Reportatges

Biologia animal

'Stylocordyla chupachups', una nova espècie d’esponja

Un equip de científics catalans descobreix una nova espècie d’esponja als fons submergits de l’Antàrtida i degut a les similituds d’aquesta amb el famós caramel amb pal, el Chupa Chups, li han posat com a nom científic 'Stylocordyla chupachups'.

ANNIA MONREAL | 10 DE SETEMBRE DEL 2010

La similitud de la nova espècie amb el famós
caramel li ha donat nom

Deu anys després de la troballa, Maria Jesús Uriz, Josep Maria Gili, Covadonga Orejas i Alicia Pérez-Porro, científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i del Centre d’Estudi Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) acaben de publicar a la revista Polar Biology l’article Existeixen les distribucions bipolars en esponges marines? Stylocordyla chupachups al mar de Weddell, prèviament registrada com a Stylocordyla borealis. En la publicació, els científics confirmen el descobriment d’aquesta nova espècie d’esponja als mars del pol sud. Però el que resulta més curiós no és el descobriment en sí sinó el fet que els investigadors hagin incorporat el nom d’una coneguda marca comercial catalana dins del nom científic del nou organisme.

Un homenatge als fills dels científics

“Li hem posat el nom del caramel com a homenatge als nostres fills petits, que són els que més pateixen la nostra absència quan ens embarquem en expedicions durant mesos a oceans llunyans com l’Antàrtic. És una manera molt dolça i entranyable d’agrair-los el seu sacrifici i la seva tolerància davant els reptes i l’exigència de la nostra professió. Potser amb un Chupa-Chups a la mà quan som d’expedició podran entrendre que sempre ens recordem d’ells”.

Josep Maria Gili se sincera per justificar el nom d’una nova espècie d’esponja que el grup va recollir per primer cop l’any 2000, durant la seva segona campanya antàrtica. “Vam pensar que es tractava de l'espècie habitual a les aigües antàrtiques, la Stylocordila borealis. Però després ens vam adonar que era una espècie no descrita per la ciència i molt més comuna del que crèiem”, recorda l’investigador del departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’ICM-CSIC.

Els científics van recollir i analitzar una esponja que mesurava entre 0,7 i 1 centímetre en contracció, amb una tija lleugerament corbada, unida al substrat per un sistema d’arrels i de color crema fosc en alcohol. “La semblança amb el caramel i el fet que alemanys i anglesos l’anomenaven lolipop”, així com el record als seus fills, van dur a batejar-la amb el nom de la popular marca de caramels.

Moltes espècies antàrtiques són endèmiques

Es troba entre 100 i 500 metres de fondària i forma
catifes de centenars de metres d’extensió

“La troballa a bord del vaixell no va ser gaire apassionant”, reconeix Gili. “Estàvem confosos, fins que un cop al laboratori de l’ICM, a Barcelona, vam comprovar que es tractava de quelcom nou. Aleshores sí que ens va entusiasmar molt, perquè es corroborava una hipòtesi que sosteníem des de feia temps: que moltes espècies antàrtiques són endèmiques”.

Les esponges són un dels grups d’invertebrats predominants als mars de l’Antàrtida. Representen aproximadament el 75% de la biomassa de les comunitats bentòniques (organismes que viuen sobre substrats al fons del mar), especialment entre 100 i 200 metres de profunditat. Juntament amb la seva omnipresència, les esponges antàrtiques destaquen per la seva diversitat: fins ara se n’han registrat unes 350 espècies diferents, entre les quals s’hi ha sumat recentment la Stylocordyla chupachups. “Es troba a molts llocs del mar de Weddell, a entre 100 i 500 metres de fondària, i en algunes zones forma catifes de centenars de metres d’extensió”, indica el científic de l’ICM-CSIC.

30 milions d’anys d’aïllament

En concret, l’esponja Chupa Chups rebutja els fons durs de la plataforma continental del mar de Weddell i en prefereix les superfícies horitzontals o inclinades. Les poblacions més denses es troben a entre 150 i 300 metres de profunditat i cada vegada que es produeix un despreniment de blocs de gel d’un iceberg (fet que destrueix el fons marí), és de les primeres espècies a repoblar l’ecosistema. Els micronutrients emmagatzemats al gel es precipiten al fons del mar i la vida creix de nou. Per aquest motiu es pot deduir que la presència d’esponges Chupa Chups indica que hi ha hagut una colonització recentment.

La troballa no només ha servit per posar de manifest que l’Antàrtida encara és una zona molt desconeguda, que “fins que els especialistes no l’estudien a fons no se n’adonen que hi ha espècies molt peculiars”, sinó sobretot per advertir que “les espècies més comunes a les aigües antàrtiques són exclusives d'aquest continent”, assenyala Josep Maria Gili. Tan específiques són aquestes esponges que sembla ser que acumulen 30 milions d’anys d’aïllament.

El descobriment de l’esponja chupachups contribueix al coneixement del planeta, sense que se’n derivi cap benefici particular pels humans. “La majoria d’espècies marines no aporten beneficis econòmics”, assegura Gili. ”Aquesta és una visió que ha malmès la biodiversitat marina i un dels grans errors de l’home davant la diversitat del planeta”.

El descobriment posa en dubte la bipolaritat

La troballa d’aquesta nova espècie ha trencat amb una de les creences dins l’àmbit de la biodiversitat marina, la bipolaritat. Aquesta consisteix en que una determinada espècie habita alhora en els dos pols del planeta. Contràriament a aquest patró, la Stylocordyla chupachups, a l’igual que moltes de les espècies de l’Antàrtida, és endèmica d’aquest continent, és a dir, que només es troba en aquesta zona. Aquest fet està relacionat amb l’origen de l’Antàrtida (l’antic continent de Gondwana), regió que no està vinculada als continents que conformen avui en día els mars de l’hemisferi nord.

SIMPLES, EFICIENTS I ADAPTABLES
El Phylum Porifera - les esponges- són un grup d’invertebrats coneguts des de temps remots. Però desperten poc interès per la comunitat científica: hi ha uns 200 experts arreu del món, segons en Josep Maria Gili. Precisament el seu grup compta amb una de les científiques més rellevants en aquest camp, Maria Jesús Uriz.
Els robots submarins han posat de relleu que, per sota els 50 metres de profunditat, les esponjes dominen l’ecosistema. La simplicitat d’aquests organismes fa que siguin molt eficients i s’adaptin fàcilment a qualsevol entorn. La seva alimentació consisteix en partícules que es precipiten al fons des de la superfície marina.

Tòpics de l'article