300 milions de Galaxies seran fotografiades minuciosament al llarg de cinc anys per intentar esbrinar quina és la naturalesa de l’anomenada energia fosca, una qüestió bàsica per entendre per què s’accelera l’expansió de l’Univers. En aquest ambiciós projecte hi participen dos centres de recerca catalans

ÀNNIA MONREAL | 3 DE FEBRER DE 2011

Des de fa més de 20 anys, físics i enginyers han treballat estretament perquè el gran col·lisionador d'hadrons de Ginebra sigui una realitat. A dia d'avui, l'accelerador de partícules més potent que mai s’hagi construït ja funciona. Els seus objectius a llarg termini són trobar algun dia l'origen de la matèria o l'existència d’universos paral·lels. De moment, les dades que s'estan recollint mostren que els físics van pel bon camí.

Cristina Jiménez | 21 de maig de 2010

"Tot allò que necessitava saber sobre física ho vaig aprendre llegint llibres de còmic". Així va batejar el professor James Kakalios un seminari que imparteix a l'Escola de Física i Astronomia de la Universitat de Minnesota. Perquè les aventures dels superherois americans estan repletes de conceptes científics, especialment fenòmens de la física, que el lector assumeix gairebé sense adonar-se'n. La 28a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és una bona raó per repassar alguns passatges científics de les vinyetes.

Ànnia Monreal | 7 de maig de 2010

La presència d'aquest científic a Barcelona el 22 d'abril passat va obeir un merescut homenatge. Equipat amb un samovar de circumstàncies i una tassa sempre plena de te, Lev P. Pitaevskii va rendir tribut, a l'aula màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a qui va ser el seu mestre i un dels investigadors més influents en la teoria física moderna: Lev Landau. L'escola de Landau, a Moscou, ha fet mig segle bressol d’equacions, principis i teories que farien guanyar premis Nobel a més d'un. Heus aquí el perquè.

Jordi Montaner | 5 de maig de 2010