Reportatges

Internet

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Les xarxes socials a Internet revolucionen l'Àsia

Des de l’Índia fins al Japó, passant per la Xina i Corea del Sud, els asiàtics es disposen a viure al ciberespai gràcies a la Xarxa

29 de juny de 2009

Zigor Aldama, Xangai

En l'anterior article subratllava com les dictadures fan ús de la tecnologia per als seus interessos més foscos. Però tota moneda té la seva cara i, per regla general, Internet serveix millor a la democràcia i facilita la interrelació social. Les xarxes socials que proliferen a Internet en són un bon exemple, i no només han revolucionat la forma d'expressió i comunicació al món occidental. La població asiàtica, sobretot la jove i urbana, viu una revolució sense precedents. Japó i la Xina són els primers, perquè han desenvolupat models propis, però molts altres països ja els van al darrere.

Imatge de la xarxa social japonesa Mixi

Fa temps que Mina Takeuchi, una jove toquiota de 29 anys, no accedeix al correu electrònic de Hotmail, que utilitza només per contactar amb els seus amics estrangers. Tampoc no recorda què és un SMS o un MMS. Com a la majoria dels japonesos, tot el correu li arriba al compte del seu telèfon, en aquest cas de la telefònica DoCoMo, un terminal considerat corrent al seu país però que cobreix totes les seves necessitats de comunicació de forma econòmica: xat, Internet, accés directe a les xarxes socials, TV i videoconferència. No és estrany que l'iPhone no tingui èxit aquí. "Els nostres mòbils són molt millors", reconeix la jove. Takeuchi no utilitza Facebook, MySpace o Hi5. La nipona Mixi, el Tuenti de l'Imperi del Sol Naixent, du la doma amb més de 19 milions d'usuaris i 14.000 milions de visites al mes, la immensa majoria des de telèfons mòbils. A Mixi les identitats no poden suplantar-se, però sí mantenir l'anonimat, perquè per formar part de la dita xarxa cal una invitació, un correu electrònic de telèfon que serveixi d'identificació, i la majoria d'edat. "És el que vol la nostra societat, que busca seguretat i confiança. Facebook està ple de mentiders i per això a ningú li interessa".

A 1.000 quilòmetres cap a l'oest, a la Xina tots els ordinadors tenen, sense excepció, un pingüí amb una bufanda a l’escriptori. El xat i la xarxa social de QQ arrasen, tant que ja són els que sumen més usuaris al món. Hi ha prop de 370 milions de comptes, un número que supera el d'internautes xinesos. Per la seva banda, les cerques a Internet no es fan sota un munt de lletres “o”, sinó sota l'urpa de l’ós de Baidu. El Gran Drac s'ha convertit en el millor exemple de com les empreses occidentals topen contra una gran muralla quan s'enfronten a cultures molt diferents. MySpace és l'estrangera més popular, i només apareix en 13è lloc. No obstant això, i malgrat la censura existent (no es pot crear un bloc sense proporcionar el nom real), el ciberespai ha conquerit la joventut xinesa. Shen Yuan, de 19 anys, viu més en bytes que al carrer. Està permanentment connectada al xat a través del mòbil, troba als seus amics de l'escola a Xiaonei, el Facebook xinès, busca parella a Kaixin, escriu el seu diari a QQZone, planta cara al Govern al BBS de la universitat, cerca direccions a DDMap, i compra roba 'pirata' a Taobao. Ella mateixa reconeix que de vegades fa una mica de pena: "No és estrany que quedem per sopar i a la taula ens comuniquem enviant-nos SMS".

A la península de Corea, una línia imaginària separa les dues cares de la mateixa moneda. És el paral·lel 38. Cap al sud, llibertat a 60 megabytes per segon a través de xarxes socials de creació pròpia, com CyWorld, a la qual s'ha registrat un terç de la població i el 90% dels menors de 30 anys. Al nord, un blackout total i perpetu cibernètic, un forat negre al mapamundi d'Internet. Neoliberalisme i stalinisme cara a cara en el mateix idioma, i dues formes antagòniques de comunicació: la del segle XXI, amb totes les eines dels telèfons mòbils 3G operatives, i una altra ancorada en un passat sense pantalles.

Sens dubte, Singapur també s'ha introduït de ple en el segle XXI. De fet, l’ex colònia britànica és un dels països on Internet compta amb més acceptació. Hui Ling Law, de 28 anys, ha perdut el compte de les xarxes socials a què pertany. "Rebo invitacions d'algunes en què no recordava haver-me registrat". Les fotografies dels seus viatges estan 'penjades' a tot arreu, sobretot a Friendster, líder a Singapur amb 907.000 visites, i també utilitza xarxes socials per trobar allotjament en famílies quan viatja, com CouchSurfing. D’aquesta manera també coneix altres viatgers que s'acosten a la petita ciutat-estat. "La mida reduïda del nostre país determina que estiguem tan bolcats a Internet, i el passat colonial britànic ens porta a cercar amistats amb occidentals abans que amb asiàtics, així que sobretot fem servir xarxes americanes i europees".

Finalment, com en tot, l’Índia segueix el seu camí, indiferent al que l'envolta. Les xarxes socials occidentals s'obren pas al país de Gandhi a pas de gegant. A l'Índia de la revolució tecnològica, això sí, l'anomenada Orkut és al capdavant. I donada l'orientació professional de la seva població, LinkedIn té també una gran acceptació. "L’Índia és de tradició molt conservadora, però Internet està fent que els joves s'obrin i experimentin amb sensacions, com les cites a la Xarxa", assegura Vikram Suresh, sociòleg de la Universitat de Delhi. SpotM és l'aposta de Yahoo per guanyar-se la joventut índia, i la seguiran moltes més de les principals empreses del sector", que hauran d'adaptar-se a la manera índia".

Tòpics de l'article