Perfils

Eric Maskin (Nova York, 1950) es va graduar en matemàtiques a la Universitat de Harvard l’any 1972. L’any 1976 es va doctorar en matemàtiques aplicades a la mateixa universitat i el 1977 va obtenir un màster a la Universitat de Cambridge. Des de l’any 2000 exerceix de professor a l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de Princeton.

El seu currículum el vesteix de perfecte matemàtic. Tot i això, Eric Maskin ha acabat destacant molt més per les seves aportacions en teoria econòmica. De fet, s’ha convertit en un dels personatges més rellevants de l’economia actual.

A principis dels 80 va començar ‘provant sort’ endinsant-se al món de les subhastes; volia analitzar els procediments de venta que més beneficiaven. Fruit d’aquestes anàlisis va acabar establint la teoria de la implementació, que permet dissenyar un mecanisme perquè tots els resultats possibles siguin òptims.

Aquesta teoria, unida a les aportacions dels seus dos companys Leonid Hurwicz i Roger Myerson, van donar lloc a l’assentament de les bases de l’anomenada teoria del disseny de mecanismes, destinada a millorar el funcionament dels mercats. Amb aquesta teoria es pot comprovar en quines situacions els mercats funcionen bé i en quines malament. A partir d’aquesta idea, l’objectiu és crear estratègies (‘regles de joc’) per aconseguir el bé comú a partir dels interessos propis de les parts implicades, de manera que ambdues quedin satisfetes i l’economia funcioni de forma eficient.

Gràcies a aquesta teoria, que ha significat un abans i un després en l’economia moderna, l’any 2007 Maskin i els seus companys van aconseguir el seu màxim reconeixement, el Premi Nobel d’Economia.

Maskin viatja pel món pronunciant conferències i concedint entrevistes. És membre de nombroses societats i ha rebut distincions de prestigi, com per exemple ser membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2009).

Que l’economia funcioni, que hi hagi benestar social, és el desig primordial de molts països i, per tant, els seus consells sempre són benvinguts allà on va. Si li pregunten, respon el que pensa. Segons ell, ‘pensa el que diu’. Així doncs, deixem que respongui.

Tòpics de l'article