Reportatges

Salut

"L'obesitat és el repte més gran amb què s'ha d'enfrontar la cardiologia"

Valentí Fuster, cardiòleg de l'Hospital Mount Sinai de Nova Iork

El pitjor dels mals hàbits és la seva influència cultural. Fa tant temps que estem impregnats dels plaers vinculats a la gola o la mandra que costa rebatre’ls. "Només l'educació pot fer variar una tendència nefasta, però socialment assumida, cap a l'obesitat, el tabaquisme o el sedentarisme. És paradoxal que la societat no vegi amb bons ulls els obesos quan es fomenta l'obesitat en els seus hàbits socials". Són paraules de Valentí Fuster, cardiòleg català establert als Estats Units. Recentment ha presentat a Barcelona, al congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), una croada contra l'obesitat.

Jordi Montaner | 23 de setembre de 2009

Per on comencem?
Per no fer res.

...?
Començar el dia amb un quart d'hora relaxat, totalment en pau amb nosaltres mateixos. Despertar lentament, amb una consciència de treball sense estrès. Pot ser molt d'hora. Per a mi, a les cinc del matí.

Però també cal dormir.
Dormo de mitjana quatre hores. No necessito dormir més, prefereixo estar despert. D'altra banda, no conec cap estudi en què es conclogui que dormir poc augmenta el risc de malaltia cardiovascular. Aixecar-me tan aviat em permet mimar aquesta primera hora del dia, aquest despertar a la quotidianitat. El nostre organisme està lligat a molts ajustaments, i els cardiòlegs sabem que és un moment fràgil. Amb tranquil·litat, ordenem bons propòsits a la ment i coses que hem de fer, no per una obligació preprogramada, sinó per un benefici saludable.

Parlem de l'esmorzar.
Una assignatura pendent en moltes llars. Hi ha qui passa fins i tot d'esmorzar ...

La pressa...
Una de les conseqüències d'aixecar-se de manera relaxada és que la gestió del temps és sempre més eficaç. Esprémer taronges fresques per fer-ne un suc proporciona un benefici molt superior al temps emprat durant l'operació. Advoco per la reflexió, la lentitud calculada, per fer front a la prosa imposada. Es semblant a la rutina de l'exercici: no tenim temps per passejar, però sí per passar hores absurdes fent zàping davant del televisor.

La consciència d’una vida saludable és el que més aprimaAquest estiu el setmanari TIME publicava un reportatge en portada en què es contraindicava l'exercici per aprimar-se.
Matisem. El que aprima de manera eficaç i saludable no és una pràctica concreta ni un determinat enfocament dietètic, sinó la consciència d’una vida saludable (volia dir normal, però tristament no és així). Jo compleixo amb el ritual d'exercitar-me almenys mitja hora cada dia. No cremo gaires quilocalories, és cert, potser només 600, però tampoc m’atipo amb àpats copiosos. L'exercici és saludable per si sol, no tant en intensitat com en extensió. No es tracta d'exercitar-se molt en poc temps, sinó poc i sempre.

Per explicar per què fallen els cors, els fisiopatòlegs ataquen més la hipertensió o el colesterol que l'obesitat.
Com a procés, l'obesitat és el repte més gran de la cardiologia. Un consum excessiu d’energia condueix el nostre organisme a una situació desesperada. Acumula aquesta energia, en forma de greix, a la regió abdominal, però les cèl·lules que la processen no donen a l’abast a fer-ho i, per tant, se suïciden [mort cel·lular programada o apoptosi]. Quan moren, aquestes cèl·lules alliberen agents proinflamatoris i proagregants que posen en perill la salut cardiovascular. El més trist és que disposem de remeis específics per corregir la hipertensió, l'agregació plaquetària, la coagulabilitat o la hipercolesterolèmia, però som incapaços d'aconseguir que la gent no s’engreixi. Hem de conscienciar-nos que es tracta de molt més que d'un problema estètic.

O social... El menjar que més engreixa és el més econòmic.
Tècnicament podem parlar d'obesitats pobres i riques. Les primeres es basen en un consum desmesurat d'hidrats de carboni. Es tracta de persones que no mengen gaire, però que consumeixen productes massa calòrics. L'obesitat del ric és diferent. Consumeix pocs hidrats de carboni, però menja molt, i molt de pressa. Recorre a diversos tipus de greixos, barrejats amb productes frescos que no aconsegueixen amortitzar el seu impacte.

I es "posen les piles", és a dir, acaben hipercolesterolèmics.
No s'ha de confondre la obesitat amb la hipercolesterolèmia. En aquesta última els gens intervenen en un 75% dels casos, mentre que la dieta ho fa en el 25% restant. També hi ha persones amb predisposició genètica a ser obeses, però que ho siguin o no dependrà en definitiva de l’estil de vida.

Es veu capaç de canviar els hàbits de la gent a través de l'oratòria?
La realització professional d'un cardiòleg no s’assoleix amb un lloc d'excel·lència a l'Hospital Mount Sinai de Nova York o amb la publicació d'un article a The Lancet, sinó amb la superació d'una sèrie de reptes importants de salut. Són reptes socials, més que individuals. Els científics hem de parlar amb claredat del risc al qual ens exposem si no canviem els hàbits, però els canvis reals en la salut de la població depenen de decisions polítiques.

Com les lleis antitabac?
És un bon exemple, però cal més esforç. Els polítics, les administracions, han de comprendre que l'obesitat pot conduir a un col·lapse del sistema sanitari i, en conseqüència, afectar la l’economia, ja malmesa de per si. És urgent començar per l'obesitat infantil, que en només 10 anys ha augmentat un 35% a escala mundial. Els estudis demostren que és molt improbable que un nen obès arribi a l’edat adulta amb un pes normal.

ALÍCIA A TRAVÉS DEL MIRALL ALICIA (ALImentació i CIènciA) és un projecte que Valentí Fuster i Ferran Adrià han posat en marxa per combatre l'obesitat infantil a escala mundial. A Bogotà (Colòmbia), Madrid i Cardona (Catalunya), el projecte ha estat ja adoptat per tres escoles (dues públiques i una privada) que centraran el seu esforç educatiu en hàbits d'alimentació sans. Així mateix, les matèries d'alimentació formen part del currículum educatiu d'aquests centres.

Fuster parteix de la base que un nen adopta els hàbits principals entre els 3 i els 7 anys, compartint-los amb la resta d'alumnes i propiciant la seva inserció en l'àmbit domèstic. Tant gastrònoms com investigadors metges fan un seguiment en aquests tres centres pilot, amb l’objectiu d’aportar conclusions sobre la millor manera d'alimentar els nens i propiciar l'aprenentatge de bons hàbits alimentaris.

Tòpics de l'article