El seu país acaba d'aprovar per referèndum la prohibició de construir minarets a les mesquites.
El millor de la història és que serveix per posar els fets d'actualitat en una perspectiva adequada. En els anys 50 jo era un estudiant catòlic que no podia accedir a la Universitat de Zuric per tractar-se d'un centre protestant. En aquells temps (tampoc fa tant) estava prohibit, a més, que els campanars de les esglésies catòliques s’alcessin per sobre del perfil urbà. Com veu, la cosa ve de lluny. El referèndum em sembla un error i, a Suïssa, tots els intel·lectuals ens oposem a la mesura.

La seva vocació mística arrenca d'una llegenda cavalleresca.
Sí, la llegenda de Parsifal, que tot apunta que devem a Wolfram d'Eschenbach, un il·lustre trobador de l'edat mitjana que no sabia llegir ni escriure i que, no obstant, desprenia una gran saviesa en moltes facetes del relat. Durant la meva adolescència em vaig empapar de la poesia continguda a Parsifal, i vaig proposar-me dedicar els meus coneixements al seu estudi i elucubració.

Les muntanyes tenen un paper singular en la mística germànica, fins i tot en la filosofia (Nietzsche), però hi ha qui situa el Monsalvat de Parsifal en terres de Catalunya, en concret Montserrat.
Les llegendes no pertanyen a un determinat país ni a una determinada cultura, sinó que són universals. S’hi tanca la història del món i es transformen tant com transformen.
Segons Wolfram d'Eschenbach, el Sant Grial era una fantàstica pedra que els àngels van portar a una confraria de cavallers templers, justos i piadosos, de costums immaculats. S'argumenta també que va ser un català, el Duc de Guyot, qui va descobrir a Toledo un manuscrit que relatava aquest succés. Altres fonts atribueixen el Grial a Fagetanis, savi pagà descendent de Salomó que posseïa el do de llegir els signes de les constel·lacions que regeixen els destins humans. Mentre observava el curs dels astres, va contemplar una legió d'àngels amb una pedra que, amb el seu esplendor, il·luminava la nit.
La veritat és que Wolfram d'Eschenbach va ubicar el Sant Grial en un gran castell al cim d'una muntanya santa, abrupta, misteriosa i impenetrable, anomenada Montsalt. Cada Divendres Sant la pedra prodiga totes aquelles riqueses i prodigis dels quals Adam i Eva van gaudir a l'Edèn. Monsalvat es va situar als confins de l'Espanya llavors àrab, al Regne d'Aragó i molt a prop dels Pirineus, però va cobrar més força una altra versió d'ubicació germànica, a Bayreuth.

Monsalvat és una "muntanya salvatge"?
En efecte, la mística de Parsifal està plena d'evocacions a la noblesa salvatge de l'esperit humà, el que ens remet a l'origen de l'Edèn. Monsalvat és "muntanya salvatge" i també "muntanya de salvació". Jo, precisament, em vaig educar en la mística de la mà dels monjos benedictins a Engelberg, als Alps suïssos.

Però vostè té també un fort arrelament a Barcelona.
És una ciutat única, especial. La vaig conèixer per primera vegada el 1951, quan vaig venir fent autoestop des de Suïssa. Era molt diferent de com és ara, però vaig intuir-hi una relació entranyable, que la Universitat Pompeu Fabra ha concretat amb l’acollida de la meva Bibliotheca Mystica et Philosophica. Tot en un fantàstic espai que, segons tinc entès, va ser en temps passats un dipòsit d'aigua... Tot molt místic. Aquí hi acudeixen molts estudiants de tot el món a documentar-se sobre un fons bibliogràfic sense comparació: estudiants d'humanitats, de religió, filosofia del pensament i de mística.

UN SUÍS UNIVERSAL