Reportatges

Canvi climàtic

Els catalans del IPCC defensen aquest organisme

El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) té encara un important paper a jugar, malgrat les polèmiques que han intentat desprestigiar-ne l’organisme. Aquesta és l’opinió dels quatre científics catalans que participaran a la redacció del proper informe mundial 2014, un document que serà preparat per 831 especialistes d’arreu del món i on, previsiblement, es posarà de manifest que no es fa prou per mitigar els efectes de l’escalfament global.

ÀNNIA MONREAL | 2 DE NOVEMBRE DE 2010

A Lluïsa Cabeza, Joan Grimalt, Francisco Doblas-Reyes i Marta G. Rivera Ferre se’ls ha girat feina. Són quatre científics que treballen a Catalunya i que han estat triats pel Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per a contribuir a redactar el proper informe de la institució, que s’ha de fer públic l’any 2014. Els quatre investigadors assumeixen la càrrega amb satisfacció i reafirmen la validesa de l’IPCC, després dels diversos atacs que ha sofert l’organisme, incloent-hi la més que irregular filtració de correus de la Universitat d’East Anglia (Norwich, Regne Unit).

“Molt prestigi, però també molta feina”. “Una alegria i també una responsabilitat, per la necessitat d'elaborar un paquet de coneixement acurat que descrigui quin és l'impacte humà sobre el canvi climàtic”. “Representa una càrrega de feina bestial, treballar a dedicació completa fins i tot els caps de setmana durant certs períodes, però a canvi et poses al dia sobre allò que estudies i estableixes contactes amb gent molt interessant”. "És un repte i un honor. L'IPCC compta amb el premi Nobel de la pau i treballem per entendre un dels grans reptes que afronta la humanitat, amb conseqüències per la supervivència de molta gent". Així han encaixat l’elecció Lluïsa Cabeza, cap del Grup de Recerca en Energia Aplicada (GREA) de la Universitat de Lleida, Joan Grimalt, investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, Francisco Doblas-Reyes, científic ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), i Marta G. Rivera Ferre, investigadora del departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

831 especialistes, un informe i tres revisions

Els 831 especialistes encarregats de redactar el cinquè informe de l’IPCC s’organitzen en tres grups de feina. Lluïsa Cabeza és l’autora líder del capítol dedicat al paper dels edificis sobre el canvi climàtic, corresponent al tercer grup. “La feina consisteix a buscar i recollir informació entre la literatura científica publicada els últims anys. S'ha de redactar un capítol de l'informe que té molt ben definits els objectius i els punts que ha de contenir. Aquests informes se sotmeten a revisions molt estrictes, una primera interna, on els mateixos redactors revisen el capítol propi però també d’altres; una segona externa, a càrrec d’un número considerable de revisors triats per l'IPCC; i una tercera que fan els governs dels països participants”.

Grimalt és revisor del treball sobre Europa del segon grup de treball, “que estudia els impactes del canvi climàtic i les opcions per adaptar-s’hi”. Doblas-Reyes participa al primer grup de treball i és autor líder del capítol sobre projeccions i predictibilitat del canvi climàtic a curt termini, “un aspecte que fins ara l’IPCC no tenia en compte”, indica el científic. Per la seva banda Marta G. Rivera Ferre és co-autora líder dels capítols referits a recursos hídrics, àrees rurals i la vessant econòmica de l’adaptació al canvi climàtic. Una feina que també implica coordinar, discutir i superar les diferències que poden haver entre els diversos redactors, de manera que finalment s’imposi el mètode científic.

Les conclusions del cinquè informe “no seran molt diferents de les actuals”, assegura Grimalt2014 és la data assenyalada perquè l’estudi estigui enllestit. Grimalt, científic de l’IDAEA, creu que les conclusions del cinquè informe “no seran molt diferents de les actuals. Potser es podrà guanyar precisió a l’hora definir alguns efectes”. Cabeza és més combativa i intueix que d’aquí a quatre anys es determinarà que “no s'està fent prou per mitigar el canvi climàtic. Els esforços a nivell internacional han d'augmentar si volem que la nostra economia sigui sostenible i que el planeta continui essent habitable”. Doblas-Reyes prefereix no arriscar-se, “perquè el meu objecte d’estudi és nou per l’IPCC, però recentment hem trobat que l’augment de la temperatura determina els models de predicció, per tant és un factor a tenir en compte davant qualsevol projecció”.

El fosc paper dels lobbies

L’actual document de l’IPCC, publicat el 2007, considera que l’home és un agent determinant en l’evolució del canvi climàtic. La insistència sobre aquest punt no ha impedit, però, el sorgiment d’opinions escèptiques. Els redactors del proper informe pensen que “és molt difícil convèncer que el canvi climàtic existeix a una persona que no sigui científica i no ho vulgui veure. Però com en molts d’altres casos, la mentalització ve d'un esforç de comunicació per part dels científics i dels governs perquè tots els ciutadans acabin veient que és una realitat”, sosté l’experta de la Universitat de Lleida. Joan Grimalt és més directe i afirma que “avui en dia no crec que faci falta mostrar més proves en relació a l’existència d’un canvi climàtic en marxa degut a l'acció humana. Això és evident des de tots els punts de vista”. Marta G. Rivera considera que aquesta polèmica està alimentada per "lobbies i grups de poder no interessats a adoptar mesures. Són els que fan que a determinats fòrums l'IPCC perdi credibilitat i que ens endarrerim a la presa de decisions per atacar i les causes del canvi climàtic. No hi ha cap publicació científica que negui el component humà del canvi climàtic".

A més d’aquest punt polèmic, el quart estudi de l’IPCC també va obrir la caixa dels trons en cometre errors en algunes dades, com ara les que parlaven del desgel de les geleres de l’Himàlaia l’any 2035. “Allò que l’IPCC publica està sotmès a error, com qualsevol activitat humana”, indica Doblas-Reyes, “però cada article publicat comporta una discussió, això és el mètode científic”.

Polèmiques i necessitats de millora

I a finals de 2009 es van filtrar milers de correus electrònics de la Universitat d’East Anglia que, suposadament, podrien posar de manifest que alguns experts en climatologia haurien exagerat aspectes de l’escalfament global (cas batejat com a Climategate). O això, si més no, és el que van intentar alimentar els negacionistes del canvi climàtic. “Em va semblar vergonyós el linxament públic, polític, econòmic i periodístic al qual van sotmetre als científics” considera Doblas-Reyes, l’expert de l’IC3. “El llenguatge científic se simplifica molt a la premsa”, continua. “Phil Jones (científic sobre el qual van recaure totes les crítiques) és un investigador molt seriós”, manifesta Grimalt. “En cap moment s'ha mostrat que el seu treball ni el del seu grup s’haguessin equivocat. S'ha de transmetre una informació més completa de les dades sobre les quals es basen els treballs del canvi climàtic i qui treballi en aquest tema ha d'estar preparat per afrontar possibles crítiques o manipulacions alienes al camp científic”, conclou.

Sobre la intervenció política, Lluïsa Cabeza i Francisco Doblas-Reyes opinen que “els científics no han de fer recomanacions als polítics. De fet aquests informes no inclouen recomanacions pels polítics, sinó que se'ls presenta dades publicades i fiables”. Rivera Ferre, però, és del parer que "els governants haurien d'adoptar les conseqüències dels informes i establir mecanismes de participació de científics, societat civil i altres actors per prendre decisions recolzades en evidències científiques clares".

COM MILLORAR L’IPCC?
La passada primavera, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va encarregar un estudi independent al Consell Interacadèmies per a avaluar els procediments de treball de l’IPCC.

Aquest examen extern ha servit per convenir quins canvis cal introduir en el funcionament del organisme. Entre d’altres, hom considera que s’han de millorar els procediments de treball de l’IPCC i reestructurar-ne la jerarquia organitzativa. També es considera que cal deixar ben clara la incertesa de les prediccions tot utilitzant unes escales de probabilitat que permetin graduar-les. A més, el IPCC s’ha de dotar d’una política de comunicació clara. I també es recomana evitar fer advertències als polítics.

Tot plegat, uns canvis que per Marta Rivera Ferre "ens han de permetre obtenir un cinquè informe encara més sòlid".

Tòpics de l'article