Reportatges

Salut

L'esport i la salut cardiovascular

La Sociedad Española de Cardiología (SEC) ha anunciat la realització d’un ambiciós Estudi de Mort Sobtada en Esportistes. L’objectiu es disposar de protocols d’identificació de risc, una mesura que beneficiarà els prop de set milions d’esportistes federats que hi ha a Espanya

JORDI MONTANER | 24 DE NOVEMBRE DE 2010

Més de 4.000 especialistes –tota una xifra rècord- es van citar a València amb motiu del recent congrés anual de la Sociedad Española de Cardiología (SEC). La mort sobtada dels esportistes va ser un dels temes estrella del programa científic. I es que comencem a necessitar més d’una mà per comptar els futbolistes professionals que han estat diagnosticats de mort sobtada. Els cardiòlegs avisen que pot ser un risc més habitual del que creien i conviden a prendre mesures preventives.

El cor dels esportistes professionals creix i creix perquè l’exercici intens al qual viuen sotmesos durant anys remodela l’òrgan cardíac fins a una mida el doble d’un cor normal. Són cors posats a prova que, en el cas de patir alguna mutació o defecte genètic heretat (difícils de reconèixer en condicions normals), poden sofrir greus problemes a edats tan poc associades als patiments de cor com els 35 anys.

Es calcula que a Espanya hi ha prop de set milions d’esportistes federats que posen contínuament a prova els seus cors a les competicions oficials. D’altra banda, prop de 12 milions d’espanyols realitzen també exercicis intensos de forma voluntària i en estones de lleure. Això fa que, tot plegat, la SEC reconegui una cinquantena de casos de mort sobtada, fatals i no fatals, cada dotze mesos.

El gran ressò mediàtic que han tingut els darrers casos viscuts a la Lliga de Futbol Professional, ha propiciat que la SEC anunciés a València l’endegament d’un Estudi Espanyol de Mort Sobtada en Esportistes, el primer que es fa al nostre país.

L'objectiu és que abans del 2020 hi hagi protocols d’identificació de risc per a tots els esportistes federatsEl que es pretén aconseguir és que abans del 2020 hi hagi protocols d’identificació de risc per a tots els esportistes federats, principalment en disciplines com el ciclisme, el triatló, el piragüisme, el rem, el bàsquet, el tenis o el futbol. L’estudi està recolzat pel Consejo Superior de Deportes (CSD), la Secretaría de Estado para el Deporte, la Sociedad Española de Patología Forense, el Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses i la Federación Española de Medicina del Deporte.

La paradoxa dels cardiòpates

A més de l’esport, però, el Congrés de la SEC va abordar també d’altres temes d’un conjunt de malalties que tenen una incidència notable. En els 10 primers mesos de l’any 2010, han mort a Espanya gairebé 98.000 persones per causa d’un trastorn cardiovascular. El president electe de la SEC, Vicente Bertomeu Martínez, senyala la paradoxa següent: “moren menys cardiòpates i, per tant, creix el nombre de cardiòpates vius i també la despesa sanitària que suposa mantenir vius a tants cardiòpates”.

Les principals malalties cardiovasculars són la cardiopatia isquèmica, l’ictus i dues malalties emergents: la insuficiència cardíaca i l’arteriopatia perifèrica. Entre els majors de 65 anys, la incidència d’infart de miocardi és cinc vegades més gran en els homes que en les dones. Totes aquestes dades provenen d’un estudi epidemiològic dut a terme a Barcelona durant 10 anys (1998-2008) i que es va presentar al congrés de València. L’estudi va aplegar prop d’un miler de subjectes.

Síncopes i imatges

Els cardiòlegs distingeixen actualment tres tipus de síncope: un d’origen neurològic i conegut popularment com a lipotímia, que acostuma a tenir lloc en pacients joves (sobretot dones) i que no pressuposa l’existència d’una malaltia cardíaca. Es deu, senzillament, a una baixada de pressió sanguínia. El síncope cardíac, en canvi, pot ser degut a alteracions del ritme o arítmies; en aquest cas si que es parla de malaltia cardiovascular. Finalment, el síncope d’hipotensió ortostàtica acostuma a tenir lloc en pacients grans, tractats amb fàrmacs antihipertensius que, en alguns casos, produeixen una hipotensió massa gran que és causa d’abatiment o desmai.

A més del ritme i les mesures de pressió sanguínia, els cardiòlegs disposen ara d’aparells amb imatges computeritzades que permeten detectar malalties subclíniques com l’arteriosclerosi en pacients teòricament sans que han patit alguna mena de síncope o taquiarítmia. Però Bertomeu adverteix que “seria molt costós i poc efectiu generalitzar aquesta mena de proves a tota la població. Els cardiòlegs les reservem per als individus de risc com, per exemple, els esportistes professionals o les persones majors de 50 anys amb factors de risc cardiovascular prèviament identificats (hipertensió, obesitat, tabaquisme, diabetis)”.

EL SÍNDROME DE BRUGADA
Si n’eren tres germans que vivien a Banyoles… Dies i anys després de veure escapçar molts pollastres i conills a la botiga del seu pare, es van convertir en mestres, artistes de la més sagrada de les vísceres: el cor.
En Pere, el més gran, era a Holanda quan va conèixer una pacient amb un drama sense remei. Una dona immigrant que havia perdut un fill petit per reiterats atacs de cor amb el senyal de la mort sobtada, i que acabava de tenir un altre fill amb un problema idèntic. Pere Brugada va decidir aleshores investigar a fons aquella malaltia i va fer cridar el segon dels seus germans, en Josep (actual director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona). Ambdós cardiòlegs del Pla de l’Estany van identificar una mutació genètica que causava un defecte dels canals de sodi a la membrana cel·lular i que repercutia en un risc heretat de mort sobtada cardíaca. Més tard, el germà petit, Ramon (actualment a la Universitat de Girona), faria pinya i aprofundiria en la identificació de més seqüències genètiques relacionades amb la mort sobtada, proposant un garbellatge per tal d’identificar pacients en risc.
Tots tres germans Brugada es van reunir a València per a celebrar els 20 anys del descobriment d’una complicació genètica que ha acabat anomenant-se a tot el món síndrome de Brugada.

Tòpics de l'article