Reportatges

Recerca

La Marató dels rècords

Des de 1992, la Marató de TV3 ha servit per injectar força diners a l'àmbit investigador i, alhora, per reformular la feina de les fundacions. En l'edició d'enguany, dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, es varen recaptar 7.385.625 euros

JORDI MONTANER | 27 de desembre de 2010

Diu molt de nosaltres, certament. Ho fa un programa que començà l’any 1992 de manera experimental. Teresa Guitart (TV3) proposà aleshores al cap de programació, Oleguer Sarsanedes, un programa-marató destinat a recollir diners per combatre una malaltia. Als Estats Units, Jerry Lewis ja feia anys que n’havia popularitzat un sobre la distrofia muscular, malaltia que patia una filla seva.

Amb el suport de Josep Carreras i de la seva fundació, es va fer un programa destinat a captar fons per a investigar les leucèmies. El programa fou un èxit i es van recollir molts diners… TV3 decidí repetir l’experiment un any més tard, invocant les investigacions a l’entorn de la síndrome de Down; un altre èxit de programa i encara més diners per la ciència. “Fou aleshores quan començà a agafar cos l’idea de crear una fundació que, any rere any, gestionés una captació de fons destinats a les investigacions biomèdiques que es fan aquí a Catalunya sobre les malalties que difonem”, explica la directora executiva de la Fundació La Marató de TV3, Carme Basté.

Empreses, institucions i, sobretot, particulars, fan aportacions al programa i aconsegueixen cada any els diners suficients per alimentar un cicle d’investigació de cinc anys en el qual s’assignen uns grups concrets de treball, s’aproven uns projectes amb els fons corresponents i es recullen els fruits de la recerca.

La Fundació no para. Cada any, en acabar la Marató, es comença a dibuixar el programa següent, la nova malaltia a combatre. “En això la nostra Marató es diferència d’altres programes d’aquest tipus que es fan a Estats Units o a França, sempre sobre la mateixa malaltia; nosaltres diversifiquem les malalties i també mirem de diversificar els fons captats en tots els àmbits de la investigació.” Amb orgull, Basté raona que si les investigacions biomèdiques al nostre país han assolit als últims deu anys un índex d’impacte important i un prestigi internacional ha estat, en part, gràcies a l’esforç social d’aquesta festa de la solidaritat.

Basté afegeix que no tot és fer diners, però. “El programa compta amb un assessorament impecable per tal de promoure el coneixement d’aquestes malalties entre els ciutadans, donar veu als afectats i a les seves famílies i, a més a més, entretenir".

La Marató ja té 18 anys, però la directora de la Fundació no preveu canvis en la fórmula
La Marató de TV3 ja té 18 anys, però Basté no preveu canvis en la fórmula. “És cert que les noves tecnologies han fet variar les possibilitats de participació o el tipus de suport tècnic del programa, però la Marató segueix essent la mateixa… Penso que entre tots l’hem convertida en una tradició ciutadana”. Aquest any la cosa va anar de lesions medul·lars i cerebrals adquirides i el presentador, Albert Om, veu aquesta festa com un “Sant Jordi” d’hivern, celebrada a tots els racons de la geografia i amb un característic sentit d’unitat.

Tots els diners que es capten, explica Basté, van a parar a la recerca. “La festa, el programa, pràcticament s’autofinança amb el suport d’institucions oficials, empreses grans de l’àmbit de la banca, la industria farmacèutica o les comunicacions, i també empreses més petites que ens subministren material o càtering.” Una doble auditoria fixa la quantitat obtinguda any rere any, que es fa pública a la web (www.tv3.cat/marató), i la comissió assessora científica comença a estudiar i triar els projectes més prometedors de cara a lluitar contra malalties que no sempre són al primer pla de l’actualitat. “Per desgracia -comenta Basté- tenim encara moltes malalties candidates a fer una Marató; per tant, podem dir que hi ha necessitat d’aquest programa per a molts anys”.

Premis? Per a la directora de la Fundació el premi més gran és comptar amb tant de suport per part de la gent anònima; 2.500 persones conegudes del món de la televisió atenen al llarg d’un dia les trucades per les donacions. Dels més de set milions d’euros recollits l’any passat (dedicat a les malalties minoritàries), més de cinc milions corresponien a donacions privades fets per telèfon.

LESIONS MEDUL·LARS
En aquest cas, els accidents pesen molt més que la genètica. El 80% de les lesions medul·lars diagnosticades té un origen traumàtic. El cervell, el cerebel, el bulb raquidi o la medul·la espinal s’han vist greument afectats per un accident laboral, de trànsit o esportiu, generant una discapacitat difícil de superar. Algunes malalties o determinats tumors també poden causar aquestes lesions del sistema nerviós central.
La rehabilitació funcional i neuropsicosocial són eines indispensables perquè els afectats s’adaptin a la seva vida de malalts; però la gran esperança és la investigació de curacions que ara com ara poden semblar miraculoses i que, en canvi, tenen una base científica. Tractaments, processos regeneratius, mesures d’adaptació per a una millor qualitat de vida… Hi ha molt a fer. Els científics es corden les bates i remenen estris als laboratoris per posar-se a treballar. La seva feina, però, requereix temps i diners. La Fundació gestiona els diners de tots nosaltres per projectes que veuen la llum en un cicle de cinc anys. El 2015 serà el torn de que equips d’investigadors catalans expliquin què han fet i què n’han tret de tanta generositat.

Tòpics de l'article