Reportatges

Gestió ambiental

Podran els óssos recolonitzar el Pirineu?

Un cop reintroduïts a la Val d’Aran i rodalies a la dècada dels noranta, els óssos bruns (Ursus arctos) no han parat de reproduir-se. Però quants individus calen per configurar una població mínima viable? Els experts parlen d’uns 80 A 200 exemplars, una xifra ben allunyada de l’actual.

JORDI MONTANER

L’ós bru és un animal molt adaptable i discret.

Des d’una perspectiva estrictament científica, la repoblació de l’ós bru (Ursus arctos) al Pirineu català marxa molt bé. Les tres femelles reproductores identificades han anat parint sistemàticament, i es dóna la circumstància paradoxal que com més óssos hi ha, menys conflictes es produeixen entre aquests animals i els caçadors, apicultors o ramaders de la zona

Uns animals que han sorprès tothom

“Aquestes bèsties ens han sorprès a tots… Saben molt millor que nosaltres què els cal per adaptar-se i reproduir-se als nostres boscos i a les nostres muntanyes; ho estan fent molt millor que no esperàvem i, ara mateix, el que cal és deixar als óssos en pau perquè facin la seva via…” Jordi Ruiz Olmo, del Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Generalitat, admet que l’alliberament d’óssos nouvinguts no es va fer bé, des de la perspectiva d’una sensibilització vers els habitants de les zones afectades. “Tanmateix, els conflictes derivats s’han anat llimant i ara mateix hi ha molt bona sintonia.” També hi ha un acord tàcit amb les administracions francesa, andorrana i de les autonomies aragonesa o navarresa per tal de vetllar per l’èxit de la reintroducció de l’ós bru a tot el Pirineu.

Un retorn que torna a posar les coses a lloc

Fa 500 anys l'ós bru (Ursus arctos) ocupava pràcticament tot Catalunya, quedant reclòs només al Pirineu durant al segle XIX. Es creu que uns pocs exemplars han sobreviscut als vessants francesos i que, concretament a la Vall d’Aran, encara hi quedava un exemplar a la fi del segle XX. El cert és que l’ós, com els dos altres grans predadors dels nostres ecosistemes (el llop i el linx) es va acabar extingint a la serralada pirinenca.

“Aquestes bèsties ens han sorprès a tots... ho estan fent molt millor que no esperàvem”Noves sensibilitats i canvis econòmics estratègics han canviat el món rural i han fet més viable la salut dels espais naturals protegits. Dins del marc del Programa LIFE de la Unió Europea, el govern francès alliberà dues femelles prenyades al Pirineu l'any 1996, i només un any després deixà anar un mascle. Tots eren óssos eslovens de la mateixa espècie, l’ós bru, que ha habitat sempre a casa nostra. Se sap que tots tres exemplars, així com les cinc cries nascudes ja en estat salvatge, han passat llargues temporades a la Vall d'Aran, al Pallars i a l'Alta Ribagorça. Actualment, sobreviuen una femella, el mascle i almenys quatre cries. Pel que fa a la resta del vessant francès del Pirineu, existeix un petit nucli de tan sols set exemplars a la zona del Bearn, fent incursions per Navarra i Aragó.

Quatre cadells nous aquest estiu

Aquest estiu, agents del Conselh Generau d'Aran van fotografiar i filmar en directe una óssa i les seves cries campant per la Vall d’Àneu. El Departament de Medi Ambient va informar que dues de les tres femelles d'ós bru que viuen al Pirineu de casa havien tingut dos cadells cadascuna. Les cries segurament van néixer al gener, en plena hibernació.

“Sembla que l'óssa fotografiada amb els cadells podria ser Caramelles o una filla de Caramelles”, explica Ruiz Olmo, deixant-me fullejar un dossier abundant de fotografies amb les quals el Departament va fent un seguiment dels óssos censats. Caramelles és una filla de Melba i Pyros (els óssos eslovens), nascuda al 1997 i que entre els anys 2001 i 2002 va tenir una altra filla que ha estat localitzada sempre a França. A principis de maig de l'any passat el Departament també va poder fotografiar un mascle i una femella a la vall d'Àneu. “Amb una mica de sort, repetirem cadellada l’any que ve.”

Conjuntament amb veterinaris de la UAB, els agents del Departament de Medi Ambient prodiguen tota mena observacions i gravacions dels óssos i recullen mostres de pèls o excrements per fer-ne una identificació genètica i valorar l’estat de salut dels animals.

El 2010 està essent un any força profitós, atès que el mes de juliol també es van fotografiar el mascle Pyros i un altre ós bru no identificat. “L'any 2007 la femella Hvala va tenir dos cadells (Pollen i Bambou); va repetir l'any 2009 amb dos cadells més (Nheu i Noissette), i aquest any ens trobem de cop amb dues cadellades i quatre nous óssos.” En total, s’ha d’entendre que en tres anys han nascut vuit cadells d'ós bru al Pirineu central.

Quina és la població mínima viable?

Ruiz Olmo assegura que en tot el Pirineu hi poden conviure ara mateix uns 35 exemplars, 20 a la part central catalana. Una xifra molt per sota de la població mínima viable en termes biològics, que els experts situen entre 80 i 200. “A la serralada cantàbrica, on mai no s’han alliberat óssos i hi ha només els que les condicions naturals permeten, estaríem parlant de 120 exemplars.” Afegeix que els óssos ocupen actualment només un 20% de la superfície protegida hàbil al Pirineu i que, per tant, “encara hi ha espai per a molts óssos més”. Tot i que els óssos semblen reproduir-se a molt bon ritme, Ruiz Olmo no descarta la incorporació de més óssos estrangers a fi d’evitar la consanguinitat.

La Població Mínima Viable defineix el límit mínim d’individus per sota del qual l’espècie té una probabilitat elevada de desaparèixer en un període de temps determinat. Aquesta desaparició pot ser deguda, d’una banda, a factors ambientals o catàstrofes naturals. L’aparició sobtada d’una malaltia o un incendi, per exemple, poden fer disminuir la mida de la població per sota d’una dimensió crítica. D’altra banda, hi ha els factors genètics: en una població petita el grau de consanguinitat és elevat, i això la fa més vulnerable a les malalties i alteracions en el medi. I, per si tot això fos poc, queden els factors anomenats demogràfics. En algunes espècies s’ha calculat que només entre el 20 i el 40% de la població està composada per individus que es reprodueixen, i això vol dir que la seva viabilitat pot dependre d’un nombre força reduït d’animals.

Parts enmig l’hivern

L'hàbitat i l'àrea ocupada pels óssos abasta avetoses, pinedes de pi negre i pi roig, fagedes, avellanoses i rouredes, alternant aquestes masses forestals amb prats i matolls alpins, subalpins i montans. L'altitud per la que solen desplaçar-se va dels 1.400 als 1.800 metres.

Durant les hivernacions, els óssos es reclouen en àrees abruptes i de difícil accés. El part es produeix dins l'ossera mentre la femella hiverna, normalment al pic de l’hivern. Les cries es mantenen amb la mare durant un any i mig, període durant el qual la femella no es reprodueix. Se sap que alguns anys d’hiverns benignes, els óssos opten per no hivernar. Quan ho fan, es reclouen de novembre a abril. El zel té lloc entre els mesos de maig i juny, i és durant l’estiu que l’activitat dels óssos sembla més intensa.

Gossos que vigilen i tanques elèctriques

L'ós és un animal omnívor i s’alimenta d’herbes, fruits, formigues i proteïnes animals (principalment, carronya). En ocasions, però, pot atacar ovelles i cabres; a més, te una golafreria molt acusada per la mel.

Segons Ruiz Olmo, els óssos del Pirineu han atacat ramats i han destrossat ruscs d’apicultors d’alta muntanya. “El Departament contempla indemnitzacions per tots aquests casos; però es tracta bàsicament d’evitar que fàcil mal i, conjuntament amb els afectats, estem aconseguint una sinistralitat mínima...”
Per tal de reduir aquests danys, s'han proporcionat als ramaders locals gossos de raça especialment ensinistrats per a la vigilància, així com tanques elèctrics per a protegir el bestiar.

Tot i la massiva pressió turística a les zones de muntanya, tant a l’hivern com a l’estiu, els óssos són els primers a evitar problemes i a no deixar-se veure. “Si en comptes de tenir una trentena d’óssos n’hi hagués un centenar i mig, la situació seguiria essent la mateixa... Són animals molt savis.” Ruiz Olmo recorda que a casa nostra els senglars, els cérvols o els cabirols resulten molt més conflictius que l’ós bru i fa una crida a la calma. “Si tot va bé, l’ós bru deixarà d’estar reclòs únicament al Pirineu central i entrarà a zones protegides del Berguedà, el Solsonès o el Ripollès... Serà un guany més del bon estat de la fauna a casa nostra”.
UN PAÍS DE RAPINYAIRES

La salut dels predadors i dels rapinyaires diu molt del bon estat d’un ecosistema. Óssos a part, aquest any Catalunya ha fet història per convertir-se en l’únic indret de tot el vell Continent on hi nien i es reprodueixen els quatre grans voltors representatius de la fauna europea: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor negre (Aegypius monachus), el voltor comú (Gyps fulvus)i l’aufrany (Neophron percnopterus).
També hi ha constància de la presencia d’una població sedentària de llops (Canis lupus) i alguns indicis -poc fiables, tot s’ha de dir- sobre l’existència d’exemplars de linx boreal (Lynx lynx) a determinades zones boscanes. El Pirineu català, d’aquesta manera, completaria la col•lecció de rapinyaires i predadors naturals autòctons que conservà fins fa ben poc. Benvinguts, ben-trobats.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

2 comentaris

tim welby 18/05/2012
The bear, the wolf and the lynx are all animals that spend most of their time hidden (certainly the european variety) as they have been avoiding humans for millenia. The article is fascinating, and while I dont see it for a while, I hope I live to see bears and wolves and lynx given a chance to live in the wilder parts of the uk as well.

Keith Mellen 02/02/2012
Very encouraging . There are lynx in navarre I have been told.

<< 1 >>