialitzat en comportament animal que ha passat uns dies a Barcelona, al costat del departament de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Perquè l'ésser humà no és el centre de l'univers.

Ànnia Monreal | 1 de juliol de 2010

Fotografia: Jessica Qualls

"Els animals m'han ensenyat a observar-me com a objecte d'estudi", sosté aquest biòleg argentí afincat a Oxford des de 1974, on dirigeix el departament d'Ecologia Coductual. La curiositat que els nens senten pels animals no es va estroncar amb l'edat. Al contrari, va anar creixent, i els últims anys parlar de Kacelnik també és parlar de Betty, el corb de Nova Caledònia amb el qual va demostrar la capacitat d'aquestes aus per fer alguna cosa nova (doblegar un filferro per convertir-lo en una eina que li permetés accedir a un recipient amb menjar) sense un aprenentatge previ. "Aquest experiment no transforma els corbs en éssers més intel·ligents que els ximpanzés, no és correcte establir una escala d'habilitats entre les diferents espècies", indica. "No hi ha espècies més intel·ligents, sinó que cadascuna està dissenyada per resoldre amb excel·lència els principals reptes que li ofereix la natura".

L'antropocentrisme encara impera en la manera de comprendre el món. Això ha dut a "aplicar el concepte d'intel·ligència humana als animals". Error. "La ciència canvia constantment, no és un conjunt de veritats", insisteix l'ecòleg, "i el científic està obligat a argumentar allò que defensa i a acceptar que es pot equivocar". Betty va polvoritzar certs conceptes sobre les capacitats d'éssers del seu rang. "La veritat és que encara no tenim una explicació ben travada sobre el seu comportament. Busquem solucions que ens expliquin a nosaltres, però que realment no aclareixen res relacionat amb el món animal".

Els corbs examinats per Kacelnik i el seu grup a Oxford durant els últims deu anys "resolen problemes que no estàvem preparats per interpretar amb els instruments biològics que teníem. Sabíem que els animals acostumen a actuar per repetició, segons la llei del reforçament, però també pesa un ampli catàleg de lleis diverses", assegura.

L'estudi del comportament es complica. "Com s'expliquen els diferents estats psicològics des de la biologia? Acostar-s’hi només des del punt de vista humà és limitant", per això Kacelnik va optar per una aproximació interdisciplinar de la conducta. "Miro d'avançar en una teoria del comportament que uneix el conjunt de la teoria de l'evolució amb l'economia i la genètica", precisa. Darwin es va equivocar: els animals no només es destrueixen per sobreviure, "també cooperen".

"Jo desenvolupo teories i experiments en paral·lel, en diàleg continu. Un paradigma abstracte serveix per plantejar un problema, però necessita una demostració. Això està molt interioritzat a la física, però no tant a la biologia", afirma. "M'interessen les bases del comportament i el meu treball se centra bàsicament en l'estudi d'éssers no humans. Hi ha una base comuna que diferencia un sistema viu d'un altre no viu". I s'explica: "Un ésser viu és capaç de realitzar sacrificis en una determinada etapa de la seva vida per obtenir beneficis en un altre moment". Una planta, per exemple, es reserva la floració per quan les circumstàncies li són més favorables. O una eruga, vola com papallona quan s'ha preparat per a això. "La naturalesa ha dotat tots els éssers de mecanismes per poder-se desenvolupar millor a cada instant".

Les lliçons de la natura van més enllà del laboratori en el cas d'Alex Kacelnik. Arriben fins companyies petrolieres o assessors financers, a través d'Oxford Risk. Al costat de Sir John Krebs i Edward Mitchell, Kacelnik va fundar el 2002 aquesta empresa, que ofereix "assessorament sobre el comportament dels éssers humans davant situacions imprevistes a partir del coneixement de la conducta d'altres éssers vius". "La presa de decisions en circumstàncies de gran imprevisibilitat és semblant entre una persona i una flor. Les aglomeracions de gent poden compartir propietats amb les bandades d'ocells", detalla.

L'OFICI DE CIENTÍFIC"Des d’Oxford, Espanya compta puntualment en ciència", reconeix Kacelnik. "Tot i que avui en dia la ciència està molt globalitzada, i malgrat que Espanya no és un interlocutor com a tal, per a determinats grups i investigadors pot ser-ho". I afegeix: "Veig aquí alguns intents per internacionalitzar la ciència i, pel que sé, està sent fructífer". Defensa el model de revisió periòdica sobre el qual treballa la ciència d'excel·lència, un patró que han instal·lat diversos centres de recerca espanyols els últims anys, malgrat que no s'ha estès com seria desitjable per dur a terme projectes competitius.

"Ser científic és quelcom molt afortunat. Significa sorprendre contínuament pels fenòmens de la naturalesa, com un nen", assenteix. Però té un preu: "S'ha de tornar alguna cosa a la societat, coneixement, que al seu torn genera solucions que reverteixen en la mateixa", conclou.

Tòpics de l'article