Reportatges

Oceanografia

Cristina Jiménez

Corresponsal Londres

Periodista oceànic

El metro londinenc deixa molt a desitjar. S'espatlla sovint, no té aire condicionat i, per si no fos prou, no és barat.

1 d’octubre de 2009

Cristina Jiménez, Londres

El metro londinenc deixa molt a desitjar. S'espatlla sovint, no té aire condicionat i, per si no fos prou, no és barat. Però segueix conservant anuncis al seu interior, alguns interessants. Fa uns dies em va cridar l'atenció un cartell en especial. L'anunciant era el diari britànic The Times. Escrit sobre una imatge de mandíbules de tauró, el text deia una cosa semblant a la següent: "El món es quedarà sense peixos d’aquí a 41 anys, i només The Times té un corresponsal oceànic. El 70% del món que està cobert d'aigua, també està cobert per nosaltres". Tot això en anglès, és clar.

Fotografia: Robyn Jay

Així va ser com vaig saber que The Times és l'únic diari del món amb un reporter especialitzat a cobrir temes relacionats amb mars i oceans. Em va semblar una idea molt interessant. Efectivament sembla que, per als mitjans i també per als polítics i el ciutadà del carrer, aquest 70% de la superfície terrestre ocupat per aigua salada i amb el 97% de la biosfera, és irrellevant comparat amb el 30% restant.

Intrigada, vaig investigar. Qui era i què escrivia el corresponsal de l'oceà de The Times? Una cerca a Internet em va donar la resposta. El Jacques Cousteau de la premsa escrita britànica és Frank Pope. Arqueòleg marí, ha escrit llibres i presentat programes de la BBC. Des de juliol de 2008, a més, escriu al dit diari sobre l’estat (desastrós) de mars i oceans.

Els articles de Pope acostumen a ser molt crítics, i n'hi ha per a això i per a molt més. El tema principal en molts d'ells és la greu situació de la pesca. Al Regne Unit, només 8 de les 47 reserves de peixos existents es troben en bones condicions. A la Comunitat Europea, el 80% dels recursos pesquers estan sobreexplotats. Si es continua amb les pràctiques actuals, i segons un estudi de Boris Worm publicat a Science el 2008, la indústria pesquera es col·lapsarà en menys de 50 anys. És difícil imaginar una mar sense peixos, però podria passar. El documental britànic The End of the Line n’és un bon exemple.

Però la importància de l'oceà no rau només en la seva biodiversitat. Els oceans juguen un paper fonamental en el canvi climàtic. Es calcula que aquests absorbeixen fins a un 80% del CO₂generat per l'home. Un cop absorbit, aquest es transforma en àcid carbònic, de manera que l'aigua de mar s'està acidificant. L’agost passat, científics del National Oceanographic Center (NOC), a Southampton, van donar la veu d'alarma: a causa de l'acidificació, la mar ja està començant a alliberar un gas molt tòxic, el metà, que podria influir més que el CO₂en el canvi climàtic.

Ciència a les profunditats

Però Pope no només escriu sobre qüestions. Moltes vegades aprofita per demanar més inversió per a la recerca en ciències marines, especialment per a l'exploració d'aigües profundes. Fins ara, només s'ha explorat el 5% de les profunditats marines. Ara que les inversions en R+D decauen al Regne Unit, el tema és especialment rellevant.

Tot i la importància de l'oceà a la Terra, demostrable en xifres, se sap molt més del costat fosc de la lluna que del fons dels oceans. El problema és que no hi ha gaires mitjans per a la seva exploració. L'única manera de submergir-se a les profunditats marines és en submarins especialment equipats per a l'observació i que suporten condicions extremes de pressió.

El Regne Unit no té cap submarí d'aquestes característiques. Estats Units només en té un, i porta funcionant des del 1964. La inversió nord-americana en investigació marina, de 700 milions de dòlars, només representa un 4% dels pressupostos destinats a la recerca espacial. Al Regne Unit, com que no hi ha missions tripulades, la diferència en inversió no és tan evident, però sí notable. Mentre que en investigació marina s'hi inverteixen 100 milions de lliures, a l’espacial se’n destinen 200.

Pope advoca per igualar les quantitats invertides per als dos tipus d'exploració. Només així es podrà enviar a les profunditats una nova generació de ‘darwins’ en 'Beagles' submarins a descobrir noves espècies marines. Fa 10 anys, investigadors de Cambridge liderats per Julian Dowdeswell van detectar, mitjançant sondes, sons d'origen biològic a l'oceà Sud.Es van detectar en cotes molt més profundes que la de la balena blava, l'animal més gran conegut avui. Hi ha alguna cosa més allà sota?

Tòpics de l'article