El menjar ens aporta vitamines, proteïnes, hidrats de carboni... però també metalls pesats, dioxines i pesticides. Creixen les evidències que alguns d‘aquests compostos poden tenir un paper en la generació de malalties neurològiques “modernes”, com ara el Parkinson o l’Alzheimer.

PATRICIA MORÉN | 20 D’OCTUBRE DEL 2010

Amb la conferència "Neurobiologia de l'agressivitat humana", l’aragonès Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), inaugurava al monestir de Sant Benet (Bages) el I Congrés Nacional de Conducta. Ho feia, a més, en un to desafiant, provocador: els humans no som moralment superiors als animals, no podem presumir de més bons ni de més cultes. Tot parteix d'una unitat comuna, el cervell, i d'una química determinant.

Jordi Montaner | 20 de maig de 2010

"No m'agraden els dilluns*. Només ho vaig fer per animar-me el dia", va sostenir Brenda Ann Spencer el 29 de gener de 1979. Hores abans, havia agafat el rifle que el seu pare li havia regalat per Nadal i, des d'una finestra de casa seva, havia matat a dues persones i ferit a altres nou, totes d'una escola elemental de San Diego (Califòrnia). Tenia 16 anys i va sorprendre per complet al seu progenitor.

Ànnia Monreal | 8 de març de 2010

La música canvia les persones, i de forma literal: les habilitats dels músics es corresponen amb trets específics a l'activitat cerebral. Però això no és cap sorpresa: els neurocientífics saben fa temps que qualsevol tasca especialitzada deixa una signatura més o menys subtil al cervell. Més cridanera és ara una nova troballa nord-americana: les mateixes àrees del cervell implicades en la percepció musical intervenen en el llenguatge i en tasques com la lectura.

Mónica Salomone | San Diego | 25 de febrer de 2010