Reportatges

Política Científica

La recerca als programes electorals

Les formacions polítiques han començat ja a explicar quines són les seves propostes per enfortir la R+D, la tecnologia i la indústria catalanes, i quins models energètiques troben més adients pel futur del país. Aquí us oferim un tast d’un dels primers debats protagonitzat per cinc partits catalans.

ÀNNIA MONREAL | 15 D’OCTUBRE DEL 2010

Ple absolut a l’auditori de l’edifici Imagina. Més de 300 persones no van poder ni inscriure’s a l’acte organitzat per Barcelona Digital Centre Tecnològic i la Fundació CTecno, on representants de les cinc formacions polítiques majoritàries al Parlament de Catalunya van exposar les seves propostes sobre tecnologia. La proximitat de les eleccions escalfa els motors i els partits airegen les seves propostes sobre ciència, indústria i recerca.

El teixit industrial, l’energia i la recerca van ser el tres camps de batalla del debat, moderat pel periodista Josep Maria Torrent. “Catalunya serà industrial o no serà. Però amb una indústria segurament reconvertida”, va encetar Oriol Pujol, membre de Convergència i Unió (CiU). Posar al dia el sector primari comporta un desenvolupament adequat de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions (TIC), una combinació de les formes de gestió, un fons d’inversió de capital risc promogut per l’administració i una priorització de les accions a dur a terme, “perquè no hi ha diners”, va incidir Oriol Pujol.

De fet, els cinc ponents van defensar un Principat capdavanter en matèria industrial, malgrat que successives crisis i deslocalitzacions l’han erosionat. Des del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Montse Capdevila va assegurar que durant els últims set anys “s’ha posat valor al sector industrial”, però encara cal “un impuls a la indústria innovadora, de les TIC i de les energies sostenibles”. Va defensar un canvi de model productiu basat en la col·laboració entre recerca i indústria, on les TIC “siguin un gran actiu perquè la indústria creixi”. Aquest era l’objectiu del Pacte Nacional per les Insfraestructures, que ha estat “insuficient”. Afavorir les inversions “que deixin petja a Catalunya, sense deslocalitzacions”, el foment de multinacionals catalanes, la cooperació en forma de clústers, la reorientació dels sectors existents cap a l’eficiència energètica i que “l’administració sigui facilitadora” de tot plegat, amb un únic interlocutor i una reducció de la burocràcia, van ser els punts destacats per Capdevila.

Catalunya, motor industrial

“Catalunya ha estat, és i serà un motor industrial -proclama de Jordi Bosch, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)-, on les TIC ajuden a mantenir el present i el futur” de l’economia catalana. “Les TIC són i han de seguir sent un sector estratègic, una oportunitat per generar nous i millors llocs de feina, noves empreses i augmentar el producte interior brut (PIB)”. Unes TIC que s’han de desenvolupar al servei de la petita i mitjana empresa, “base de l’economia catalana”, i no a mans de les multinacionals internacionals. “Cal atraure inversions estrangeres, però no a qualsevol preu; cal saber les variables de les grans empreses a l’hora d’instal·lar-se” i, sobretot, “hem de fugir de la cultura i la política de la subvenció [...] No s’han de donar subvencions, sinó desenvolupar les infraestructures que les empreses necessiten”. La recerca i captació de talent, l’eliminació de la burocràcia “a tots nivells”, el desplegament de la fibra òptica i “unes infraestructures que han de funcionar bé i han d’estar al servei del model de país que volem” van configurar els arguments d’ERC.

Santi Rodríguez, representant del Partit Popular (PP), va iniciar la seva intervenció lamentant que “el sector industrial i l’emprenedoria eren els factors diferencials de Catalunya respecte d’Espanya, però cada cop són menors”. Va denunciar la reducció del pes de la indústria catalana al PIB, que entre 2003 i 2009 ha passat del 21% al 16%, així com els llocs de feina perduts durant aquest període. “La fórmula per abordar la crisi és el progrés tecnològic” i permetre que el sector industrial sigui més productiu i competitiu. “Les empreses han de prendre mesures, però l’administració ha d’acompanyar-les, amb sensibilitat i tot impulsant l’emprenedoria”, fomentant l’esperit emprenedor i eliminant la burocràcia. Des del PP també consideren que cal millorar el finançament de les empreses, apostar per infraestructures productives i utilitzar les TIC com eina per la competitivitat.

Per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (IC-EUA), “cal canviar el model econòmic i productiu, perquè falla”. Les vies per assolir aquest canvi passen per “polítiques ambientals sostenibles, un nou acord social i verd” i un conjunt d’accions “a tots nivells per una transformació ecològica de l’economia”, va defensar Oriol Ferran. Dur a la pràctica aquests plantejaments comporta “apostar decididament per la reconversió de les energies, la innovació i el canvi d’hàbits de consum i mobilitat, així com la reconversió de sectors industrials tradicionals”, àmbits que generen “més de 300.000 llocs de treball a la propera legislatura”, va assegurar IC-EUA.

Política energètica

Les cinc formacions van mostrar la seva aprovació davant les energies verdes (especialment biomassa, energia eòlica marina i geotèrmica), l’eficiència energètica i el consum responsable, però amb una implicació desigual. Per IC-EUA l’energia nuclear no hi té cabuda, perquè “hi ha alternatives que poden afavorir empreses innovadores al sector”. Ferran va propugnar “l’eliminació d’obstacles per comercialitzar l’energia domèstica, cosa que replantejarà nous models de distribució”. Des del PP consideren que cal diversificar els recursos energètics: “Impuls a l’energia nuclear i també a l’energia eòlica”, on Catalunya “va endarrerida” perquè el pla de molins de vent no s’ha exprimit com era d’esperar.

Tots els grups van mostrar la seva aprovació davant les energies verdes, l’eficiència energètica i el consum responsableLa diversificació també és important per ERC, però amb l’objectiu de “promoure energies sostenibles i autòctones. Hem de produir energia on es necessita i on es consumeix”, va recalcar Bosch. També es va mostrar contrari a les centrals nuclears (“amortitzem-les a 30 anys, posem-hi formigó i oblidem-les”) i al magatzem temporal de residus nuclears, mentre que va reclamar “el control energètic i invertir en el manteniment necessari”, problema real de les deficiències del sector.

Montse Capdevila va exposar que el PSC està a favor de la imposició “d’una taxa verda per fer més eficient el consum domèstic”, de manera que “el cost de la gestió del medi ambient l’ha de pagar l’usuari en funció del seu ús”. La formació també considera que cal desenvolupar les energies verdes com una oportunitat per la recerca i la innovació i per la construcció, a partir de noves fórmules de l’arquitectura, i que l’administració ha de promoure projectes d’eficiència. L’energia nuclear és, “a mig termini, l’energia més important”. També és important per CiU, en combinació amb les energies verdes. En aquest camp Oriol Pujol va demanar sentit comú i tocar de peus a terra, perquè “governar és una altra cosa”. Va remarcar que la construcció de plantes eòliques s’ha de fer tenint en compte “l’impacte ambiental i no el visual, que és subjectiu” i va denunciar que “un dels problemes del sector energètic és que és tremendament opac, a Catalunya, a Espanya i a Europa”. CiU reclama una Catalunya que “no sigui una illa energètica”, amb dipòsits subterranis de gas, connexions gasístiques amb Rússia, connexions elèctriques amb França i Espanya i el soterrament corresponent, si cal.

Política de R+D

En R+D es van reconèixer els intents dels set anys de Tripartit per augmentar la representació del PIB, però també es va denunciar que han estat insuficients i no s’ha aconseguit el 2% promès. Ni al 2008 ni al 2010. Per Pujol “falta implicació de l’administració”, Capdevila, Bosch i Ferran van reclamar que cal continuar “el full de ruta fixat pel Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació”, mentre que Rodríguez va reprovar que “no hi ha hagut una política en R+D clara” i que “s’ha creat una gran inseguretat al sector i s’ha perdut el pas”.

CiU va demanar “l’aplicació de la taxa de retorn a totes les infraestructures, especialment a la recerca”, va reconèixer que “ens fa vergonya la fiscalitat aplicada al sector”, que la recerca s’ha de recolzar en l’empresa, els centres de recerca i l’administració i que cal “enfortir la captació de talent”. El PSC també va insistir en la col·laboració públic-privada i es va comprometre a “crear una oficina de gestió de patents universitàries i crear la marca Catalunya”, mesures econòmiques per la incorporació de científics que promouen la R+D, minimitzar la precarietat laboral dels científics i promoure l’intercanvi del professorat. Des d’ERC van defensar que “al 2013 cal arribar al 2,4% del PIB en R+D”, impulsar els clúster i les TIC, que “alhora promouen la recerca”. Al seu torn, el PP va posar l’èmfasi en l’administració: “Les infraestructures d’R+D són importants, però calen governs que les projectin. Ara no hi ha grans projectes”. IC-EUA va demanar que “s’ha de mantenir el sector públic a mans de la universitat”, garantir estabilitat pel talent i combatre la deslocalització en recerca.

L’exposició de les mesures polítiques en tecnologia i ciència també va servir perquè cada partit mirés de convèncer l’audiència sobre les seves bondats. Caldrà veure quin impacte tenen dins el programa electoral i l’acció de govern de cadascun.

Tòpics de l'article