Entrevistes

Salut

Harold Varmus, premi Nobel de Medicina 1989

"Em preocupa com estem invertint en ciència"

Defensar la salut com a problema global no és una utopia. I dissenyar polítiques sanitàries que abordin la malaltia i la seva prevenció en termes planetaris no és per res desgavellat. No ho és, si més no, per a Harold Varmus, científic pioner en recerca oncològica, el que li va valer el premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1989, i capdavanter d'iniciatives com la Public Library of Science. Després de passar per la direcció dels National Institutes of Health dels Estats Units (1993, 1999), Varmus va assumir el 2000 la presidència del prestigiós Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) de Nova York. L’acreditat científic ha visitat recentment l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

Xavier Pujol Gebellí | 8 de setembre de 2009

Doni’m un motiu irrefutable per donar-li a la salut una dimensió global.
Quan parlem de grans reptes planetaris el primer que ens ve a la ment és el canvi climàtic, l'accés a una alimentació digna o a l'aigua. El mateix passa amb la salut, un problema que avui veiem que no entén de fronteres i que no es pot solucionar només amb actuacions locals o abordant únicament l'esfera individual.

"Hauríem de pensar millor què i com fem servir els recursos disponibles"
Harold Varmus

Per tant, cal prendre decisions globals també en salut.
Però pensant-les bé. Certament, s'ha avançat molt, especialment en el nostre món occidental, però no ha passat el mateix als països en desenvolupament. Encara que en alguns d'ells la seva ciència s'està desenvolupant, no estic gens segur que estem fent el correcte.

Què estem fent malament?
Em preocupa com invertim en ciència des dels països desenvolupats, com abordem els grans problemes del planeta. Hauríem de pensar millor què i com fem servir els recursos disponibles.

La qual cosa vol dir que el problema no està ben plantejat, què proposaria?
Personalment, m'agradaria veure a l'administració del meu país, els Estats Units, participant de forma activa en la resolució d'aquests problemes, en particular si, com passa amb el medi ambient o l'economia, abordem la salut com un problema global que ens afecta a tots.

Quinhauria de ser, en la seva opinió, el primer pas?
Hem de revisar la política d'inversions en salut global. S'ha de prestar més atenció a la posada en marxa de polítiques sanitàries, plans de prevenció i desenvolupament de teràpies i fàrmacs. D'aquesta manera és possible millorar els sistemes de ciència i salut d'aquells països que ara mateix no tenen els mitjans suficients.

Elsúltims anys no semblen haver estat propicis al seu país per encarar el problema des d'aquest punt de vista. Canviaran les coses?
Com molts col·legues, he estat especialment crític amb algunes de les decisions que s'han pres als Estats Units pel que fa a ciència, cultura o salut. En qualsevol cas, cal vetllar perquè les inversions siguin significatives, cal assegurar que els diners es reparteixen de manera raonable.

Hem d'abordar la salut com un problema global que ens afecta a totsRecordoque va ser especialment crític amb l’administració Bush.
La meva opinió era compartida per la majoria de científics. Com a científic metge em preocupo per la salut des d'un punt de vista global i crec que podríem fer molt més per millorar les condicions sanitàries als països pobres. Una bona manera és permetre que es desenvolupin per ells mateixos i facilitar-los la tasca tant com sigui possible.

Quèentén per raonable?
Encara que sigui important, en salut no tot és càncer. Hi ha altres malalties i altres àrees que necessiten recursos. No hem de perdre de vista ni la salut mental ni la salut maternal, ambdues clau en prevenció; ni tampoc oblidar-nos d'invertir en noves vacunes. Algunes organitzacions internacionals, com la fundació Bill i Melinda Gates, estan fent una magnífica tasca en aquest sentit. A través d'elles podem orientar els científics als grans problemes de salut mundial.

D'algunamanera està dient que cal repensar l'organització de la ciència i els seus pressupostos.
Així és en part. La primera qüestió que es va plantejar a la Fundació Gates quan es va posar en marxa el seu programa sobre salut global va ser definir quins són els veritables problemes a resoldre per tal que científics i metges puguin oferir els seus millors resultats.

I a quina conclusió es va arribar?
Per finançar qualsevol projecte cal complir una premissa: han de col·laborar investigadors de països rics i pobres.

Enquè consisteix la iniciativa?
A la Fundació Gates es va crear un programa per abordar els grans reptes en salut global. L'objectiu era definir-los i fer competents a les persones per solucionar-los. En una primera etapa van sorgir 14 grans temes, que vam haver d'ampliar fins a 44 per l'allau de sol·licituds rebudes. La Fundació Gates va invertir en la iniciativa prop de 400 milions de dòlars per donar suport a aquests projectes. Construïm col·laboracions entre científics en països pobres i rics i redefinim conceptes essencials en salut global.

Hafuncionat?
Encara és aviat per assegurar que els projectes finançats han donat resultats satisfactoris. Però sincerament, crec que anem en una bona direcció. El primer pas ja s'ha donat: s'estan construint equips multinacionals per abordar problemes que requereixen de coneixement local i mitjans internacionals. D'alguna manera, estem facilitant la comunicació i la transferència de coneixement a partir d'experiències diferents.

Unaltre canvi que s'endevina a l'horitzó és el que fa referència a la publicació de resultats científics...
Si volem fer ciència internacional hem de permetre que tothom pugui tenir accés al coneixement. Publicar a bones revistes és possible sense massa dificultat per a un bon grup de Nova York o de Barcelona. Però això no passa a molts països de l’Àfrica, de Sud-amèrica o de l’Àsia, en els què, globalment, l'accés als continguts de major impacte es veu limitat pels costos. Internet està fent possible un canvi de paradigma. Una manera d'avançar és assegurar el lliure accés a la informació des dels països en desenvolupament.

Comfer-ho possible?
L'accés a la informació és fonamental en termes de competitivitat i de resolució de problemes. La nostra resposta és l’Open Access. La iniciativa que ara mateix estem impulsant és PLoS (Public Library of Science).

Ésaquesta iniciativa una guerra al món editorial clàssic?
No, és una manera diferent d'encarar les publicacions. Publicar al més alt nivell exigeix ara mateix uns costos editorials que llasten la recerca a científics amb recursos limitats. O impedeixen l'accés de bons grups amb bons resultats. I no només en aquelles revistes d'altíssim impacte. Passa massa sovint, fins i tot amb les més específiques o amb un estàndard mitjà.

Construir nova ciència en salut

Harold Varmus (Long Island, 1939) reparteix el seu temps en múltiples tasques. D'una banda, ostenta la presidència del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, el prestigiós centre hospitalari de Nova York des d'on s'impulsen algunes de les iniciatives més prometedores en investigació i nous tractaments oncològics. Per l'altra, manté actiu un laboratori al mateix centre, on desenvolupa models animals per a l'estudi del càncer de pulmó. El seu objectiu és entendre com un "gen activa la maquinària per transformar una cèl·lula sana en una altra cancerosa i com d'aquí acaba sorgint un tumor". De la mateixa manera, persegueix establir connexions "tan ràpides com sigui possible" entre el laboratori i el pacient. A efectes pràctics, assenyala, el que pretén és "construir nous ponts amb una ciència més moderna". "Hi ha nou coneixement que ens està ajudant a desenvolupar nova ciència en salut", insisteix Varmus.

Però això no és tot. En paral·lel impulsa programes de formació específics sobre investigació i càncer en col·laboració amb la Universitat Rockefeller. "Els científics estan envellint", diu. "L'edat mitjana als NIH és de 42 anys, es triga massa a arribar a llocs estables per investigar en condicions". Així és difícil produir "ciència de qualitat", assegura. Varmus sap de que parla. Durant el temps que va estar al capdavant dels NIH, amb Bill Clinton com a president dels Estats Units, va aconseguir doblar els pressupostos de recerca en salut i va obrir noves i prometedores vies que després han demostrat ser efectives. Avui, lamenta, "els pressupostos estan declinant". "La ciència té noves exigències que no sempre s'atenen correctament", finalitza.

La situació podria canviar amb l'arribada de Barack Obama a la presidència dels Estats Units. De moment, ha acceptat formar part del comitè d'assessors presidencials per emprendre un dels grans reptes que ha plantejat el president nord-americà, la universalització del sistema sanitari al seu país. L'objectiu que persegueix és mantenir una connexió visible entre política sanitària i investigació i desenvolupament, ambdós elements imprescindibles per arribar a bon port.

Les seves tasques es complementen amb la seva dedicació a projectes de caràcter global. PloS n’és un d'ells. I la seva participació com a assessor a fundacions i centres de recerca n’és un altre. Des d'aquí tracta d'impulsar programes que vinculen científics a projectes que aborden problemes que transcendeixen fronteres. De nou, establint lligams.

Tòpics de l'article