Reportatges

Canvi climàtic

El clima es fa més extrem

Aquest estiu 2010, ha tingut lloc una concentració espectacular d’esdeveniments meteorològics durs. L’Organització Meteorològica Mundial vincula aquesta onada d’esdeveniments extrems amb les projeccions sobre els efectes del canvi climàtic. I és que els fenòmens viscuts s’adiuen, fil per randa, a allò que el IPCC preveu que ha de ser la norma a partir d’ara.

DAVID SEGARRA | 13 DE SETEMBRE DEL 2010

Aquest estiu 2010, la meteorologia ha estat en moltes ocasions protagonista de les portades dels diaris al llarg d’aquest estiu. Mentre el Pakistan i bona part d’Àsia s’inundaven sota unes pluges torrencials, les calors extremes i la sequera han afectat severament altres parts del món, com ara Rússia, amb una onada d’incendis sense precedents en aquest país.

Com cal interpretar aquesta situació? Té algun significat? Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la concentració d’aquesta quantitat de fenòmens extrems “encaixa en les projeccions del IPCC (el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) sobre una major freqüència i intensitat d’esdeveniments atmosfèrics deguts a l’escalfament global de la terra”. Que és una manera elegant de dir dues coses. En primer lloc, que el conjunt dels fenòmens és conseqüència del canvi climàtic (d’origen antròpic, s’entén). I, en segon lloc, que el IPCC ha fet bé la seva feina malgrat totes les crítiques rebudes.

És interessant adonar-se que allò que importa és el conjunt . Tal i com diu molt prudentment l’OMM, “caldria un horitzó temporal més llarg per a determinar si un esdeveniment climàtic determinat és o no atribuïble al canvi climàtic”. Però la concentració en el temps d’una gran quantitat de fenòmens extrems no admet gaires dubtes, i cal atribuir-la a l’alteració climàtica global d’origen antropogènic, segons l’OMM. Es tracta, d’altra banda, d’una concentració anunciada, per que això que està passant coincideix exactament amb allò que preveuen els informes del IPCC.

“S’acumulen moltes evidències”, confirma Carles Gràcia, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i expert en ecologia forestal. A tall d’anècdota, Gràcia explica que “ara torno d’Uganda, i el comentari que feia la gent és que s’ha acabat el gel de les muntanyes Rwenzori”. Es tracta de les mítiques muntanyes de la lluna, de 6.000 metres d’alçada, fins fa poc cobertes per una vistosa gelera.

Un estiu brutal

Aquest any 2010, al Pakistan i zones veïnes s’han enregistrat pluges molt fortes i persistents. La província de Khyber-Pakhtonkwa, per exemple, ha rebut un 180% més pluja de lo habitual. Segons l’OMM, l’activitat dels monsons s’ha vist agreujada pel fenomen de La Niña, el refredament de les aigües superficials que al llarg de l’agost s’ha establert al Pacífic.

Al mateix temps, el juliol del 2010 ha estat el mes més càlid detectat a Moscou en els darrers 130 anys. La temperatura ha estat 7,8 graus superior a la mitjana. El 29 de juliol, a Moscou varen arribar als 38 graus, la temperatura més alta mai enregistrada en aquest indret. I la temperatura mínima del mes de juliol va ser de 25 graus, quan la mitjana històrica és de 14 graus.

Per si tot això no fos suficient, han passat força més coses: grans esllavissades a la Xina produïdes per tempestes, desprendiments d’icebergs a Grenlàndia (un dels quals de 250 quilòmetres de grandària), sequera i focs forestals a Australia i a l’Àfrica subsahariana, incendis massius a Bolívia....

El IPCC ja ho deia....

La concentració de fenòmens s’adiu, fil per randa, a allò que preveu el IPCC en el seu darrer informe, el Fourth Assesment Report, on s’anuncia que cada cop seran més freqüents els fenòmens meteorològics extrems: sequeres, inundacions, esllavissades, onades de calor, tempestes... és a dir: exactament el que està passant. En aquest treball, els milers de científics que hi van intervenir van ser categòrics en afirmar de manera “inequívoca” que la Terra s’està escalfant, i que això cal atribuir-ho a les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocades per l’home.El IPCC afirma en el 'Fourth Assesment Report' que cada cop hi haurà més fenòmens meteorològics extrems

Darrerament, però, han aparegut algunes polèmiques que han intentat erosionar la credibilitat del IPCC. Tot fa pensar que es tracta de polèmiques inflades, basades en errades poc rellevants(vegeu-ne la notícia). Carles Gràcia afirma rotundament que “mentre els científics hem estat enormement prudents en l’ús de les dades i ens hem dedicat a afinar al màxim les estadístiques per a que ningú no pugui dir que no hi ha prou base en les nostres afirmacions, els grups negacionistes del canvi climàtic han estat molt agressius i han aconseguit crear dubtes a base de pervertir les estadístiques”.

Iberia s’africanitza

El cert, però, és que les evidències d’un escalfament global de la Terra són molt nombroses arreu. A Catalunya, per exemple, en el Montseny s’ha pogut comprovar com els faigs (un arbre centreeuropeu) pugen cada cop a majors alçades, mentre que a cotes baixes són substituïts per les alzines (un arbre mediterrani ben adaptat a la sequera), segons han comprovat Josep Peñuelas, Martí Boada i Iolanda Filella, investigadors de la UAB i del CREAF.

Aquests mateixos autors també han comprovat que la primavera s’ha avançat uns 20 dies en els darrers 50 anys com a resposta al increment de temperatura. I que la tardor s’ha endarrerit uns 10 dies. És a dir, només ha calgut un increment d’un grau centígrad al llarg de cinc dècades per augmentar uns 30 dies el període vegetatiu dels arbres i arbusts.

Per què s’escalfa el Mediterrani? Carles Gràcia explica que, “fins ara, l’aire calent que s’escalfa a l’Equador i puja en alçada queia a uns 30-35 graus de latitud, és a dir, al nord d’Àfrica. Però si hi injectem més energia, la massa d’aire puja més i cau més oberta i més al nord, fins a arribar a la Península Ibèrica”. Ras i curt, aquest és el fenomen bàsic que ens fa rebre la patacada càlida de ple. Això explica que ara mateix, al sud de la Península hi hagi el clima que tenia el nord del Magreb fa 30 anys. “I això va cap amunt”, alerta Carles Gràcia.
COM CANVIARÀ EL PAISATGE?
Carles Gràcia i Santi Sabater, ecòlegs de la UB, van participar en un estudi europeu publicat fa quatre anys a Science en el que es preveu que l’augment de les temperatures i la davallada de les precipitacions transformi radicalment els nostres paisatges. En molts llocs on ara creix el bosc, en un futur els arbres ja no seran viables per que hi haurà molta menys aigua disponible en el terra. El resultat? “Que la gent agafi el cotxe i es desplaci uns centenars de quilòmetres al sud”, afirma Carles Gràcia. “Al llarg d’aquest segle, el paisatge de Girona es transformarà en el que té actualment Tarragona. El paisatge de Tarragona es transformarà en el d’Alacant, i el d’Alacant en el d’Almeria”. L’article divulgatiu Canvi de clima, canvi de vida fa una interessant valoració dels impactes previsibles que ens poden afectar a tots. Per a més precisió, es pot consultar el segon informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, publicat el mes de juny de 2010.

Tòpics de l'article