Entrevistes

Materials

Albert Fert, Premi Nobel de Física 2007

"Els gigues de memòria passaran en breu a ser un terme obsolet"

Els discs durs poden multiplicar encara dràsticament la seva capacitat de memòria i ocupar molt menys espai físic. L’espintrònica, considerada una de les disciplines que més expectatives de futur està generant, basa el seu èxit en una de les propietats dels electrons: la seva energia rotacional. El físic francès Albert Fert va rebre el premi Nobel per apuntalar uns coneixements teòrics que han permès als ordinadors guanyar capacitat de memòria amb menys espai, i que ha propiciat noves generacions de telèfons mòbils, càmeres de vídeo i panells electrònics de cotxes o avions.

JORDI MONTANER | 16 de juny de 2009

Tota una revolució a partir d’un minúscul gir.
Aquest gir ja havia estat identificat als anys 30, però fins a mig segle després ningú va pensar que pogués desplaçar l'electrònica per la seva capacitat d'aconseguir que materials semiconductors emmagatzemin molta més informació en molt menys espai.

Els experts sostenen que la GMR i l’espintrònica auguren un matrimoni feliç entre les ciències bàsiques i la tecnologia aplicada.
També il·lustra la globalització dels descobriments. Els fruits del nostre descobriment han canviat la forma en què avui ens comuniquem i, per extensió, la nostra manera de viure.

Alguns el defineixen com un 'artista de la ciència'.
Segurament es refereixen a que m'he servit de contribucions científiques anteriors per redimensionar-les al que podríem anomenar "un nou edifici intel·lectual", donant peu al disseny de nous materials i noves tecnologies.

"Els gigues passaran en breu a ser un terme obsolet"
Albert Fert

Un futur en què l’espintrònica ocupa un espai singular.
La revolució a la qual feia referència a la primera pregunta no ha fet més que començar. Els ordinadors, els discs durs, poden multiplicar encara dràsticament la seva capacitat de memòria i ocupar molt menys espai físic. Els gigues passaran en breu a ser un terme obsolet. Això últim fa referència a la magnetoresistència d'efecte túnel [TMR] i al desenvolupament de la primera memòria magnètica MRAM.

Una revolució que no només dóna peu a nous invents, sinó que revaloritza materials.
Així és. El coure o el ferro tradicionals donaran pas a nous materials semiconductors i l'ús de nanotubs de carboni.

Tant donarà de sí?
Els còmputs quàntics que realitzem donaran pas en breu a noves aplicacions de molècules mai abans relacionades amb el camp electrònic... No només revolucionarà les comunicacions o la informàtica, també instruments mediàtics tan aparentment antiquats com les ones de ràdio.

Com definim l’espintrònica?
Com una interfície entre la física magnètica i l'electrònica.

I que pren l’electró com a protagonista.
Efectivament. Un electró crea alguna cosa més que un camp electromagnètic. L’espintrònica es basa en una aplicació de la fórmula física de Planck a un corrent d'electrons amb gir polaritzat, causant un senyal capaç de duplicar l'ample de banda d'un cable. La manera més fàcil de reproduir aquest corrent és a partir de materials ferromagnètics que filtrin els electrons de manera uniforme.

Amb aplicacions industrials que ens han canviat la vida.
L'aplicació industrial més important són els dispositius d'emmagatzematge massiu, és a dir, els discs durs. La revolució en aquest àmbit de l'electrònica es va iniciar el 2002, quan la multinacional IBM va anunciar que estava en condicions de comprimir 155.000 milions de bits en un cm².

L'ideal és que la Universitat i l'empresa col·laborin de prop

Va canviar en alguna cosa la seva vida quan va rebre el premi Nobel?
Des que em van atorgar el premi he rebut moltes sol·licituds per pronunciar conferències o apadrinar projectes industrials. Tot ocupa el seu temps.
Quin tipus de projectes?
Al Japó, empreses com Sony o HITACHI s'han proposat materialitzar algunes de les meves propostes basades en l’espintrònica.
I quan s'arriba a aquest punt, què pot més, la indústria o la universitat?
L'ideal, com passa a França o Alemanya, és que el món empresarial i l'universitari col·laborin de molt a prop. Gairebé des que vaig començar a la universitat (ara fa 40 anys), empreses com Thomson-CSF, Philips o Siemens s'interessen pels projectes universitaris i ofereixen el seu suport, no només amb diners, sinó també amb infraestructura o suport logístic.

Tòpics de l'article