Reportatges

Política Científica

Cristina Jiménez

Corresponsal Londres

Patacada per a les cèl·lules mare al Regne Unit

El progrés de la recerca en cèl·lules mare al Regne Unit ha patit un dur revés.

15 d’octubre de 2009

Cristina Jiménez, Londres

El progrés de la recerca en cèl·lules mare al Regne Unit ha patit un dur revés. El maig del 2008 els britànics van ser pioners a modificar la legislació existent per permetre la creació d'embrions híbrids humà-animal, amb límits estrictes de recerca terapèutica. Gairebé dos anys després no sembla que el nou marc legal hagi de cristal·litzar en projectes científics a curt termini. La raó: de moment, no hi haurà finançament per a la creació de cèl·lules mare provinents d'embrions híbrids.

Les males notícies van ocupar la portada del diari britànic The Independent la setmana passada. Segons el diari, els consells públics encarregats de subvencionar la recerca mèdica i biològica britànica no han donat suport als projectes proposats pels tres únics científics amb llicència de l'Autoritat Britànica de Fertilització Humana i Embriologia (HFEA, de Human Fertilisation and Embryology Authority). Són els únics que poden realitzar aquest tipus de recerques científiques.

Abans de la legalització, va haver-hi un debat ètic important, en cercles científics i al Parlament, sobre la creació d’embrions híbrids per transferència de contingut nuclear humà al zigot d'un òvul animal. Grups d'opinió en contra els van titllar d'experiments "Frankenstein", per difuminar les diferències entre persones i animals. No obstant això, gran part de la comunitat científica britànica va recolzar la modificació de la llei (la norma 1990) perquè la consideraven una magnífica oportunitat per situar el Regne Unit al capdavant de la recerca en cèl·lules mare.

Ara, sense diners, els projectes s'han evaporat i la creació d'embrions híbrids no sembla ser una tècnica que es pugui materialitzar al Regne Unit. Cap dels tres científics afectats ha fet declaracions respecte d’això, però tots ells han renunciat a les seves posicions en universitats britàniques. Stephen Minger, del King's College, ha abandonat la recerca acadèmica per la indústria biotecnològica. Justin St John ha canviat el departament de biologia reproductiva de la Universitat de Warwick per la Universitat de Monash a Melbourne (Austràlia), i Lyle Armstrong també ha renunciat al seu treball a la Universitat de Newcastle, pionera en tècniques clonació.

Recentment vaig poder entrevistar Minger quan encara era director del Laboratori de cèl·lules mare del King's College. L'investigador no va dubtar a recalcar la necessitat imminent que el Regne Unit augmentés el finançament en recerca en cèl·lules mare si no volia perdre el lideratge davant d'altres països com la Xina o els Estats Units. El seu projecte tampoc havia aconseguit recursos per tirar endavant. I possiblement ja coneixia el seu canvi de rumb.

Un altre investigador amb llicència, Justin St John, tampoc no ha fet declaracions sobre les raons de la seva partida, però fonts properes asseguren que està decebut amb l'escassetat de finançament i l'excessiva burocràcia per a la recerca d’aquest tipus al Regne Unit.

Victòria i decepció

Després de diversos anys de converses amb el Govern, Amstrong, Minger i St John (amb el suport de molts altres científics) van ser la clau per aconseguir que el Parlament britànic adaptés la norma 1990 a l'experimentació amb embrions híbrids. En aquell moment, la llei va rebre el suport tant de Gordon Brown com de David Cameron, i es va aprovar a la Cambra dels Comuns per una majoria de 170 vots. Segons les enquestes que la HFEA va realitzar, el 61% de la població britànica donava suport a la recerca.

Molts investigadors van considerar la reforma de la legislació una victòria de la racionalitat científica. Si es desenvolupés la tècnica dels embrions híbrids, i funcionés, es podria disposar d'un nombre molt més elevat d'òvuls per a la recerca (els òvuls humans són molt escassos). Amb més possibilitats per experimentar, alguns científics creuen que les tècniques de clonació terapèutica es podrien refinar molt més. Les tècniques de transferència nuclear, com també se les anomena, busquen crear cèl·lules mare d'un pacient específic per tractar malalties sense curació avui en dia, com el Parkinson, l'Alzheimer o la diabetis.

Sense anar gaire lluny, l'objectiu inicial de St John a la Universitat de Warwick era crear cèl·lules mare de persones que patien una malaltia degenerativa del múscul del cor. Recentment, St John ja havia creat amb èxit embrions híbrids porc-conill al laboratori, amb finançament públic.

Més d'un any després de la norma 1990, tant el Consell d'Investigació Mèdica (MRC, de Medical Research Council) com el Consell d'Investigacions Biològiques i Biotecnològiques (BBSRC, de Biotechnology and Biological Sciences Research Council) del Regne Unit han denegat el finançament a tots els projectes d'embrions híbrids. Segons els responsables dels consells, s'ha fet segons criteris únics d'excel·lència científica. Leszek Borysiewicz, director de l'MRC, va negar rotundament qualsevol possibilitat que membres dels comitès poguessin estar en contra dels projectes per motius morals. Colin Miles, l'BBRC, va declarar per la seva banda que posseir les llicències de l’HFEA no garantia l’obtenció de finançament, ja que "depenia del potencial i de l'impacte de cada projecte en qüestió".

Com saber si els projectes presentats tenien o no la qualitat necessària? Amb la informació que s'ha publicat, i amb les declaracions concises de tots els experts implicats, resulta impossible saber-ho. La trajectòria científica d'Armstrong, Minger i St John ha estat brillant. Només cal esperar que mai falti finançament per a qualsevol projecte científic de qualitat que estigui dins de la legalitat i que superi tots els comitès ètics.

Tòpics de l'article