Veritats incòmodes Els seus enemics riuen quan veuen com el temps desestima les seves prediccions. Qui riu últim, riu millor; el pitjor és que acabarem plorant tots.
Dóna per suposat que, si seguim com fins ara, el món se’n va en orris? Podem equivocar-nos en quan, però molt poc en com i res en què. La velocitat amb què l’ésser humà destrueix la naturalesa supera la capacitat d’aquesta per refer-se, de manera que la catàstrofe està assegurada.
Com Al Gore, vostè busca les pessigolles als polítics presentant-los certes “veritats incòmodes”. Certament, la idea va partir d’Al Gore i la seva pel·lícula; però es va quedar curt. Deu anys després de les seves tesis, l’escalfament global ha empitjorat. Jo sóc partidari d’anar més lluny d’una consciència global, i buscar fins i tot mesures coercitives: fer que els estats, en comptes d’ajudar a que les parelles tinguin fills, els posin traves fiscals o, simplement, ho prohibeixin.
Podem equivocar-nos en quan, però molt poc en com i res en quèFotografia: Carmen Secanella A la Xina funciona. Si les lleis nord-americanes impedeixen a un home casar-se amb dues dones, per què haurien de permetre que tingui més de dos fills? No em negarà que això és contradictori.
Creu que Obama es pren seriosament els compromisos mediambientals? Tenim un president un milió de vegades més verd i un bilió de vegades més llest, però no n'hi ha prou. Ell sol no pot torçar el rumb dels esdeveniments. El principal obstacle es troba al Senat. Els senadors d’estats productors de carbó i els dels estats consumidors de carbó (com a font d’energia) tenen segellat un pacte que ningú és capaç de trencar. A ells, el medi ambient no els importa.
No només a ells. Molta gent pensa que, si el món s’acaba, que ho faci d’aquí a cent anys, quan tots siguem calbs. I a viure, que són dos dies! Això suposa no pensar en els nostres fills ni en els nostres néts, que hauran de fer front a problemes de gran magnitud. La situació de la fam a l’Àfrica sembla haver quedat acomodada en les nostres consciències, però en menys de deu anys podem patir restriccions de determinats aliments, o d’aigua potable, fins i tot als països rics. Creixem, insisteixo, més ràpid que el que necessitem per sobreviure i, quan no n’hi hagi prou per a tothom, acabarem matant-nos els uns als altres.
CONDECORACIÓ A UN MALTHUSIÀCreats el 2004, en honor a l’investigador català el nom del qual honoren, els premis Ramon Margalef estan dotats amb 100.000 euros, i van destinats a aquells científics que, amb la seva trajectòria, hagin contribuït al progrés i al coneixement de l’ecologia. El Ramon Margalef d’aquest any, concedit per la Generalitat, premia un entomòleg nord-americà de 77 anys, més conegut com a bestseller de títols apocalíptics sobre les conseqüències de la superpoblació humana. Nascut a Filadèlfia, Ehrlich es va graduar en zoologia a la Universitat de Pennsilvanià, va treballar a la Universitat de Kansas i, des del 1959, ho fa a la Universitat californiana d'Stanford.
Les tesis d’Ehrlich tenen per mentor l’economista anglès Thomas Robert Malthus, que fa dos segles va publicar un assaig sobre l’inici de la població. Allà hi argumentava que, mentre la població creix geomètricament, la producció d’aliments ho fa de forma aritmètica. Malthus va predir que cap al final del primer segle del seu estudi, el 1898, Anglaterra, amb una població de 112 milions, només seria capaç d’alimentar de forma adequada una quarta part de la població. Avui, en canvi, la població d’Anglaterra amb prou feina arriba a 60 milions d’habitants, no té problemes d’abastiment d’aliments i mai ha patit períodes de fam on hagin mort milions de persones.
