Reportatges

Estudis

Quins sondeigs electorals l’han encertat més?

Els sondeigs electorals de RAC 1, 'El País' i la SER són els que més s’han aproximat als resultats finals de les eleccions catalanes celebrades el 28-N i els del CIS, els que menys, segons un estudi elaborat per dos professors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

ÀNNIA MONREAL | 15 DE DESEMBRE DE 2010

Un cop celebrats els comicis electoral, les enquestes i els sondeigs previs –que tanta repercussió tenen durant la campanya- cauen en l’oblit per a gairebé tothom, excepte per a estadístics com Pedro Delicado i Frederic Udina. Des de 1999, aquests dos professors -de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), respectivament- comparen els resultats reals amb les enquestes prèvies per comprovar quines han estat les millors pitonisses.

Quins sondeigs electorals la van encertar més en les darreres eleccions del 28-N? Segons l’avaluació realitzada per aquests dos professors universitaris, en aquesta ocasió les millors pitonisses van ser Rac 1, El País i la Cadena Ser. Els sondeigs d’aquest mitjans de comunicació són els que més es van ajustar als resultats finals. Per contra, els que més es van allunyar de la realitat van ser els del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

El tàndem Delicado-Udina afirma que, a grans trets, el pronòstic general va ser força encertat, malgrat que “tots els sondeigs van estar lleugerament esbiaixats cap al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)”, descriu el professor de la UPC. I el mateix va passar, a la inversa, amb Solidaritat Catalana per la Independència (SCI): “tots els sondeigs li van adjudicar menys disputats” dels que va guanyar al final, continua. De fet, “un dels factors que més ha fet variar els sondeigs simulats ha estat el nombre de diputats assignats a SCI. És per aquest motiu que (en el gràfic que acompanya el present text) el segment etiquetat com a SCI apareix tan llarg com els corresponents al PSC i CiU”, explica el professor de la UPC.

Una de les conclusions més sorprenents de l’estudi, és el poc encert dels sondeigs del CIS. “Això és degut a la correcció per la mida mostral, que allunya del centre del núvol els sondeigs que han fet servir mides mostrals més grans (el CIS recorre a 3.000 enquestes i els altres al voltant de les 1.000 o 1.500)”, detalla Delicado. “Tot i que el biaix és similar al d'altres sondeigs, diríem que és pitjor perquè han fet servir una mostra més gran i haurien d'encertar millor”.

Una de les conclusions més sorprenents és el poc encert dels sondeigs del CISDelicado i Udina fa onze anys que avaluen la capacitat d’encert dels sondeigs i enquestes electorals al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. “Posem en relació els resultats reals amb un gran nombre de sondeigs simulats aleatòriament per un ordinador per mirar d’evidenciar si les discrepàncies entre les empreses que duen a terme les enquestes són degudes a l’atzar o a alguna altra raó”, explica Delicado. “Fem una fotografia de les mostres dels sondeigs simulats i hi sobreposem les forquilles de resultats publicades als mitjans de comunicació”, precisa. “Mirem de mesurar la qualitat de les enquestes”, assenyala Udina.

En les successives eleccions que han estudiat, Delicado i Udina fan servir mostres aleatòries composades per 2.000 possibles votants generats per l'ordinador d'acord amb els resultats finals que ja són coneguts. “A la simulació es mesuren els districtes electorals (nombre d’electors per districte) i es fa un sorteig per escollir ‘x’ números d’electors proporcionals”, prossegueix Udina. “Perquè un sondeig electoral sigui fiable cal que parteixi d’una mostra gran. A partir de 2.000 casos es considera un bon treball”, introdueix Eva Anduiza, professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un resultat difícil d’encertar

Aquesta vegada els resultats de l’estudi dels sondeigs electorals han estat molt semblants als de les eleccions al Parlament català de l’any 2006. Aleshores, “la causa de variabilitat va ser l'assignació d'escons a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) -recorda Delicado-, mentre que enguany aquest paper l’ha jugat l'assignació d'escons a SCI”. “El Parlament real (l’asterisc vermell a l'esquerra del centre del núvol de punts) està bastant allunyat del centre del núvol de sondeigs simulats (aquest centre és el punt del qual surten els segments corresponents a cada partit). La distància entre aquests dos punts és més gran de la que hi havia al 2006. Això ens indica que enguany era més difícil que fa quatre anys encertar el Parlament final, fins i tot pels sondeigs simulats”, conclou.

L’ànim d’ambdós docents no ha estat mai alçar-se com a valedors de les enquestes i sondeigs electorals, sinó observar-ne el comportament. “Un sondeig no pot sortir mai bé perquè comporta endevinar el futur -considera Frederic Udina- i l’atzar hi juga un paper important que mai es pot corregir”. A més, posa de relleu que els sondeigs s’han d’enfrontar a un altre problema: aconseguir la resposta correcta de cada enquestat, fet que Eva Anduiza sap que no és senzill, “especialment per alguna partits, com el Partit Popular o Plataforma per Catalunya”.

Adrià Caballé, investigador del departament d'Estadística i Investigació Operativa de la UPC, assegurava recentment a la seva tesi doctoral L’encerten els sondeigs electorals? que “és difícil realitzar un bon sondeig. Els recursos econòmics que tenen els diaris són limitats i fan inviable l’elaboració d’una enquesta que representi de forma adequada la intenció de vot dels ciutadans. Fan prediccions de poblacions de l’ordre de milions de persones amb únicament mostres de l’ordre de mil persones. A més no distribueixen aquests individus enquestats de forma aleatòria al 100%”.

La metodologia emprada en aquest estudi ha estat publicada a:

- Estimating parliamentary composition through electoral polls by F. Udina and P. Delicado (2005) Journal of the Royal Statistical Society, series A, vol 168, Part 2, pp. 387--399.

- ¿Cómo y cuánto fallan los sondeos electorales? by P. Delicado and F. Udina (published in Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 96/2001, pp. 123--150).

ELS SONDEIGS DEL PARLAMENT 2010
El gràfic que il·lustra el present text mostra els resultats reals de les eleccions en forma d’asterisc vermell. El núvol de punts al seu voltant representa els possibles resultats d’un conjunt de sondeigs virtuals, on l’atzar determina la variabilitat dels possibles resultats. La distància de cada mitjà respecte al resultat real significa la desviació de cada sondeig. I la longitud del segment de cada partit representa la variabilitat dels escons assignats a aquell partit pels sondeigs simulats (en aquest cas, mentre la majoria de sondeigs donaven un resultat similar a ERC, PP i Ctd, els resultats són molt més variables per PSC, CiU o SCI).

Tòpics de l'article