Entrevistes

Genètica

Lynn Margulis, professora de la Universitat de Massachusetts

"Tots tenim avantpassats microbians"

La teoria de l'evolució, tot i estar majoritàriament acceptada, encara no es pot donar per tancada de forma definitiva. Lynn Margulis (Boston, 1938), reconeguda mundialment per les seves contribucions al coneixement de l'origen de la cèl·lula i per la seva teoria de l’endosimbiosi seriada, manté obert el front de la especiació per simbiogènesi, contrari en part al dogma darwinista i, sobretot, neodarwinista . 'Tenim el 75% de la teoria provada', sosté la prestigiosa i polèmica investigadora, que segueix exercint com a professora del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts.

Xavier Pujol Gebellí | 1 de setembre de 2009

El 1970 va veure la llum la primera edició de Origin of Eukaryotic Cells. Amb ell naixia, encara que molt a contracorrent, la teoria de la simbiogènesi.
És veritat que va anar a contracorrent, tot i que va generar un rebuig molt més gran al meu país que a Europa. Potser per una qüestió de tradició cultural.

"Si tinc raó, especiació està íntimament lligada a passos per simbiogènesi"
Lynn Margulis

Toti això, en tot aquest temps la teoria ha evolucionat fins al punt que comença, per fi, a ser acceptada. Hauran passat gairebé 40 anys.
La teoria està basada en quatre parts, de les quals tres ja estan demostrades. En concret, les que parlen de l'origen del citoesquelet nuclear, dels plastidis i dels mitocondris. Ara demostrarem la quarta.

Anemal principi, si li sembla.
Quan vaig començar en evolució es parlava d'un origen totipotent. A l'arbre genealògic tot emergia d'un punt i s'avançava per diferenciació. El temps s'ha encarregat de demostrar que els arbres basats en aquest principi són erronis. El coneixement dels fòssils ens ha permès descobrir que no es tracta d'un procés gradual. I el mateix Darwin va dir que si l'evolució no és gradual, la seva teoria està totalment equivocada.

Perno és completament errònia. Incompleta, potser.
Bé, la seva teoria no és errònia, però tampoc és gradual. I a més, tampoc hi ha un avantpassat totipotent. El que hi ha és fusió i simbiogènesi repartides per tot l'arbre genealògic. D'aquí que puguem definir com a unitat de vida a la cèl·lula bacteriana. Per tant, tots tenim avantpassats microbians.

Peròno es coneix massa sobre la connexió entre organismes microbians i pluricel·lulars.
Es coneix menys del 80% d'aquesta connexió. I el que sabem té a veure sobretot amb els últims passos de l'evolució.

Deiaque li queda una quarta lluita per guanyar. Com ho porta?
Estem treballant en l'origen de l'estructura dels microtúbuls que governen el moviment de cilis. Fins ara mai s'ha tingut en compte que aquests orgànuls podrien significar alguna cosa més.

Ambaixò aconseguiria tancar el cercle?
Sincerament, penso que sí. I de pas, homenatjar el primer que consta que va parlar de simbiogènesi, el rus Boris Mihailovich Kozo-Polyansky.

Quinva ser el seu mèrit?
El 1926, 30 anys abans de morir, va escriure el llibre Simbiogènesi, un nou principi de l'evolució. El text conceptualitza amb exemples la teoria de la simbiogènesi i distingeix ja entre procariotes i eucariotes. Els seus predecessors, que ja animaven aquesta teoria, rebutjaven Darwin. Però Kozo-Polyansky no. Deia que la innovació en l'evolució emergeix de la simbiogènesi. I afegia que les associacions estaven regides per la selecció natural.

Peròara, insisteixo, hi ha consens internacional sobre la validesa de les seves idees.
La meva teoria s'ha rebutjat moltíssimes vegades. Però és certa. Avui tothom accepta que els mitocondris procedeixen de bacteris i els plastidis d'algues verdes i blaves. La idea és perfectament compatible amb el fet que tota la vida que veiem avui a la superfície de la terra procedeix del mateix tronc. Això és darwinisme i la biologia molecular s'ha encarregat de demostrar-ho.

No es pot anar d'una espècie a una altra simplement per l’acumulació d'errors a l'atzarIon és el problema?
Quan es dibuixa un arbre el que veiem és simplement diversificació, ramificació. Però no tot és mutació a l'atzar, no es pot anar d'una espècie a una altra simplement per acumulació d'errors a l'atzar.

Pertant, estaríem dient que simbiogènesi i selecció natural són les claus de l'evolució i, en particular, de l'especiació.
Si tinc raó, especiació està íntimament lligada a passos per simbiogènesi. És el que anomenem adquisició de genomes. Aquest concepte està plenament demostrat quan ens referim a l'origen de la cèl·lula eucariota. Dos escarabats pertanyen a la mateixa espècie quan els genomes integrats [el propi i el del simbiont] tenen els mateixos components.

Osigui, que es compleix el principi biològic que diu que un més un és un.
Doncs sí. I el més important és que no hi ha baules perdudes, cada pas ha deixat descendents. El que passa és que per trobar-los cal anar a llocs poc convencionals. Per exemple, a intestins de termites o als fangs sulfurosos del Mar Negre.

Iresta la quarta part.
És la que explica la motilitat, però encara no l'hem pogut provar. Tot i això, tenim resolt cada pas, hem trobat les espiroquetes correctes per a cadascun, de manera que podem parlar d'un avantpassat comú per als microtúbuls i les espiroquetes ciliades.

Peròcal trobar els exemples adequats, establir la relació.
Els genomes de simbionts de malalties venèries, com la sífilis, tenen uns mil gens. Es podria dir que n’han perdut 4.000 però, en realitat, els estan utilitzant de l'individu infectat. Amb aquesta associació podem elaborar prediccions, hipòtesis, i trobar els elements homòlegs. D’aquí res serà obvi que els eucariotes són sempre productes d'integració.

El creacionisme és una bogeria cultural

La seva teoria sobre simbiogènesi ha estat sempre molt controvertida, fins i tot socialment.
És una qüestió purament de mentalitat. El 57% dels nord-americans creu que a la Bíblia hi ha escrita la ciència que explica la història de la humanitat.

Val la pena preguntar-li què opina del Creacionisme?
És una bogeria cultural. I també un perill, perquè al darrere s'hi amaga la ignorància més absoluta. Com a teoria, bloqueja l'entrada de la lògica i l'evidència, una cosa que per a un científic és essencial.

Doncs n’hi ha molts que s'entesten en això.
Una cosa és discutir sobre fets i evidències científiques i una altra sobre fe o religió, que no és el mateix que sobre posicions morals o polítiques. Als Estats Units es renuncia massa sovint al debat de les idees. Per fortuna, Europa és més tolerant en aquest aspecte.

És per aquest motiu que també ha posat en dubte tot el que s'ha explicat sobre la SIDA?
Des que Robert Gallo va fer públics els seus resultats sobre la SIDA, no he estat capaç trobar una publicació que provi de manera satisfactòria que el VIH és l'agent causal de la malaltia. El que veiem és que hi ha una enorme variabilitat i que no hi ha una identificació precisa del virus. Per descomptat que hi ha una mica de correlació, perquè les proves detecten el virus, perquè hi és, però ningú no ha demostrat encara que sigui la raó causal.

Els seus dubtes, i els dels seus col·legues, han generat un rebuig difícil de suportar.
Es pot ignorar, però resulta difícil resistir. Hi ha qui està guanyant molts diners gràcies a aquesta malaltia.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

3 comentaris

jorge cuellar 25/01/2011
Saludos Xavier Pujol. He buscado sin éxito el Email y teléfono de Lynn Margulis para invitarla a un seminario en Bolivia este año y quiero pedir tu ayuda para comunicarme con Ella. ¿Podrías ayudarme? Gracias por atenderme. Jorge

Alberto Cáceres Benavides 31/03/2010
Realmente este es el lenguaje con el que se debe hablar en Ciencia,si los lectores se han dado cuenta, la Dra. Lynn Margulis emplea muy bien la epistemología, la lógica y la eurística, pilares fundamentales del método científico. Mis más sinceras felicitaciones a esta gran pionera de la Ciencia.

Eva 15/10/2009
Esta mujer es una visionaria, hace años que debieron darle el Nobel!

<< 1 >>