Cada any es produeixen prop de 14 milions de tempestes arreu del món. En total són 40.000 cada dia, sovint amb un impacte catastròfic per a la població i el territori afectats. La comunitat científica encara no té clar què succeirà amb les tempestes a la mediterrània, regió de clima inestable i irregularitat pluviomètrica, i on aquests episodis meteorològics adversos són freqüents. A Catalunya, per exemple, hi ha una mitjana de 130 dies de tempesta cada any, amb més de 100.000 llamps associats.
Fotografia: Juan Francisco Lladó Sabater
Urbanització i nous usos del sòl
Ara per ara, les destrosses de les tempestes no són tant la conseqüència del fenomen natural en si. La responsabilitat recau en la creixent densificació humana a les zones costaneres de risc natural (quan els temporals són de mar) i a zones d’esbarjo (quan són de muntanya), explica Llasat.
La responsabilitat de les destrosses de les tempestes recau en la creixent densificació humanaSegons recorda Jordi Salat, oceanògraf de l’Institut de Ciències del Mar, el sistema costaner té certa complexitat perquè no només hi intervenen els sediments de la zona, sinó també les poblacions d’animals i plantes marines. Sembla que no facin res, però ens protegeixen. “Aquesta barrera natural ens defensa del embats del mar, però intentar colonitzar la línia de costa ens crea problemes”, explica el científic. L’explicació és senzilla: el mar sempre intentarà tornar al seu lloc natural, de la mateixa manera que passa quan es modifica el curs d’una riera i es produeixen inundacions.
Les pluges d’una certa intensitat, de més de 30 litres per metre quadrat en una hora, poden provocar esllavissades de diferents tipus, immediates o retardades en el temps. Per tant, si en el futur augmentessin les tempestes, s’incrementaria també aquest risc geològic. Actualment l’home està ocupant territoris amb força probabilitat d’esllavissades, i en pateix més les seves conseqüències “no perquè n’hi hagi més, sinó perquè ha urbanitzat zones de risc, la qual cosa és independent de que plogui més o menys”, comenta Joan Manuel Vilaplana, director del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Facultat de Geologia de la UB y de RISKNAT.
Amb la urbanització dels terrenys, els canvis en els usos del sòl (de zones forestals a zones agrícoles) també poden afavorir les esllavissades. “A Europa, on cada cop som més persones en un espai petit, s’ha fallat. No s’hauria de construir en un territori insegur davant de riscos naturals”, denuncia Vilaplana. Afegeix que “l’impacte d’un fenomen natural depèn d’una equació molt simple: la severitat d’aquest fenomen, la vulnerabilitat física i social del territori i el grau d’exposició d’aquest element vulnerable”.
Així doncs, l’impacte de les tempestes també és desigual en les diferents conques del mar Mediterrani. Llasat informa que a la conca del nord o europea, la majoria de danys són materials, i les poques víctimes mortals que s’hi produeixen es donen per imprudència o desconeixement davant d’un temporal. En canvi, a la conca sud, als països de l’Àfrica, les poblacions estan més exposades i són més vulnerables. A Algèria hi han arribat a morir 600 persones en un dia per causa d’un temporal. La ciència convida a la reflexió.
Més tempestes?
Destrosses a banda, els experts auguren tendències en tempestes. “Tothom parla del canvi climàtic, però quan ho fa es refereix a l’induït pels humans, ja que el clima global sempre està subjecte a canvis”, puntualitza Bruce D. Malamud, de la Divisió de Riscos Naturals de l’European Geosciences Union. Segons l’expert, el canvi climàtic provocat per l’acció de l’home comportarà més riscos naturals. Pel que fa a les tempestes, Malamud explica: “hi haurà una major tendència a la calor. Per tant, hi haurà més tempestes si la temperatura i les emissions de gasos d’hivernacle a l’atmosfera segueixen augmentant per l’acció de l’home. En desconeixem, però, la magnitud”. La incertesa rau en l’ús de diferents models predictius.
La base de dades europea MEDEX (MEDiterranian EXperimental), estudi retrospectiu d’entre els anys 1957 i 2000, o models de predicció com el de Piero Lionello, del Departament de Ciències Materials de la Universitat de Lecce (Itàlia), permeten extreure conclusions en aquest mar d’incerteses. A la regió mediterrània occidental s’hi ha detectat una davallada en la freqüència de depressions, mentre que a l’oriental aquestes augmenten. Aquest fenomen podria estar relacionat amb l’escalfament del planeta. Aquesta menor freqüència de depressions es traduirà en menys pluges al Mediterrani en general i, per tant, en més episodis de sequera. Segueix sense quedar clar si augmentarà o disminuirà la intensitat de les pluges ja de per si intenses, tot i que “hi ha motius per pensar que augmentarà”, informa Agustí Jansà, delegat de l’Agència Estatal de Meteorología (AEMET) a les Illes Balears i coordinador del projecte.Llamps per predir inundacions
Els llamps, indicadors naturals infalibles de la localització d’una tempesta, també poden utilitzar-se per predir millor i amb més rapidesa on es produiran les precipitacions fortes i les inundacions sobtades. Aquest és l’objectiu del projecte europeu FLASH (Flash Flood and Lightning), creat l’any 2006 i en què participa la Universitat de Barcelona.
Els llamps funcionen com una estació de ràdio, ja que emeten radioones que poden viatjar molt ràpid pel mar Mediterrani i per Europa i que es poden monitoritzar a milers de quilòmetres de distància. El projecte FLASH fa servir la Zeus Lightning Network, una xarxa instal·lada a Grècia formada per sis sensors i preparada per captar els senyals dels llamps que provenen del mar. A més, s’han desenvolupat un algoritme i un software que permeten estimar la direcció i la velocitat de les tempestes.
Com que les dades sobre els llamps s’actualitzen cada 15 minuts, es podrien fer prediccions meteorològiques de tempestes i inundacions sobtades cada tres hores. Aquestes prediccions es podrien difondre en hores (nowcasting), enlloc de cada 24 o 48 hores (forecasting), de manera que el model de FLASH podria fer millors prediccions del temps.
