Reportatges

Geofísica

"A Catalunya el risc de tsunamis és baix, però no nul"

El devastador terratrèmol del Japó i el posterior tsunami ha fet saltar alarmes a bona part del planeta. Pot passar una catàstrofe d’aquesta magnitud a la zona Mediterrània? Estem preparats ? El catedràtic de la Universitat de Barcelona Miquel Canals, expert en Geociències Marines, respon aquestes preguntes

REDACCIÓ | 16 DE MARÇ DE 2011

Miquel Canals és catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en Geociències Marines. Ha participat en el projecte europeu Transfer, que té com a objectiu millorar els coneixements actuals sobre els tsunamis i, en particular, sobre les probabilitats de que se’n produeixi algun en un mar o oceà d’Europa. En el marc de Transfer, Canals ha participat en l’estudi Tsunami risk and strategies for the european region.

Quin és el risc que es produeixin tsunamis al Mediterrani?
La zona on es donen tsunamis amb més freqüència és la Mediterrània Oriental, i també els mars Adriàtic i Tirrè. A la Mediterrània Occidental no són tan freqüents, però també se'n produeixen. El catàleg de tsunamis a les costes espanyoles del Instituto Geogràfico Nacional (IGN) recull una vintena d'esdeveniments d'aquesta mena a partir de començaments del segle XVIII. Una part dels mateixos afectaren les costes del Mar d'Alboran i de Balears però, en general, les oscil·lacions del nivell del mar i les alçades d'inundació foren molt petites, d'ordre centimètric.

No sembla gran cosa...
Una excepció molt destacada fou el tsunami del 21 de maig de 2003 que impactà les costes de Balears, amb una alçada d'inundació de fins a dos metres segons l'IGN i qualificat de fort d'acord amb l'escala d'intensitat de tsunamis d'Ambraseys*. Aquest tsunami s'originà arran de l'anomenat terratrèmol de Boumerdès-Zemmouri, al nord d'Algèria, on hi hagué molts danys materials i nombroses víctimes. A Balears, les onades provocaren danys en algunes infraestructures costaneres i portuàries, i enfonsaren o malmeteren desenes d'embarcacions. La formació de les anomenades ones de vorell i els fenòmens de ressonància dins alguns ports foren la causa última de bona part dels danys, per exemple en el cas del Port de Palma. Al País Valencià també es produïren alguns danys, però de caràcter molt menor. No hi hagué pèrdua de vides humanes ni a Balears ni al País Valencià.

I les costes atlàntiques d’Europa?
També són susceptibles de ser afectades per tsunamis. De fet, una de les grans catàstrofes de la història de la humanitat fou el terratrèmol i el tsunami de Lisboa de 1755. Els danys materials i el nombre de víctimes humanes en aquella, aleshores, gran capital del món foren molt elevats. L'impacte que la catàstrofe deixà en la societat de l'època fou enorme. Salvant les distàncies és comparable al d'Indonèsia del 26 de desembre de 2004 i al de Japó de divendres passat. El tsunami de Lisboa afectà les costes de gran part de l'Atlàntic Nord, incloent-hi la badia de Cadis i les costes de Galícia.

“Catalunya està protegida (dels tsunamis) per un seguit d'escuts naturals, com l'arxipèlag balear”I a Catalunya, quin risc tenim?
A Catalunya el risc de tsunamis és baix, però no nul. Les fonts de tsunamis sismogènics amb potencial per arribar a les costes catalanes se situen als marges continentals amb més activitat sísmica, com el marge nord-africà, especialment a Algèria, el marge bètic, des d'Andalusia fins Alacant, i els marges del Mar Tirrè, el Mar Ligur i Sicília. Tot i així, Catalunya està protegida per un seguit d'escuts naturals, com l'arxipèlag balear pels tsunamis provinents del nord d'Àfrica, o Còrsega i Sardenyà pels provinents del Mar Tirrè, els quals absorbirien la major part de l'energia del tsunami abans que arribés a Catalunya.

Els terratrèmols són la font bàsica de tsunamis?
Una altra font potencial de tsunamis són els esllavissaments submarins, dels quals se n’han trobat evidències a nombrosos indrets dels fons marins entre Catalunya i Balears. En cas que es produís un tsunami per esllavissament submarí en aigües profundes en el talús de l'Ebre aquest arribaria, però, abans a les costes nord-balears que a les catalanes i valencianes per l'efecte de frenada de l'ona degut a l'amplíssima plataforma continental de l'Ebre.

I per què hi ha més risc de tsunamis al Pacífic?
Per la seva situació geodinàmica, amb molts límits de plaques tectòniques, les quals freguen i xoquen incessantment les unes amb les altres, enfonsant-se les més denses sota les més lleugeres al llarg de les anomenades "zones de subducció". Aquesta situació fa que es vagi acumulant tensió o esforç. Si aquesta tensió no es relaxa paulatinament i freqüent pot assolir nivells molt elevats.

L’ona del tsunami es propaga en superfície a gran velocitat, fins gairebé 1.000 km/hAquesta tensió és la que origina els tsunamis?
Quan la tensió acumulada traspassa un determinat llindar físic es produeix una relaxació sobtada de la mateixa, de la que en resulta un alliberament brusc d'energia que provoca el trencament de la litosfera i la transferència del moviment i l'energia cap a la massa d'aigua. El resultat d’aquest procés és el tsunami, una ona de gran període. Quan les aigües són profundes, l’ona del tsunami es propaga en superfície a gran velocitat, fins gairebé 1.000 km/h, per la qual cosa arriba a les costes més properes poc després d'haver-se generat.

És preveu un augment de risc de tsunamis al Mediterrani ?
Una reactivació de l'activitat tectònica, volcànica o dels esllavissaments submarins podria fer augmentar el risc de tsunami. Però ara mateix no hi ha indicis coneguts de que tal reactivació s'estigui produint.

El canvi climàtic podria ser un factor desencadenant?
S'ha especulat que l'escalfament global i l'augment progressiu de la temperatura de les aigües profundes podria contribuir a la fusió dels hidrats de gas (compostos formats bàsicament per metà que es mantenen en estat sòlid sota condicions de pressió elevada i temperatures baixes, com les que es donen a les regions marines profundes) dels marges continentals, induint així la desestabilització del recobriment sedimentari i un increment de la freqüència d'esllavissaments tsunamigènics. Aquesta circumstància, en el cas que es produís, podria afectar sobretot els marges més septentrionals d'Europa.

Hi ha altres riscos?
També hi poden haver episodis de precipitacions intenses. Juntament amb la recàrrega subseqüent d'aqüífers costaners, combinat amb obres de terraplenament i compactació a la costa, poden afavorir el lliscament dels dipòsits i generar tsunamis, generalment d'abast local. Aquest seria el cas de l'esllavissament de l'aeroport de Niça, al sud de França, ocorregut el mes d'octubre de 1978. Els fiords són també indrets propicis a la generació de tsunamis, sovint resultant de la combinació de terratrèmols i esllavissaments de vessant. De fet, el megatsunami amb més alçada d'ona conegut (524 metres!) ocorregué al fiord de Lituya Bay, a Alaska, l'any 1958.

“No estem gens ni mica preparats per reaccionar davant un tsunami”Estem preparats per combatre un tsunami?
Un tsunami no es pot combatre, és imparable. Del que es tracta és de mitigar els danys materials i, sobretot, les pèrdues de vides humanes tant com es pugui. I si la pregunta és si estem preparats per reaccionar adequadament davant un tsunami, la resposta és no, gens ni mica.

Podem fer res per disminuir els seus efectes?
Per començar podem potenciar la investigació científica de les regions i processos tsunamigènics, la qual cosa inclou també la identificació i la simulació d'escenaris de propagació i inundació.

I a nivell més aplicat?
Cal treballar en la instal·lació de sistemes de detecció i alerta primerenca. També podem mitigar la vulnerabilitat tant com es pugui, la qual cosa depèn dels recursos econòmics disponibles i de les prioritats d'inversió. A més, hem d’afavorir la conscienciació i instrucció de la població ubicada en àrees vulnerables, i establir plans d’evacuació en cas d'alerta de tsunami. Finalment, hi ha la construcció d'infraestructures antitsunami i, en general, antionatges extrems, com els typhoon shelters o refugis de tifons per a embarcacions, especialment útils quan hi ha un marge de temps suficient entre l'alerta de tsunami i l'arribada de l'onada.

Com valora el problema nuclear creat al Japó?
No sembla certament una pràctica correcta la ubicació d'instal·lacions nuclears en llocs vulnerables, doncs l'afectació de les mateixes afegeix el risc nuclear al derivat del terratrèmol i el tsunami. Aquesta idea és vàlida per a qualsevol instal·lació potencialment perillosa i hauria d'ésser de compliment obligatori arreu del món.

* L'escala d'intensitat de tsunamis d'Ambraseys té sis nivells. El nivell quatre correspon al tsunamis ‘forts’, caracteritzats per la inundació de la platja fins a certa alça. Lleugera erosió de terrenys de reompliment. Danys en espigons i dics. Danys en estructures lleugeres properes a la platja. Danys menors en estructures sòlides de la costa. Grans velers i petits vaixells arrossegats terra o mar endins.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Marina 15/11/2011
Estoi haciendo un trabajo sobre este tema, sobre si seria possible que llegara un tsunami a mi ciudad (por Barcelona), y agradeceria mucho si pudiera contactar de alguna manera con Miquel Canals para que me resolviera algunas dudas. Grácias.

<< 1 >>