Reportatges

Salut

El canvi climàtic empitjorarà la nostra salut

Asma, al·lèrgies, bronquitis, malnutrició... el canvi climàtic pot tenir conseqüències destacables sobre la salut de tothom. Fins al punt que la revista 'The Lancet' ha proclamat el canvi climàtic com el principal repte de la salut del segle XXI. Les malalties respiratòries i la salut dels infants en són un bon exponent

ÀNNIA MONREAL | 25 DE NOVEMBRE DE 2010

Entre un 8% i un 14% dels infants i adolescents espanyols pateixen asma, una malaltia inflamatòria crònica que origina l’obstrucció dels bronquis i dificulta la respiració, recorda la Fundació Roger Torné. L’asma és una patologia en augment en la que els efectes ambientals cada cop juguen un paper més destacat degut als canvis atmosfèrics provocats per l’escalfament del planeta. Aquest és només un exemple de les múltiples conseqüències sobre la salut humana que planteja el canvi climàtic.

“Els menors són més vulnerables ja que estan més exposats als agents contaminants respecte al seu pes i la seva talla. A més, el seu organisme i el seu sistema immunològic encara s’estan desenvolupant. I, finalment, allò que té lloc a les etapes inicials de la vida s’arrossega la resta de la vida i pot ser-ne determinant”, assegura Jordi Sunyer, investigador i codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). La relació entre malalties respiratòries i canvi climàtic no és nova, però els científics insisteixen en la seva gravetat davant la passivitat de les mesures promogudes fins ara. “El canvi climàtic és la gota que vessa el got respecte diversos elements vitals dels infants”, sosté Aaron Berstein, pediatra del Children’s Hospital de Boston i director del curs Human Health and Global Environmental Change de la Harvard School of Public Health.

El principal repte de la salut al segle XXI és el clima

“Malgrat que l’home ha demostrat que és capaç de viure en moltes condicions extremes, algunes comunitats n’han pagat les conseqüències”, considera el doctor Jordi Sunyer. “Però si la temperatura de la Terra augmenta dos graus centígrads els propers anys, cap grup s’escaparà de patir més efectes negatius sobre la salut”, continua.

Des del segle XVIII fins al segle XX el globus terraqui s’ha escalfat mig grau, de mitjana. I aquesta tendència s’ha incrementat darrerament. A Catalunya, entre 1950 i el 2008 la temperatura ha pujat 0,2 graus cada dècada. A partir d’aquí, les previsions parlen d’increments notables, d’entre un i cinc graus, d’aquí a finals de segle.

No és estrany, doncs, que la prestigiosa revista The Lancet proclamés l’any 2009 el canvi climàtic com el principal repte de la salut del segle XXI: “Els efectes negatius superaran els positius arreu de la Terra si la temperatura mitjana del planeta augmenta dos graus”, cita el codirector del CREAL.

Fa anys que els científics que configuren el grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (l’IPCC, un organisme promogut per Nacions Unides) incideixen en la responsabilitat humana d’aquesta mudança. “Cada cop ho han anat expressant de forma més contundent, malgrat que els científics generalment són extremadament prudents” i puntuen a la baixa, considera Sunyer. Però “mentre el 99% dels científics considera que l’home és a l’origen del canvi climàtic, només ho creu un 40% de la població general”, lamenta l’expert.

Temperatura, salut i conreus

Un planeta sobrepoblat, especialment dens a les àrees costaneres i urbanes no facilita els passos necessaris perquè la situació actual es capgiri. Amb els 6.000 milions actuals d’habitants al món, la despesa energètica s’ha multiplicat per 35 en relació al segle XVIII. I mentre aleshores un 3% de la població vivia a ciutat, ara n’és un 47%. “Un terç de la biodiversitat ha canviat i això té efectes sobre la salut humana i sobre la producció d’aliments”, alerta Sunyer. “Si la temperatura augmenta un grau, la producció dels principals cultius minva un 10%”, afegeix Bernstein. I continua: “La majoria de cultius estables que presenten més diòxid de carboni (CO2) tenen menys proteïnes, menys zinc i menys ferro. Per a molts menors la principal font d’aportació de zinc la constitueixen els cereals”. Per aquest pediatre, convertit en abanderat contra el canvi climàtic, no hi ha cap mena de dubte que “el canvi climàtic afectarà a la qualitat i quantitat dels aliments”.

“El canvi climàtic afectarà a la qualitat i quantitat dels aliments”, assegura Bernstein Els últims panells de l’IPCC i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja són “més agosarats” a l’hora d’establir ponts entre la salut i el canvi climàtic, assenyala el codirector del CREAL. L’èmfasi recau sobre les diarrees i la malnutrició, mentre que d’altres estudis tracen una relació causa-efecte entre un increment de la temperatura i la proliferació de salmonel·losi i malària. A més, “si els hiverns són més suaus hi haurà menys pneumonies”, afirma Sunyer, però “les temporades de pol·len i d’al·lèrgies associades s’allargaran”. I fent seves les observacions de Tony McMichael, professor del National Centre for Epidemiology and Population Health de la Universitat d’Austràlia, adverteix que “el canvi climàtic comporta efectes directes (més inundacions i cops de calor) i indirectes (més contaminació, menys recursos hídrics, més vectors que poden transportar malalties, menys superfícies cultivable i menor biodiversitat)”.

Efectes de la contaminació

“Amb la calor els efectes perjudicials de la contaminació augmenten perquè determinats elements tòxics són més volàtils o perquè se n’incrementa la seva capacitat oxidant”, confirma Sunyer. Les partícules en suspensió més habituals provenen dels aerosols atmosfèrics, rics en alumini, silici, potassi, calci, ferro, zinc, titani o plom. Són elements que penetren als pulmons a molta profunditat, alerta la Fundació Roger Torné, i provoquen tos, dificultat per respirar, agreujament de l’asma, efectes als pulmons, bronquitis crònica o emfisemes. El trànsit és la causa més freqüent de contaminació atmosfèrica a les ciutats i l’aire contaminat pot provocar la irritació de les vies respiratòries. L’atmosfera també s’omple de partícules perjudicials a partir de fonts naturals, com la pols aixecada per les tempestes o l’erosió eòlica. En aquest sentit, és remarcable que un 15% de dies a l’any hi ha episodis de pols del Sàhara a Espanya, cosa que augmenta en un 40% la quantitat de partícules respirables així com la mortalitat diària, que creix un 8%.

A dins les llars, el tabac és el principal contaminant atmosfèric. L’aparell respiratori dels menors és més vulnerable que el dels seus progenitors, més immadur i menys capaç d’eliminar els contaminats externs, de manera que una casa de fumadors els resulta més nociva. També els productes de neteja embruten l’atmosfera domèstica, mentre que “una bona ventilació esdevé essencial i evita humitats que originen fongs”, assenyala el doctor Sunyer.

Els fongs s’estan alçant com un greu problema de salut ambiental. Les inundacions provocades per l’huracà Katrina han destapat “problemes d’aspergil·losi entre els habitants i voluntaris de Nova Orleans que feia anys que no s’observaven”, sosté el codirector del CREAL. Fruit de la catàstrofe, l’aire s’omple de fongs previnents de “la càrrega biològica que s’acumula a les construccions, així com de residus contaminants d’empreses químiques que passen a l’aire degut al moviment de terres provocat per les inundacions”.

Alteracions al cicle hídric

Inundacions i sequeres seran més freqüents els propers anys. Així ho indiquen diversos estudis, que n’assenyalen l’augment tèrmic com a responsable. “El canvi de temperatura mitjana del planeta modifica la distribució de la calor i ara hi ha més dies calorosos. Amb només un increment d’un grau es poden duplicar el nombre de dies calorosos”, adverteix Bernstein. “I a l’estiu es mor més gent que a l’hivern”, confirma Sunyer. Bona mostra d’aquesta afirmació va tenir lloc l’agost de 2003, on degut a una onada de calor a Europa hi va haver 35.000 morts extra.

“Amb el canvi climàtic s’intensifica el cicle de l’aigua”, apunta el pediatre nord-americà. “De fet, ja ha redistribuït la quantitat de pluja anual i seguirà fent-ho. La quantitat d’aigua total es manté, però es concentra cada cop en menys mesos, on plou de forma més intensa, de manera que es produeixen més episodis de sequera i d’inundacions”. A banda de les conseqüències exposades fins ara, també cal sumar-hi l’efecte dels incendis. “La sequera i les onades de calor augmenten el risc d’incendis”, corrobora Bernstein. “I a Califòrnia i Grècia [amb importants incendis l’any passat] ja s’ha vist com els incendis han incrementat la simptomatologia respiratòria, aguda i crònica, i sobretot l’asma”, precisa Sunyer.

El panorama no és gens engrescador i la comunitat científica sembla que només hi veu una sortida: disminuir la presència de gasos permanents i la contaminació atmosfèrica, fets que passen per modificar l’estil de vida, especialment el dels països industrialitzats.

LA CALOR MATA
348 morts anuals es varen produir a Catalunya entre 1983 i 2006 degut a la calor. Així ho indica un estudi elaborat per Xavier Basagaña, investigador de bioestadística del CREAL. Després d’analitzar més de 503.000 defuncions durant aquests 23 anys, el científic ha establert que, de mitjana, durant els dies calorosos la mortalitat creix un 4% al Principat si es compara amb la mortalitat esperada. I no només això, sinó que l’endemà d’un dia de canícula la mortalitat augmenta un 10% respecte la mitjana.
Els principals perjudicats d’aquesta causa-efecte són les persones majors de 65 anys. Les onades de calor (tres dies seguits a més de 30º) comporten augments de morts ocasionades per problemes respiratoris (28%), cardiovasculars (24%), cerebrovasculars (40%), del sistema nerviós (41%), del sistema urinari i renal (22%), de dolències relacionades amb la diabetis (28%) i suïcidis (29%). Però també els infants són molt sensibles a les altes temperatures, amb una mortalitat infantil que es dispara un 25% en menors d’un any els dies de calor extrema.

Tòpics de l'article