Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Reportatges

reportatges

Societat de la informació

Disminuir Aumentar

En guàrdia enfront el col·lapse de les xarxes de telefonia mòbil

Les xarxes sense fils de telefonia mòbil podrien col•lapsar-se d’aquí a tres anys, degut a l’augment d’usuaris que disposen de smartphones i es connecten a internet. Dos projectes finançats per la Comissió Europea, un d’ells desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, ja estan treballant en la tecnologia que haurà d’impedir aquest col•lapse.

PATRICIA MORÉN | 30 D’AGOST DEL 2010


La nova generació de mòbils smartphones o mòbils intel·ligents ofereix als usuaris un gran nombre d’aplicacions, com són l’ús del correu i la connexió a internet, que es poden fer servir alhora. Aquests avantatges pels usuaris, però, condueixen a una congestió cada vegada més acusada de les xarxes de telefonia mòbil en entorns urbans, donat que augmenta el tràfic de dades en aquestes xarxes, la qual cosa suposa un major consum de recursos radioelèctrics. Això no passava amb els mòbils convencionals que només es feien servir per fer trucades i enviar i rebre missatges sms.

Actualment, l’Estat europeu amb més usuaris de smartphones és Itàlia, amb 15 milions de telefoninos intel·ligents. En segon lloc hi ha Gran Bretanya que, amb 11 milions, és el país que ha experimentat el creixement més acusat en l’ús d’aquest producte en l’últim any amb un increment del 70%, segons comScore.

Si persisteixen aquests elevats ritmes d’adquisició i utilització de cel·lulars d’última generació, s’espera que d’aquí tres anys, cap al 2013, es produeixi un col·lapse de les xarxes sense fils de telefonia mòbil. Es tracta d’una estimació promig per a tota Europa, assenyala Josep Vidal, professor titular del Departament de Teoria del Senyal o Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Vidal també és director de l’equip d’investigadors del Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions de la UPC que coordina el projecte europeu Freedom, l’objectiu del qual és dissenyar una tecnologia que eviti el col·lapse de la telefonia mòbil.

En el projecte Freedom hi participa un consorci integrat per vuit socis. Juntament amb la UPC hi figuren la Università di Roma La Sapienza, la Universitat Tècnica Txeca, el Commissariat de l’Energia Atòmica de França, i les empreses Dune SLR d’Itàlia, Telkom d’Indonèsia, i Sequans i Siradel de França.

No més estacions base

Una possible estratègia per resoldre l’adveniment del col·lapse seria augmentar el nombre d’estacions base (les temudes antenes de telefonia mòbil), de les quals a la ciutat de Barcelona n’hi ha una cada 600 metres o un kilòmetre, detalla en Vidal. Però aquesta solució té diversos inconvenients.
 
En primer lloc, encariria molt els costos de desplegament pels operadors, que haurien de pagar l’emplaçament i les connexions per cable, ja que aquestes antenes de telefonia mòbil van connectades per cable a les ciutats o a les xarxes troncals de telefonia. En segon lloc, molts ciutadans són reticents a la ubicació d’antenes de telefonia mòbil al terrat o a prop de casa seva, pels suposats riscos que aquestes tenen per a la salut, tot i que encara no s’ha pogut establir que hi hagi una relació directa de causa-efecte entre la seva proximitat i el desenvolupament de cap malaltia.

Per últim, el tercer inconvenient que tindria optar per més estacions base de telefonia mòbil és que “quasi tot el tràfic de dades de telefonia mòbil sense fils es genera a dins de les cases. Els smartphones es fan servir a entorns interiors, oficines, bars o centres comercials i en aquests llocs no es podrien agafar bé els senyals. Aquestes zones no tenen molt bona cobertura i hem de fer quelcom per arribar-hi”, exposa Vidal.

Amb aquesta finalitat, els darrers anys ja s’ha dut a terme una reducció de les àrees assignades a una estació base (cèl·lules), cosa que ha permès incrementar la taxa de transmissió dels sistemes sense fils, però, ara, aquest desplegament ja no pot anar més enllà, per tots els inconvenients esmentats. La solució que defensen els experts per a millorar tant la cobertura com les prestacions dels serveis de transmissió de dades d’alta velocitat, a un cost econòmic acceptable, és l’ús d’estacions base més petites que abastarien cèl·lules també més petites, les anomenades femtocèl·lules.

El futur proper: Miniestacions a casa

El projecte Freedom, coordinat per la UPC i que forma part del VII Programa Marc de la Comissió Europea (CE) -que ho finança amb 3,45 milions d’euros i que tindrà una durada de dos anys, fins al 2011-, ha nascut, precisament, per a desenvolupar aquestes miniestacions de telefonia mòbil, de baix cost; i amb la idea d’instal·lar-les als interiors dels edificis, ja sigui en un domicili particular, per plantes o als centres comercials. En canvi, un altre projecte, el BeFEMTO, també impulsat i finançat per la CE i que es durà a terme durant els propers tres anys, treballa per col·locar-les en altres escenaris, com són els autobusos, els trens o llocs on hi hagi trànsit.
Una possible solució són les femtocèl·lules, miniestacions de telefonia mòbil
Aquestes miniestacions base són dispositius sense fils que comparteixen l’espectre sense fils llicenciat de telefonia mòbil convencional i de curt abastament, ja que donen cobertura a uns 30 ó 50 metres i connecten els telèfons mòbils estàndard a la xarxa d’un operador mòbil, aprofitant la connexió a la xarxa ADSL o de fibra òptica. A més, tenen una potència més baixa, d’uns 20mW, és a dir, cinc cops inferior a la potència dels router WiFi de l’ADSL.“Seran semblants a un router sense fils”, aclareix Vidal.
 
Actualment, ja existeixen algunes xarxes desplegades, com la de l’operador japonès DOCOMO, que funcionen sota aquest principi de les manifestacions i les femtocèl·lules. Però s’espera que sigui cap al 2012-2013 quan es produeixi un desplegament massiu.

Malgrat aquest increment de la despesa, l’usuari pot sortir guanyant per altres bandes, com ara l’oferiment de serveis basats en la localització. Per exemple, és factible que quan un fill entri a casa, la miniestació base del mòbil enviï un sms a la seva mare per a avisar-la que ha arribat, comenta Josep Vidal.
LES MINIESTACIONSLa nova solució tècnica que es prepara, basada en el desplegament general de les miniestacions base, també incorpora tot un seguit de reptes que els enginyers s’esmercen a resoldre. El principal és que el fet que qualsevol ciutadà pugui instal·lar una miniestació a casa seva, sense cap control de les companyies telefòniques, augmenta els riscos d’interferències. “Hem d’aconseguir que aquestes estacions base petites siguin capaces de autoorganitzar-se per detectar l’interferència d’unes altres i ajustar els seus paràmetres de transmissió o funcionament, de forma autònoma, sense cap intervenció planificada d’un operador, per evitar-ho. Si no ho fem, el funcionament de la xarxa serà pitjor”, declara en Josep Vidal.

D’altra banda, els operadors hi tenen un cert interès perquè s’estalviaran els costos de l’energia elèctrica, que correran a càrrec de l’usuari. Tothom podrà pagar i instal·lar al seu domicili una miniestació base, de la mateixa manera que ara es fa amb els ADSL, és a dir, “l’usuari no pagarà més per millorar la cobertura telefònica, perquè aquests routers probablement els subministrarà l’operador, però sí per la factura de la llum”, aclareix Vidal.

Malgrat aquest increment de la despesa, l’usuari pot sortir guanyant per altres bandes, com ara l’oferiment de serveis basats en la localització. Per exemple, és factible que quan un fill entri a casa, la miniestació base del mòbil enviï un sms a la seva mare per a avisar-la que ha arribat, comenta Josep Vidal.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS