Reportatges

Salut

La teràpia cel·lular arrenca a Catalunya

Els cultius de cèl·lules mare són una de les portes obertes a la medicina personalitzada que ha protagonitzat molts titulars però que encara té un llarg camí per endavant. Per tal d’apropar la recerca a la pràctica clínica, la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) ha decidit unir esforços amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Hospital Clínic i l’Institut d’investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i crear el programa de Teràpia Cel·lular (TCUB), un projecte on ciència bàsica i aplicada treballen frec a frec

ÀNNIA MONREAL | 29 DE NOVEMBRE DE 2010

Des del passat mes de juliol, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), l’Hospital Clínic, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i l’Institut d’investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) han sumat competències i recursos per “fer una medicina translacional tot utilitzant cèl·lules mare o altres tipus cel·lulars”, explica en Josep Maria Canals, professor de Medicina i coordinador del programa de Teràpia Cel·lular (TCUB). Una nova manera de fer recerca, facilitant i incrementant el contacte entre laboratoris i unitats clíniques, s’estén a Catalunya.

La recerca translacional és la línia a seguir des de 2006 pels centres mèdics i científics del Sistema de Salut nord-americà. Es tracta d’una tendència que mira d’integrar els resultats de la recerca des de dominis ben diferents (de la biomedecina a les ciències socials) per tal de millorar tant l’assistència al malalt com les mesures preventives.

La Unió Europea també aposta per la recerca translacional per a millorar i accelerar els avenços biomèdics i el Principat s’hi ha sumat amb exemples com el del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (ICO) o, ara, el TCUB. I aquesta incorporació no és menyspreable, tenint en compte que l’IDIBAPS i l’IDIBELL són dels principals centres de recerca hospitalària a Catalunya (840 publicacions l’any passat amb un factor d’impacte mitjà per article de 4,62 al primer i més de 600 articles amb un factor d’impacte mitjà per article de 4,63 el segon). “Fàcilment podem ser un centre capdavanter a Espanya i possiblement a Europa”, afirma el responsable del TCUB. I afegeix: “No és un projecte nascut des dels polítics, sinó des dels investigadors. Volem que sigui quelcom real i tangible”.

Cèl·lules mare pluripotents

24 grups de recerca que treballen amb cèl·lules mare s’han sumat al TCUB, 19 d’ells dedicats a la recerca clínica i, la resta, en recerca pre-clínica/bàsica. Cobreixen vuit àrees mèdiques corresponents a l’aparell digestiu, cardiologia, diabetis i metabolisme, hemato-oncologia, immunologia i malalties infeccioses, pneumologia, neurologia i aparell locomotor i oftalmologia. La malaltia de Crohn, els problemes cornials, la diabetis mateixa, els tumors hematopoètics, les malalties neurodegeneratives o les patalogies infeccioses són alguns dels problemes de salut que s’estan investigant al TCUB, que ja compta amb deu assajos clínics amb teràpia cel·lular, una disciplina que busca restituir els processos biològics que han resultat danyats en el curs de la malaltia mitjançant l’aportació de precursors cel·lulars sans o l’aplicació dels factors produïts normalment per aquestes cèl·lules.
La teràpia cel·lular consisteix en restituir danys mitjançant l’aportació de precursors cel·lulars sans
A diferència del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), on es treballa preferentment amb cèl·lules mare embrionàries totipotents i pluripotencials induïdes, al TCUB l’instrument emprat per la teràpia cel·lular són les cèl·lules mare pluripotents. “Són cèl·lules que poden esdevenir qualsevol teixit específic, però només del mateix òrgan del qual s’extreuen”, explica Canals. Per exemple, davant de problemes de còrnia, el procediment que ja s’aplica consisteix a obtenir cèl·lules mare de la còrnia del pacient que es cultiven al laboratori perquè originin nou teixit cornial lliure de patologia. A continuació es trasplanten al pacient perquè regenerin la zona afectada.

El TCUB ha fugit de les cèl·lules mare embrionàries i pluripotencials induïdes pel seu “alt risc en la creació de teratomes (tipus de tumor)”. El seu ús comporta modificacions genètiques que, “tot i estar molt controlades, encara comporten riscos”, recorda el coordinador del TCUB.

Tècniques molt innovadores

Malgrat que ja fa més de 20 anys que la teràpia cel·lular s’aplica a determinades malalties hematopoètiques o, més recentment, a tractaments amb condròcits per lesions articulars, tractaments amb cèl·lules mare cornials per les úlceres de còrnia o cèl·lules mare de la pell per grans cremats, “encara s’han de perfeccionar les fórmules de trasplantament. Els models animals tenen les seves limitacions”, reconeix el responsable del TCUB. “La principal dificultat rau en el fet que són tècniques molt innovadores i encara no tenim ben caracteritzades les fonts cel·lulars que seran realment importants”.

De moment el TCUB compta amb finançament de la Generalitat de Catalunya, que a través del CMRB dóna 100.000 euros anuals per coordinació i suport experimental dels differents equips del TCUB. A més, el finançament dels grups suma prop de cinc milions d’euros anuals per desenvolupar els diversos projectes de recerca. A principis de 2011 han d’estar enllestides dues sales de producció cel·lular a l’Hospital Clínic que se sumaran al programa, finançades amb 340.000 euros per part del Ministerio de Ciencia e Innovación (MCINN). Igualment, al Campus Casanova-Clínic de la Facultat de Medicina s’hi construiran dues sales més que han de començar a treballar a mitjans de 2012, finançades amb 950.000 euros pel mateix MCINN.

VACUNA CEL·LULAR
“Crec molt en les cèl·lules mesenquimals. Aviat tindrem bones notícies”, augura Canals. El coordinador del TCUB ha dipositat la seva confiaça en aquest tipus de cèl·lules mare pluripotents, destacades per les seves qualitats immunomoduladores. S’obtenen del greix o del moll de l’os i són una esperança per combatre malalties autoimmunes o inflamatòries com l’esclerosi múltiple o la malaltia de Crohn.
Un dels projectes rellevants del TCUB és la recerca per aconseguir una vacuna cel·lular, consistent a “agafar el patogen i col·locar-lo amb cèl·lules que poden originar una resposta immune. Un cop s’obté la resposta esperada es trasplanta al pacient”, indica el científic. Pot ser una via per tractar malalties infeccioses com la sida o per determinats casos de melanoma.
“Les teràpies cel·lulars podran curar determinades malalties, però no tot”, alerta Canals. “No són la bareta màgica de la medicina, segurament serviran per un conjunt de patologies molt localitzades”.

Tòpics de l'article