Reportatges

Biomedicina i biologia molecular

"La Xina serà líder mundial en la investigació amb cèl·lules mare"

Stephen Minger, King's College de Londres

Stephen Minger és director del Laboratori de biologia de cèl·lules mare del Wolfson Centre for Age-Related Diseases del King's College de Londres. Ha estat pioner en investigació amb cèl·lules mare embrionàries al Regne Unit. El 2001 va obtenir una de les dues primeres llicències per a la derivació d’aquestes, concedida per l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia britànica (HFEA). L'any següent, el seu grup va generar la primera línia de cèl·lules mare embrionàries al Regne Unit. També va ser un dels primers a dipositar-ne al banc britànic de cèl·lules mare, el primer d'aquest tipus al món.

Cristina Jiménez | 25 de setembre de 2009

El Regne Unit és un país prolífic en la recerca amb cèl·lules mare.
Els darrers anys hi ha hagut molta inversió pública en aquest camp, tant destinada a línies de cèl·lules mare adultes com embrionàries. A més, en general l'opinió pública britànica veu amb bons ulls aquest tipus de recerca. També és important la forta col·laboració que hi ha entre les diferents universitats britàniques. A Londres, per exemple, hi ha la London Network of Regenerative Medicine i, en l'àmbit nacional, la UK Stem Cell Network. Però el cert és que el Regne Unit ha de mantenir aquests nivells d'inversió si vol seguir sent competitiu. La Xina i els Estats Units estan invertint quantitats astronòmiques i es pot quedar enrere.

Hi influeix recent mesura Barack Obama d'aixecar el veto a les cèl·lules mare embrionàries?
La decisió d'Obama és important, però simbòlica en gran mesura. No sóc gaire optimista perquè als Estats Units no hi ha un escenari coherent en l'àmbit federal per a la investigació amb cèl·lules mare embrionàries. Tot i que un científic rebi diners federal dels Instituts Nacionals de Salut, l'estat pot decidir si aquests poden ser utilitzats o no. Per tant, molts científics no se senten gaire còmodes treballant amb aquestes cèl·lules: si l'estat passa de tenir polítics liberals a conservadors, l’investigador pot veure com les seves investigacions se’n van en orris. Mentre que els estats tinguin l'última paraula, la situació real no canviarà gaire. I el problema no és per manca de diners, sinó per la regulació que va imposar Bush; caminen quatre o cinc anys darrere d'altres països més avançats. La Xina serà aviat el líder mundial en investigació amb cèl·lules mare.

La Xina?
La quantitat de diners invertits en ciència a la Xina és enorme. Tenen laboratoris equipats amb les últimes tecnologies i els seus investigadors estan molt preparats. Les lleis que regulen la investigació amb cèl·lules mare embrionàries són similars a les del Regne Unit, molt estrictes, però en general s’accepta. Des de la perspectiva budista-confucianista, l'embrió no es considera un ésser humà fins a un dia després del naixement. Al King's College col·laborem amb científics de les universitats de Zhejiang [Hangzhou], Fudan i Jiao Tong [totes dues a Xangai] i de l'Institut de Biomedicina i Salut de Canton.

Amb les tècniques actuals de reprogramació cel·lular, hi ha científics que creuen que la clonació terapèutica és redundant.
La tecnologia de reprogramació cel·lular és un gran pas, però potser no complirà totes les expectatives. Per aquest motiu és necessari investigar en paral·lel amb cèl·lules mare embrionàries convencionals. La tècnica és tan nova que les cèl·lules iPS [cèl·lules mare pluripotents induïdes, d’induced pluripotent stem cells] no estan ben caracteritzades. La recerca en paral·lel consisteix a clonar el mateix individu amb els dos tipus de cèl·lules i comparar-ne propietats i diferències. Però la clonació terapèutica requereix una gran quantitat d'òvuls per poder dur-se a terme. Per aquest motiu, Lyle Armstrong, de la Universitat de Newcastle, Justin St John, de la Warwick University, i jo mateix vam impulsar un canvi de legislació a finals de l'any passat; permet la creació i ús d'embrions híbrids humà-animal.

Qüestió que al principi va ser molt criticada per la legislació britànica...
És la prova que la racionalitat científica pot ometre sovint les pressions religioses. El Regne Units és un dels països amb una de les legislacions sobre teràpia cel·lular més avançades i progressistes del món, però és tremendament estricta. Per fer estudis amb embrions híbrids cal sol·licitar una aprovació, així com raonar per què aquesta investigació no es pot fer d'una altra manera. A més, els híbrids no es poden mantenir amb vida més de 14 dies, quan comença a desenvolupar-se l'embrió. De totes maneres, tot i que la legislació ho permeti, l'equip i els reactius necessaris per a aquest tipus de recerca són extremament cars, i la majoria dels projectes presentats no estan aconseguint finançament del govern.

S'allargarà aquesta situació en un futur?
La medicina regenerativa té un futur esperançador, i es desenvoluparan teràpies amb els dos tipus de cèl·lules mare. Algunes consistiran en injectar cèl·lules mare per substituir teixits morts; d’altres estimularan el seu creixement en teixits danyats. També s’inventaran mètodes per reparar teixits, especialment els del cervell i el cor, i es treballarà amb elles per estudiar nous fàrmacs, sobretot per mesurar-ne la toxicitat.

En què s'ha centrat el seu grup?
Estem interessats en la malaltia de Parkinson i en la diabetis de tipus 1. Introduir cèl·lules en pacients amb aquestes malalties funciona; el problema és que no hi ha prou cèl·lules mare trasplantables. El nostre objectiu és aconseguir canviar les cèl·lules defectuoses per d’altres que produeixin dopamina o insulina.

PROGRÉS A LA MEDICINA TRADICIONALEl grup de Minger ha iniciat recentment una col·laboració molt especial amb la Xina. Mitjançant l’ús de la biologia de les cèl·lules mare, els científics del King's College pretenen entendre millor la química de la medicina tradicional xinesa per tractar de convertir els remeis tradicionals en futurs productes farmacològics. L'objectiu és estudiar els principis actius en diferents tipus de cèl·lules mare i veure com aquests actuen.

La inversió dedicada a aquest tipus de recerca és necessària no només per desbloquejar l'enorme potencial de la medicina tradicional per tractar malalties occidentals comuns. També és important per protegir el públic de remeis naturals insegurs. Les complexes diferències entre els productes farmacèutics occidentals i els productes naturals orientals representen un repte significatiu per al desenvolupament de fàrmacs convencionals basats en la medicina tradicional xinesa.

Tòpics de l'article