No circulem amb cotxes que volen, no ens nodrim a base de píndoles ni estiuegem a la lluna. Tampoc hem enterbolit encara l'atmosfera fins al límit de fer impossible la vida a la Terra ni lluitem contra androides. Però ja no sabem viure sense un telèfon mòbil al palmell de la mà, sense consultar a diari el correu electrònic o amb l'esperança en el poder regenerador de les cèl·lules mare. El futur acaba en present.

Ànnia Monreal | 27 de maig de 2010