Reportatges

Salut

"El peix protegeix de les al·lèrgies"

No és un dels aliments més fàcils d'introduir en la dieta d'un nen, però menjar peix des de la més tendra edat crea tolerància als al·lèrgens responsables de la febre del fenc o els èczemes. Un estudi suec capitanejat per Emma Goksör va revelar aquesta notícia amb motiu de la reunió anual de l'Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI)

JORDI MONTANER | 16 DE NOVEMBRE DE 2010

Pel que sembla, les al·lèrgies que patim en l'adolescència o la vida adulta poden dependre del que vam menjar quan érem nadons...
També del que no vam menjar... Molts pares retarden la introducció del peix en la dieta dels seus fills per estalviar-se el rebuig cap a un aliment al qual els nutricionistes descobreixen cada vegada més avantatges. La ciència constata ara que fan malament.

Com van arribar a aquesta conclusió?
El 2003 el nostre departament de la Universitat de Göteborg va estudiar els hàbits alimentaris de més de 8.000 famílies de l'oest de Suècia i va descobrir que els nens que van començar a consumir peix abans dels nou mesos van desenvolupar menys rinitis al·lèrgiques a l'edat mitjana de 4,5 anys que els nens que van començar a consumir peix més tard. Portem a terme un monitoratge a base de dos qüestionaris: un sobre alimentació entre els sis i dotze mesos d'edat dels nens, i un altre sobre al·lèrgies entre els quatre i els cinc anys.

Més dades?
Crida l'atenció que un de cada 20 nens estudiats desenvolupi símptomes de rinitis al·lèrgica ja als quatre anys, però entre els menjadors de peix aquesta incidència es redueix a la meitat.

I això que parlem d'un país, Suècia, en el qual és molt habitual menjar peix des de nens...
En efecte. De fet, el percentatge de famílies que introduïen el peix en la dieta dels seus fills més enllà dels nou mesos no superava el 10% en el nostre estudi. Seria interessant reproduir un estudi així en països amb poca tendència a consumir peix i analitzar els efectes.

Cenyint-nos al cas suec, si extrapolem ...
Veurem que consumir peix abans dels nou mesos evita almenys una de cada 10 rinitis al·lèrgiques que debuta en l'edat preescolar.

La pregunta del milió: per què el peix protegeix de les al·lèrgies?
No ho sabem, ni tampoc sabem si aquest efecte protector en la infància té lloc també en la vida adulta. Totes les pistes, però, apunten que la qualitat del greix que incorporem al nostre organisme quan vam començar a alimentar-nos determina la resposta immune a la provocació dels al·lergògens. En aquest sentit, els àcids grassos del peix, beneïts per altres tantes propietats beneficioses, ajudarien a l'intestí i al sistema immune en ple desenvolupament, durant el primer any de vida, a calibrar millor la sensibilitat a les proteïnes incorporades.

Alguns pediatres prefereixen retardar la incorporació d'aliments sòlids en la dieta del nen.
Avui dia no hi ha cap evidència que justifiqui seguir amb farinetes i retardar la incorporació de menjar sòlid. És més, fer-ho després dels nou mesos podria comprometre la salut al·lèrgica del petit.

Si ens posem tots a consumir peix, buidem el mar de peixos (potser ja ho estem fent), en canvi, les al·lèrgies no paren de créixer.
Menjar peix no evitarà l'avanç de les al·lèrgies. No pretenem que la gent mengi més peix, sinó que ho faci precisament molt abans del que normalment fa i amb una finalitat preventiva. Sabem avui que moltes rinitis i malalties asmàtiques que tenim per incurables poden, en canvi, prevenir-se a través d'un desenvolupament adequat del sistema immune en la més tendra infància. És barat, sostenible i la mar de sa. Així i tot, les al·lèrgies no paren d'augmentar...

"Algunes malalies poden prevenir-se amb un adequat desenvolupament del sistema immune durant la infància"Per què?
El nostre equip ha estudiat la incidència de l'èczema atòpic en nens. A Suècia, el 21% dels nens de menys d'un any desenvolupen èczema atòpic, però el més significatiu és que la mitjana d'aparició dels primers símptomes se situa als 4 mesos. A més de menjar peix, va, esbrinar que tenir mascotes a casa (particularment ocells) redunda en un benefici protector.

A Suècia es deslleta als nadons més tard que a la resta d'Europa. ¿Suposa algun benefici?
Les mares sueques alimenten de pit als seus nadons en més del 80% dels casos, i ho fan per una mitjana de 16 mesos. No obstant, només un terç dels nadons rep exclusivament llet materna. Al voltant de les 30 setmanes, la meitat dels nens suecs ja ha començat a ingerir aliments diferents a la llet. El que està clar és que donar el pit en el primer any de vida no protegirà per si sol davant de l’èczema.

Els gens també tenen un paper important en l'al·lèrgia
És clar. Sabem que si un de cada 5 nadons suecs desenvolupa èczema abans de l'any no és només pels aliments que consumeix o que deixa de consumir. La història familiar d’èczema determina el risc de manera molt precisa. També hi ha factors de risc no relacionats ni amb el codi genètic ni amb l'alimentació: es coneix que un 10% de les dones sueques embarassades segueix fumant tot l'embaràs, cosa que repercuteix en el desenvolupament immunitari del nadó.

I què me'n diu de la proteïna filaggrin?
Que té una importància excepcional en el desenvolupament de l'èczema. Es tracta d'una proteïna que intervé en la formació de la defensa immune epitelial epidèrmica. Sabem que un defecte de filaggrin predisposa al desenvolupament tant d’èczema com d'atòpia.

Tornant als aliments, s'ha suggerit també que la introducció precoç de làctics (llet, mantega, formatge) també preveu al·lèrgies.
Hi ha un estudi holandès que demostra aquest paper protector dels làctics, però en el nostre estudi no hem observat cap efecte significativament superior al del peix.

ÈCZEMA INFANTIL
L'èczema infantil és una malaltia al·lèrgica molt comuna. Si fins avui han prevalgut les tesis hereditàries en el risc d'aquesta malaltia, estudis recents comencen a constatar que la dieta amb que els nadons inicien els seus hàbits alimentaris pot tenir un paper important en la gravetat o el aviat inici dels èczemes.
Per més que la prevalença de l'èczema infantil hagi augmentat en les últimes dècades, els investigadors no han donat encara amb una resposta a tal augment. Com que en els països europeus de l'est la incidència és força inferior, hi ha qui especula amb diferències en la composició de la flora intestinal que colonitza el tracte digestiu dels nadons. Alguns bacteris, en aquest sentit, protegirien millor que altres. També es dóna per bo el paper protector dels àcids omega del peix i els lactobacils de la llet abans del primer any de vida i en ple desenvolupament del sistema immune.

Tòpics de l'article