Reportatges

Salut pública

"Només un 20% dels pacients amb osteoporosi està en tractament"

Aquest investigador grec afincat a Holanda és una de les autoritats més reconegudes en osteoporosi i metabolisme dels ossos. El vam entrevistar a Toronto (Canadà), amb motiu d’un congrés internacional de l’especialitat

JORDI MONTANER | 30 DE DESEMBRE DE 2010

¿Què és l’osteoporosi?
Primer de tot he de dir que es tracta d’una malaltia crònica...

Doncs hi ha qui no ho considera una malaltia sinó una condició, com el colesterol elevat...
Deixi’m dir-li que és molt més clara encara la relació de l’osteoporosi amb les fractures de vèrtebra o maluc, que la del colesterol amb la miocardiopatia isquèmica... Trobo un disbarat no assumir que l’osteoporosi és una malaltia crònica, atès que presenta un problema de salut amb conseqüències nefastes sobre la supervivència i la qualitat de vida dels pacients, perfectament diagnosticable i tractable amb medecines.

¿Com pot saber el pacient que pateix aquesta malaltia?
Com passa amb la hipertensió arterial, l’osteoporosi no té símptomes específics. Tanmateix, el metge de capçalera o el ginecòleg que segueix a la pacient (parlem normalment de dones) identifica amb proves clíniques un debilitament dels ossos, que esdevenen més porosos, fràgils i, per tant, es poden trencar amb molta més facilitat. La densitat i qualitat de l'os es redueixen, fet que comporta una debilitat de l'esquelet i un risc agreujat de fractura a la columna vertebral, els canells, malucs, pelvis i extremitats. Si no es tracta, la malaltia progressa fins que l’os literalment es desfà.

¿I què hi té a veure això amb les hormones?
Hi ha gent que confon l’osteoporosi amb un “desgast” ossi i prou. Els ossos formen un teixit viu de dues capes, una cortical i una altra trabecular, que es desgasten i es renoven contínuament; de forma que l’os, com a unitat, es remodela.
Podem parlar d’un procés metabòlic centrat en el calci i la vitamina D que té per instigadors un variat grup d’hormones: l’hormona del creixement (GH), les hormones T3 i T4 de la tiroides, hormones sexuals com els estrògens, progesterona i testosterona, l’insulina, els anomenats factors de creixement similars a l’insulina (IGF), el cortisol, la hormona paratiroide (PTH) i la calcitonina. Cadascuna d’aquestes hormones intervé en un determinat estadi de creixement.
Fins a la tercera dècada de vida, l'os més que res es construeix. Després, progressivament, passa a deconstruir-se degut als canvis hormonals (menopausa).

L’osteoporosi no és tan coneguda com la diabetis, la hipertensió o la hipercolesterolèmia. Tanmateix afecta a milions de persones.
L’OMS calcula més de 75 milions de persones només a Europa, el Japó i l’Amèrica del Nord. Manquen dades d’altres regions o països. En aquest àmbit, el 2000 es van identificar 1,7 milions de factures d'avantbraç; 1,6 milions de factures de maluc i 1,4 milions de fractures vertebrals, totes elles degudes a l’osteoporosi.

Al congrés de l’ASBMR, aquí a Toronto, s’ha anunciat que el sedentarisme i l’obesitat fan que hi hagi menys fractures arreu del món...
L’esquelet no es mou tant i té més “coixí”... Però això no vol dir que hi hagi menys osteoporosi, ans al contrari. A escala mundial, el risc de patir una fractura per osteoporosi en dones és del 30-50%. En homes, el risc baixa a un 15-30%. També aquí a Toronto hem conegut que 3,8 milions de ciutadans de la Unió Europea han experimentat fractures relacionades amb l'osteoporosi, de les quals 0,89 milions feien referència al maluc. Seguint a Europa, una de cada tres dones i un de cada cinc homes amb més de 50 anys patirà una fractura en el que resta de vida. Als Estats Units, es creu que hi ha prop de 34 milions de persones amb una densitat mineral òssia molt baixa (osteoporosi).
Dades noves d’Austràlia són també molt interessants: 2,2 milions d’australians tenen osteoporosi, i aquesta xifra s'espera que arribi als 3 milions pel 2021. Cada 5 minuts es produeix un ingrés hospitalari a Austràlia relacionat amb una fractura osteoporòtica, sumant 262 hospitalitzacions per dia.

A més d’una malaltia crònica, ¿fins a quin punt podem parlar d’una malaltia greu?
Dades europees estableixen que un 24% de les dones intervingudes per una fractura de maluc i un 33% dels homes mor abans d’un any de la intervenció. Entre els qui sobreviuen, aproximadament un 40% és incapaç de caminar i en el 80% dels casos es tracta de persones dependents, que necessiten algú que els ajudi. Com a resultat, al voltant d'un terç d'aquests pacients operats acaba vivint en residències equipades.

Però vostè ha dit que l’osteoporosi es pot tractar...
Durant uns quants anys hem constatat l’eficàcia dels bifosfonats orals, també hem prodigat el consell de garantir dosis de calci i vitamina D adequades en la dieta o recórrer als suplements... El problema és que només un 20% de les pacients amb osteoporosi i risc de fractura està essent tractat.
D’altra banda, aquí a Toronto hem presentat dades d’una extensió de l’estudi FREEDOM que confirmen el bon perfil de seguretat i eficàcia d’un nou agent, denosumab, un anticòs monoclonal desenvolupat per una companyia biotecnològica (Amgen). L’estudien qüestió ha reunit dades de quasi 8.000 pacients i ha aconseguit una reducció del 40% en fractures de maluc i 68% en fractures vertebrals... El més interessant, de cara a garantir un bon acompliment terapèutic, és que aquest agent es dispensa mitjançant una injecció subcutània cada sis mesos.

CRÒNICA, GREU I CARA
Les fractures degudes a l’osteoporosi imposen una càrrega financera molt feixuga al conjunt de la societat. El cost mèdic directe total de l’osteoporosi a Europa ha estat calculat en més de 36 mil milions d’euros/any, i s'espera que augmenti a 76,7 mil milions el 2050.
Les fractures de malucs generen els costos econòmics més alts, comparats amb altres fractures, degut a que aquests pacients necessiten ingressar a l’hospital molt temps, fins i tot mesos. És per aquest motiu que els experts han desenvolupat un algoritme d'avaluació de risc de fractura, el FRAXTM, que inclou factors de risc com edat, sexe, pes, alçada i mesures densitomètriques, a més d’altres paràmetres clínics com fractura prèvia o història familiar. El FRAXTM calcula la probabilitat individual de 10 anys de fractura osteoporòtica com un percentatge que pot guiar els metges a prendre decisions. Més a http://www.iofbonehealth.org.

Tòpics de l'article