Reportatges

Contaminants

"La contaminació hi és sempre, però l’anticicló l’accentua"

Xavier Querol, sots-director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua, és un expert en detecció de contaminants. En relació a l’actual episodi de contaminació atmosfèrica de Barcelona, ho té clar: “a vegades sembla que la meteorologia en sigui la culpable, però la contaminació la causen, sobretot, els cotxes”

DAVID SEGARRA | 11 DE FEBRER DE 2011

Que Barcelona pateix episodis de contaminació atmosfèrica és quelcom sabut. Però per què passa això? Quins factors hi influeixen? Parlem amb Xavier Querol, sots-director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua, del CSIC, un expert en detecció de contaminants i en els seus peculiars recorreguts. Si parlem de les causes, Querol ho té clar: “A vegades sembla que la meteorologia sigui la culpable dels episodis de contaminació a Barcelona. Però la contaminació la causen, sobre tot, els cotxes”.

Tants cotxes hi ha?
A Barcelona hi ha uns 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat. És una xifra molt alta. A Amsterdam n’hi ha 1.000, i a Madrid 2.200, en xifres aproximades. En aquestes ciutats no hi ha carrers amb el tràfic que suporten els d’Aragó, Consell de Cent, Mallorca, Aribau, Muntaner...

Hi té alguna cosa a veure l’estructura urbana?
El Paseo de la Castellana de Madrid està envoltat d’edificis no gaire alts i els contaminants es dispersen més. Si ho comparem amb el seu equivalent a Barcelona, la Diagonal és una avinguda envoltada d’edificis de 7 plantes on els contaminants es concentren molt més.

No tots els cotxes deuen contaminar igual, però.
No. Un dels nostres problemes es que el 45% dels vehicles són diesel. I és un percentatge que va en augment: el 70% dels vehicles matriculats el 2010 són diesel. Es tracta d’automòbils que s’han venut com a ecològics perquè emeten menys C02 per quilòmetre recorregut. Però, en canvi, desprenen més òxid de nitrogen i més partícules.

Els vehicles dièsel emeten menys CO2 però desprenen més òxid de nitrogen i més partículesI la geografia de Barcelona, hi ajuda?
Ajuda a concentrar els contaminants ja que la serra de Collserola dificulta que els vents del nord ventilin l’atmosfera de la ciutat. A més, a Barcelona plou poc i fa molt de sol, que és el pitjor que pot passar des del punt de vista dels contaminants.

El nostre clima tampoc hi ajuda?
El problema hi és sempre, però quan hi ha un anticicló s’accentua. L’anticicló sovint fa que hi hagi una inversió tèrmica, l’aire de dalt està més calent i no deixa que l’aire fred de baix s’enlairi, és com un barret que impedeix que l’aire contaminat marxi. Quan la situació anticiclònica s’acaba, els vents del nord netegen l’atmosfera. Els anticiclons són mot freqüents des de l’octubre fins al maig.

I a l’estiu?
A l’estiu el problema són els episodis de recirculació. Al matí arriba l’aire de la marinada, que bufa de mar a terra. Aquest aire puja per la ciutat i la serra de Collserola fa de trampolí i ajuda a injectar aquest aire, que ha recollit la contaminació de la ciutat, a certa alçada. El vent del nord oest, que a Barcelona bufa quan domina l’anticicló de les Açores, torna a enviar aquest aire de baixada cap al mar. Per tant, l’aire que torna a entrar l’endemà per la marinada és... el mateix! Aquests episodis poden durar deu dies.

De quins contaminants parlem quan ens referim a contaminants?
Bàsicament n’hi ha tres que ultrapassen els valors límits per a la població: les partícules, els òxids de nitrogen i l’ozó.

Comencem per l’ozó
El ozó és un oxidant potent que afecta el sistema respiratori. En el cas de Barcelona, es produeix a partir dels òxids de nitrogen quan es transporten cap el nord, cap a la plana de Vic, un moviment freqüent sobretot entre els mesos d’abril a agost. Al llarg del recorregut, els òxids de nitrogen s’ajunten amb d’altres compostos, com ara els compostos orgànics dels boscos, i aquest cocktail genera ozó a 50 o 100 quilòmetres de distància de la ciutat.

I les partícules?
El 50% de les partícules en suspensió les produeix el trànsit. N’hi ha de dues menes: les partícules grolleres són les més grans i poden venir, per exemple, del desgast per abrasió dels frens dels vehicles. Queden aturades al pulmó i no creen malalties, però n’agreugen les ja existents.

El problema més important deuen ser les partícules més fines, oi?
Això mateix. Sobretot els vehicles diesel produeixen partícules ultrafines, que poden travessar els alveols pulmonars i propiciar malalties cardiovasculars donat que arriben a la sang.

Com són de petites?
Si un gra de pol·len és un estadi de futbol, una partícula ultrafina seria com una roda de tractor posada al mig. Recordem que el pol·len té una mida de desenes de micres, i mil micres són un mil·límetre.

Ens queden els òxids de nitrogen
Hi ha molt debat sobre si aquests contaminants tenen o no un impacte, però si que sabem que si puja el NO2, les partícules es disparen. És un representant dels efectes sinèrgics que poden donar diversos contaminants plegats.

Quines solucions hi veieu?
Les solucions més importants no són les tecnològiques sinó les que tenen a veure amb els hàbits de la mobilitat. Hi ha dos menes de ciutadans. Als que viuen i treballen a Barcelona se’ls ha de convèncer que cal que agafin sempre el transport públic, que la xarxa existent és magnífica. Als que viuen a les afores i han d’entrar cada dia se’ls ha d’oferir avantatges perquè els surti més a compte agafar el transport públic que no pas el cotxe.

I com es fa això?
Doncs amb un servei ferroviari de rodalies molt bo. O amb un servei d’autobusos que tingui un carril bus ja des de l’autovia o l’autopista, de manera que quan es formin embussos els autobusos puguin rodar a bona velocitat.

I el ciutadà que viu a una urbanització a les afores de Mollet i treballa a un polígon ubicat a les rodalies d’El Prat?
Es pot fer un sistema de Carrils VAO (Vehicles d’Alta Ocupació) amb un sistema de càmeres que filmen contínuament i permeten que si el cotxe té tres o més ocupants pugui passar per l’equivalent a un carril bus.

Gràcies a una recerca de la UPC, ja s’han aplicat sistemes de càmeres semblants al peatge dels Túnels de Vallvidrera.
I encara es poden fer moltes més coses. A 72 ciutats europees (Berlin, Londres, Viena, Praga...) es limita l’accés al centre de la ciutat dels models de vehicles més contaminants. Aquí podríem fer el mateix.

Queda clar que no falten opcions...
També hi ha les mesures que anomenem necessàries però no essencials, com ara rentar el carrer, incorporar filtres de partícules als autobusos, controlar la pols de les obres o limitar la velocitat. Cadascuna d’aquestes mesures només fa disminuir la contaminació entre un 1 i un 2%, i per tant una a una són poc rellevants. Però si les implantéssim totes juntes, podríem reduir la contaminació entre un 15 i un 30%, i això seria molt important.

Tòpics de l'article