Reportatges

Gestió ambiental

El Mediterrani s’esgota

Seu d’algunes de les civilitzacions més antigues de la Humanitat, el Mediterrani és un gran llac de 2.512.000 kilòmetres quadrats i entre 1.500 i 5.510 metres de profunditat. Poca cosa queda d’aquell mare nostrum per on van navegar romans, comerciants i pirates, i ara cal assumir els reptes que acompanyen el progrés per no posar-lo en perill. Els 22 països que el voregen es van trobar la setmana passada a Girona per establir solucions per la contaminació que li arriba a través dels rius

Ànnia Monreal | 22 d’octubre de 2009

“El Mediterrani és una zona amb poca aigua, de manera que cal reutilitzar les aigües residuals amb tractaments adequats”, conclou Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i coordinador de la reunió Innova-Med d’enguany. Aquesta premissa, una vella coneguda, és el punt de partida. I les solucions tampoc sorprenen: “Depuradores amb control biològic”, les que s’estenen arreu d’Europa, indica l’expert.

La ribera nord del Mediterrani, com a part de la Unió Europea, s’ha posat les piles, i les depuradores ja formen part del seu paisatge. Però cal que els països africans i de l’Orient Mitjà n’estenguin l’ús. “Per augmentar els recursos hídrics s’ha de recórrer a la potabilització, la dessalinització o la reutilització i recuperació de pous”, assenyala Barceló.

Fotografia: Thijs van Exel

A cada 105 kilòmetres de costa mediterrània hi ha un port. I en conjunt, els països d’aquesta conca concentren el 33% del turisme mundial, segons dades de l’entitat ecologista Greenpeace. La contaminació és una taca negra que les ciutats han sabut contrarestar mitjançant la depuració de les aigües residuals. La gran indústria està obligada per llei a prendre’n mesures, i la petita hi està treballant.

L’ assignatura pendent

Però “el problema més greu de contaminació és l’agricultura”, assegura el director de l’ICRA. Al camp s’hi aboquen purins i nitrats que van a parar als rius o als pous i, d’allà, al mar. No sempre és fàcil assenyalar els responsables, perquè “l’origen és difús”, reconeix Barceló. “No volem penalitzar ningú; només cal fer un bon ús dels productes químics, minimitzar-los o fer tractaments previs a l’enviament d’aigües residuals a les granges grans”.

El problema més greu de contaminació és l’agriculturaCada any, uns 220.000 vaixells de més de 100 tones travessen el Mediterrani, pràcticament un terç del transport marítim comercial mundial, recorda Greenpeace. I hi transiten cada dia d’entre 250 i 300 petrolers que al cap de l’any transporten 370 milions de tones de cru, especialment a la zona del canal de Suez, adverteix el director de l’ICRA.

La biotecnologia pot ser un salvavides per a la Mediterrani a través de la bioremediació. Però per Barceló és una solució massa costosa i lenta per descontaminar el mar, apta només per a situacions extraordinàries.

Fronts oberts

A més de la contaminació, avui en dia el Mediterrani té d’altres fronts de batalla. Per començar, els que deriven del canvi climàtic. Com en d’altres mars, l’augment de la temperatura i de l’acidesa de l’aigua poden posar en perill la seva biodiversitat, que representa entre un 8% i un 9% del conjunt de mars i oceans del planeta. Tot i les dades esfereïdores de molts analistes, i sense ànim de menystenir-les, Barceló considera que són processos a llarg termini i que, per ara, només es tracta de “prediccions”.

Segons el científic afincat a Girona, el gran problema actual del Mediterrani és l’abús de la pesca. “No es respecten els períodes de cadència i els pescadors han de deixar de pescar peix petit”. Com a conseqüència d’aquesta gran activitat, més del 65% de tots els estocs de pesca del Mediterrani es troben per sota dels límits biològics de seguretat, alerta l’Agència Europea del Medi Ambient. La tonyina vermella, el lluç, el peix espasa, l’orada o el roger poden tenir els dies comptats, motiu pel qual proliferen les piscifactories.

“I augmentaran”, vaticina Barceló. “D’aquí a uns anys serà difícil trobar un llobarro de platja”. I no es tracta d’indústries del tot netes. “El menjar amb què s’alimenta els peixos porta antibiòtic, perquè si no els animals no viurien. La substància queda com a residu i no es realitza cap tractament de l’aigua. A la llarga, no sabem quins seran els efectes dels antimicrobians”. La campanya a favor dels pezqueñines és més necessària que mai.

Tòpics de l'article