D'on surt tanta ciència infusa? De preguntar, estudiar, aplicar... La ciència no és més que un cos de coneixements que ens ajuda a entendre millor les coses, l'univers, els principis pels quals es regeixen les lleis de la naturalesa.
En què treballa actualment? La nostra unitat, UBX, s'ocupa a Barcelona d'indagar i descobrir noves lleis fonamentals de la física dins del camp del que anomenem magnetisme quàntic. Pot semblar una pirueta cabalística i poca cosa més, però li asseguro que totes les recerques bàsiques tenen una plusvàlua important. Tot allò nou ajuda.
A més, dóna classes. Dedico a la docència una quarta part del meu temps. Per a mi és una part fonamental. Explicar física m'entusiasma, m'agrada comprovar l'efecte d'una determinada pregunta en la imaginació d'un alumne. Per a un professor, el més gratificant és transmetre coneixement. Pot ser que la tan protestada Bolonya no sigui, al capdavall, més que un àmbit d'interacció entre el que un ensenya i el que els altres aprenen, i crec que aquesta és una gratificació difícil d'aconseguir en altres professions. Alguns alumnes d'aquesta Facultat han arribat a catedràtics en diferents universitats d'Espanya i també en d’altres parts del món, com els Estats Units o la Xina. I tot el que hem fet ha estat jugar a un joc de preguntes i respostes amb la natura.
Quan i com va decidir estudiar física? La cosa ve de família. El meu pare, químic, treballava en una fàbrica de lleixiu i a mi m'agradava participar en els experiments que hi feia. També m'agradaven molt les matemàtiques i, per entendre la física, cal utilitzar el llenguatge matemàtic.
Va néixer així el seu amor per la disciplina. Va ser com una atracció irresistible. Al meu parer, la física és la mare de totes les ciències, i moltes de les grans preguntes que la vida ens fa es podrien respondre en clau física.
Ha trobat resposta a algunes d'aquestes preguntes? Humilment hem identificat, a la nostra unitat, l'efecte del túnel ressonant d'espín, considerat en l’àmbit internacional com una fita històrica. Hem reconegut fenòmens quàntics en l'àmbit del magnetisme a temperatures molt baixes; vam realitzar experiments de magnetització de materials, busquem aplicacions de l’encriptació magnètica i assagem microones aplicades al camp de la biomedicina. Una altra troballa important ha estat la deflagració magnètica, que és l'única deflagració de la natura governada per la llei quàntica.
UNA LLUM AL FINAL DEL TÚNELL'efecte túnel de la magnetització va ser una fita històrica per a la ciència del segle XX. Es basa en una insòlita propietat de mecànica quàntica descoberta per l'equip de Tejada, conjuntament amb la City University de Nova York i l'empresa Xerox, als anys 90. Era la primera vegada que un físic espanyol descobria un nou fenomen en la història més recent de les ciències. La revista Nature, de fet, qualifica aquesta descoberta com un punt d'inflexió, alhora que Milestones in Spin situa l'experiment entre les principals contribucions de físics com Albert Einstein, Paul A. M. Dirac, Otto Stern, Felix Bloch, E. M. Purcell, Douglas Osheroff, Robert Richardson, David Lee, Frank Wilczek, David Gross, David Politzer, Albert Fert o Peter Grünberg.
Què es pot esperar del descobriment? D’aquí a poc temps, ordinadors quàntics, transformadors elèctrics, plàstics i neveres magnètiques, brúixoles mesoscòpiques d'elevadíssima sensibilitat, catalitzadors magnètics i un llarg etcètera.
