Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Reportatges

reportatges

Arqueologia

Disminuir Aumentar

Els guardians del passat submergit

Des de la seva fundació el 1992, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha catalogat més de 800 jaciments arqueològics subaquàtics a les aigües costaneres de Catalunya, i ha liderat la lluita contra els caçadors de tresors que amenacen de convertir el patrimoni cultural de la Mediterrània en benefici personal.

JOSEPH WILSON | 19 D’ABRIL DE 2011

Quan el telèfon de Gustau Vivar sona al seu despatx en el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) a Girona, ell i el seu petit equip d'arqueòlegs es desplacen, en qüestió d'hores, per veure si els corrents de la mar Mediterrània han revelat un altre tresor arqueològic que necessita ser protegit i estudiat.

"Sí, som com els bombers", afirma Vivar. “Ens criden persones que pensen que han vist alguna cosa d'interès arqueològic al mar. Poden ser pescadors que troben alguna cosa a les seves xarxes, bussejadors o pescadors d'arpó que estan acostumats a veure els forats a les roques. El mar està en constant moviment. Les coses apareixen." De vegades és només un fragment de ceràmica moderna sense valor, però de tant en tant descobreixen una nau de les Guerres Napoleòniques ple d'armes o un antic vaixell grec que transportava mercaderies que mai no van arribar a port. El treball de Vivar és assegurar-se que aquests artefactes no caiguin a les mans dels espoliadors i que s'afegeixin a la història del Mare Nostrum.

Les arrels del CASC es remunten al programa fundat el 1980 pel seu exdirector, l'arqueòleg Xavier Nieto, a fi d'estudiar els jaciments subaquàtics a les aigües costaneres de la província de Girona. El 1992, el programa es va estendre a tot Catalunya i el CASC va néixer sota la direcció de Nieto. Fa vuit anys, el centre va començar la seva campanya "SOS" de la salvaguarda del patrimoni arqueològic subaquàtic. Pels ports i les platges de Catalunya hi ha cartells amb la imatge d'una àmfora amb les lletres "SOS" junt amb un número de telèfon que connecta amb el despatx de Vivar. El telèfon sona unes 70 vegades a l'any, i la campanya ha ajudat el CASC a educar el públic i afegir jaciments nous al seu registre, que no deixa de créixer.

Naufragis, avions abatuts, submarins perduts

Des de la seva creació, el centre ha catalogat 813 jaciments arqueològics sota l'aigua: des de naufragis i avions abatuts a submarins perduts i pobles sencers que han estat empassats per l'augment del nivell de l'aigua. Aquests elements es troben localitzats a les aigües costaneres, llacs i embassaments subterranis de Catalunya. També ha supervisat una estratègia a llarg termini per afrontar la batalla interminable contra els caçadors de tresors que busquen convertir una peça del patrimoni europeu en el seu benefici personal. "En les dècades dels 1960 i 1970, encara que és difícil de calcular, al voltant del 85% dels jaciments arqueològics subaquàtics de Catalunya van ser espoliats", assegura Vivar, que va començar a col·laborar amb el CASC el 2001 i es va convertir en el seu únic arqueòleg fix sota les ordres de Nieto el 2004. Hi "havia contenidors (plens d'artefactes) que sortien del port de Barcelona. El 1980, la situació era tan greu que es va decidir posar en marxa un esforç per reduir l'espoliació".

El CASC ha catalogat 813 jaciments arqueològics, des de naufragis a avions abatutsVivar explica que quan troben un jaciment nou, la primera tasca del centre és identificar-lo, afegir-lo al registre, i determinar la millor manera de conservar-lo. Per llei internacional, qualsevol objecte de més de cent anys s'ha de deixar on es va trobar, llevat que es trobi en perill de ser danyat o espoliat a causa de la seva proximitat a una platja freqüentada o a un punt de busseig. Encara que Vivar no vol explicar les tècniques exactes del CASC per no donar pistes als saquejadors, assegura que utilitzen elements naturals perquè el mitjà marí proporcioni camuflament al jaciment. Un cop assegurat, els arqueòlegs l'afegeixen a la seva llarga llista de jaciments que mereixen una recerca a fons.

Nieto, que va dirigir el CASC des dels seus humils començaments fa 30 anys fins que va assumir la direcció del Museo Nacional de Arqueología Subacuática d'Espanya a Múrcia el desembre de l'any passat, afirma que l'espoliació ha disminuït. "La mentalitat de la gent ha canviat", va dir per telèfon des de Cartagena. "Abans, quan un bussejador trobava una àmfora d'edat clàssica la considerava seva. Ara, la gent entén que això suposaria la destrucció d'un patrimoni".

Saquejadors de pa sucat amb oli

Malgrat que ha baixat, Nieto va dir que "l'espoliació, tant a aigües espanyoles com a aigües internacionals, és el problema més greu. L'amenaça principal, segons tots dos arqueòlegs, no prové de les empreses de caçadors de tresors professionals com ara l'empresa nord-americana Odyssey Marine Exploration, que el març de 2007 es va emportar més de 500.000 monedes d'or i plata d'un naufragi a la costa sud d'Espanya (un tribunal dels EUA ha ordenat a l'empresa que retorni les monedes), sinó dels 'operadors' més modestos i de les persones que encara no han canviat de mentalitat. "A Catalunya, només tenim espoliadors d’estar per casa. I cada vegada n’hi ha menys perquè ara la gent no vol una àmfora a casa, volen que estigui en un museu", va dir Vivar.

Catalunya és particularment immune a aquestes empreses grans de caçadors de tresors perquè la Ruta de les Índies no va passar per aquí i, per tant, manca de galions carregats d'or al fons del mar. També té la sort de tenir la millor arma de tot Espanya per dur a terme aquesta lluita: el seu propi vaixell. El Thetis és un vaixell de 22 metres que passa 6 de cada 12 mesos al mar. El CASC utilitza el Thetis per investigar jaciments i per al seu Màster en Arqueologia Subaquàtica, que atreu arqueòlegs de tot el món per adquirir una formació pràctica en aquest camp tan especialitzat.

L'únic desavantatge del Thetis és que "certes persones coneixen el nostre vaixell i han anat als llocs on estem treballant per marcar la posició amb el GPS i tornar més tard (per saquejar el jaciment). Això ha succeït, però ara passa menys que abans", va dir Vivar. El CASC sempre treballa conjuntament amb les unitats de guardacostes de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. Si la policia sorprèn algú amb un artefacte recuperat del mar, pot confiscar no solament l'artefacte sinó el vaixell sencer també.

Desenllaços tràgics

Encara que el nombre de jaciments que es localitzen ha disminuït amb els últims anys, sempre n’apareixen de nous. A més, el centre té molt treball per realitzar la recerca i documentació de cada jaciment en el seu registre. Hi ha treball per a Vivar i els qui segueixen els seus passos per molts anys: dels 813 llocs registrats, només 20 han estat estudiats a fons pel centre.

No podem separar la història de terra de la història del marPer a Nieto, la recerca de l'arqueologia subaquàtica és important perquè el mar conté les restes dels lligams entre els pobles del passat. "Coneixem bé la història de la humanitat sobre la terra ferma, però el mar era el nexe entre cultures i gent diferent, i el seu estudi ens permet entendre millor el paper que tenia en la connexió d'aquests pobles", afirma. "No podem separar la història de terra de la història del mar."

El magatzem del CASC és ple de files i files d'artefactes. Hi ha cànons, monedes, barques senceres, gerres de transport de l'època romana...

Cada jaciment sota l'aigua és un viatge que mai no va arribar a terraSegons Vivar el que fa que l'arqueologia subaquàtica sigui diferent és que cada jaciment sota l'aigua representa un viatge que mai no va arribar a terra, que molt sovint va tenir un desenllaç tràgic, i va quedar suspès en el temps en el fons del mar. "Els jaciments subaquàtics no van ser abandonats lentament amb el pas de temps com la majoria dels jaciments terrestres. La presència humana és molt més present sota l'aigua", va dir Vivar, mentre sosté una gerra i assenyala amb el seu dit una X traçada a la seva superfície. "Mira això", diu. "Probablement va ser la gerra d'aigua d'un mariner, un mariner que potser mai no va arribar a port."

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS