Reportatges

General

Gaia tindrà el seu museu a Barcelona

Barcelona no té grans dinosaures. Per situar-se al mapa de museus de ciències naturals del món, ha d’apostar per altres aspectes, com ara la innovació dels seus plantejaments. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona prepara la seva nova seu amb una gran exposició permanent centrada en Gaia, una idea innovadora que promet una museologia diferent.

ÀMNIA MONREAL | 1 D'OCTUBRE DEL 2010

L’edifici Blau de la zona del Fòrum de Barcelona acollirà la
nova sala d’exposicions del Museu de Ciències Naturals

Després de la renovació del CosmoCaixa el 2004 i de la recent inauguració del també renovat Museu de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), ara és el Museu de Ciències Naturals de Barcelona el que s’està reinventant i empolainant per a obrir-se a la ciutadania del segle XXI amb nou estil i una nova seu.

El Castell dels Tres Dragons, la seu històrica del Museu de Zoologia de la capital catalana (peça clau del posterior conjunt expositiu de ciències naturals), i el Museu de Geologia van posar el cadenat al públic el 30 de maig passat. "Tanquem per evolució. Tornem el 2011", diu el cartell d’arreveure que han penjat a l'edifici modernista. L'any que ve serà l'estrena de l'Edifici Blau, la nova sala d'exposicions del renovat museu ubicada a la zona del Fòrum de Barcelona, mentre que les seus de la Ciutadella tornaran a acceptar el públic el 2012.

Molts escolars i pocs adults

Amb 175.000 visitants el 2009, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona no sembla tenir el mateix atractiu que els seus homòlegs de Nova York o Londres, que acullen audiències força més nombroses. Fins i tot a la mateixa ciutat, el Museu ha de competir amb una oferta que es decanta per l'art de Picasso o del Barça (1,1 milions de persones el 2009 en ambdós casos). Els escolars són els seus principals convidats, al costat dels estrangers, recalca Anna Omedes, directora del complex. "Són més cultes que nosaltres", lamenta Omedes en relació als estrangers. "Aquí els adults no visitem museus de ciència. El relacionem amb visites familiars i/o d'escoles". Però confia que el canvi a què s'està sotmetent la institució atraurà públic nou.

"Avui en dia les col·leccions són importants si les pots mostrar. I els museus són importants per les seves exposicions i per les seves activitats", afirma Omedes. "Ara podem assegurar-nos que les nostres col·leccions són accessibles a un públic molt més ampli, tant entre la comunitat científica com entre el públic; aquesta és una responsabilitat essencial de qualsevol museu", coincideix Amy Caiger des del Museu d'Història Natural de Londres.

"Actualment el que hi ha exposat només correspon a una petita en relació a tot el que tenim", apunta la directora barcelonina. "Precisament anem coixos d'exposicions", reconeix. Aquesta és una via molt efectiva perquè les ciències naturals calin entre la ciutadania i la raó per la qual es va escollir com a nova seu de la institució l'Edifici Blau d’Herzoq & de Meuron, edifici emblemàtic de la zona del Fòrum de Barcelona. El triangle equilàter de 180 metres de longitud per banda, 25 metres d'altura i 8.000 metres quadrats s'erigirà com a estendard del nou Museu de Ciències Naturals i comportarà un notable "canvi de xip per a l'organització de cada seu", apunta Omedes.

“A més de mostrar objectes, explicarem conceptes”

D'una banda "ja no es parla de geologia o zoologia, parlem de ciències naturals", comenta. "A més de mostrar objectes explicarem conceptes. Al Fòrum utilitzarem les col·leccions per a desenvolupar-hi conceptes" i a l'edifici modernista s’hi potenciaran les línies de recerca. Tot i que les comparacions amb el flamant Darwin Center, la nova cara del Museu d'Història Natural de Londres inaugurada el 2009, no resulten equitatives, la veritat és que la intenció és molt similar. "L'objectiu del Centre Darwin és mostrar al públic, realment per primera vegada, l'amplitud i profunditat de la ciència que fem al Museu d'Història Natural i per què és important pels visitants", detalla Caiger, portaveu del centre.

Una de les novetats de l'espai anglès ha estat mostrar a la ciutadania el treball dels científics, amb laboratoris a la vista, una opció que no contempla al museu barceloní: "Hem d'adaptar l'edifici existent (el Castell dels Tres Dragons, on residirà la recerca) i encara que volem que sigui obert, no pot ser igual que a Londres", relata Omedes.

Al voltant del concepte de Gaia

La capital anglesa compta amb una col·lecció formada per 60 milions d'exemplars. Barcelona, tres milions. "Som petits", admet la seva directora. La Ciutat Comtal no té grans dinosaures i, després de l'accident de l’esquelet de balena, ha apostat per altres aspectes per a situar-se al mapa de museus de ciències naturals del món. Al costat de les exposicions temporals i les activitats, un dels punts forts serà "la botànica, els fongs i els microbis. El món microscòpic s'ensenya i s'explica poc", conclou.

El nou museu aposta per la botànica, els fongs i els microbis per a situar-se dins el mapa museístic mundialAquests aspectes, juntament amb meteorits, dibuixos cienti´fics, diagrames, fo`ssils i esquelets, sons i diorames, donaran forma a l’exposició permanent de l’edifici Blau. “L’exposicio´ consta d’elements de la col·leccio´ permanent estructurats al voltant del concepte de Gaia: la idea d’un planeta viu que crea vida i, al seu torn, e´s transformat per la vida”, explica el duet d’arquitectes al projecte del nou museu. L’exhibició constarà de dues parts: Biografia de Gaia i Present de Gaia. La primera serà una narració cronològica dels orígens del planeta Terra fins al moment actual i s’hi mostraran peces u´niques amb “instal·lacions multime`dia que recreen la llum, les vistes, els sons i les olors de diferents eres de Gaia, combinant els objectes tradicionals de museu amb la tecnologia me´s actual per evocar sensacions i condicions de fa molt de temps”, descriuen Herzog & de Meuron.

Tecnologia avançada en el camp de l’exposició

A la segona part de l’exposició “el visitant irromp al mo´n vibrant i divers dels animals, les plantes, els bolets, els microbis, les pedres i els minerals. La col·leccio´ s’organitza seguint una estricte disposicio´ de fileres rectes, taules i vitrines. S’utilitza la tecnologia me´s avançada en el camp de l’exposicio´ i la conservacio´, tot evocant els me`todes d’exhibicio´ dels grans museus cla`ssics del segle XIX, peri´ode del qual daten la major part de les peces de la col·leccio´. La part dedicada al present de Gaia ocupa l’espai me´s ampli i elevat de la planta principal i genera un vast camp tema`tic d’espe`cimens locals i exo`tics”, manifesten.

L’espai públic de l’edifici Blau es complementarà amb els serveis habituals als museus del segle XXI: botiga, restaurant, mediateca, aules i sales d’actes. Tot un canvi de plantejament per un museu que pretén posar la ciència a l’abast dels ciutadans i recuperar-ne l’estima.
D'EXPOSICIÓ MUNICIPAL A MUSEU NACIONAL

L'actualització del Museu de Ciències Naturals de Barcelona no és nova. Està en moviment des de 2008, quan es van agrupar sota aquest nom tres centres de titularitat municipal: el Museu de Zoologia, el Museu de Geologia (tots dos a la Ciutadella) i el Jardí Botànic (a Montjuïc). Dos anys abans un estudi sobre els 33 centres catalans amb col·leccions o temàtiques sobre història natural i la discussió posterior entre experts van motivar una primera proposta per la creació d'un model de museu nacional en aquest camp.
El Departament de Cultura de la Generalitat va prendre cartes en l'assumpte i el Pla de Museus presentat el 2008 va determinar la creació de quatre grans museus nacionals, un d'ells dedicat a les ciències naturals i capitanejat pel museu barceloní, que canviarà de nom. Segons el text, el nou Museu Nacional d'Història Natural o Ciències Naturals comprendrà els centres d'història natural, els jardins botànics i els jaciments paleontològics de Catalunya.
A l'espera que les administracions competents es pronunciïn, els experts que van redactar aquell primer plantejament de museu nacional de ciències naturals reclamen una institució que preservi i difongui "la diversitat natural de Catalunya, que estudiï i interpreti la història i el patrimoni natural del territori català [...] i que adquireixi un fort compromís amb la recerca, l'educació i la conservació del medi natural". Adverteixen que al Principat “el 60% del fons d'història natural encara no està registrat, un 73% no té fitxa d'inventari i un 83% no està informatitzat". Conscients del retard que això significa, demanen "un lloc web que serveixi de portal al sistema i que aporti informació àmplia d'història natural als ciutadans", perquè tot al segle XXI passa ja per la Xarxa.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Luis 05/10/2010
Què moderns i fascinants que som, els catalans... ho volem tot nou i informatitzat. El patrimoni que altres varen deixar a la ciutat, poc importa si del que es tracta es fer una cosa mes gran, mes moderna, amb mes pantalles i sobretot nacional. Oh, com ens omple la paraula nacional quan es refereix a Catalunya. I no oblidem la botiga de souvenirs i el bar-restaurant amb menús sofisticats. Que no hi falti!

<< 1 >>