Perfils

Bruno Frey (1941, Basilea [Suïssa]) va obtenir la llicenciatura en economia a la Universitat de Basilea (1964); el doctorat, l’any següent a la mateixa universitat. Després d’exercir de professor d'economia a la Universitat de Basilea l’any 1969, del 1970 al 1977 va residir a Alemanya després d’aconseguir la feina de professor titular de finances públiques a la Institut de Recerca Empírica en Economia de la Universitat de Zurich, on encara treballa.

Fray és un economista ‘diferent’. Per ell, l’economia es pot relacionar sense problemes amb altres disciplines, com la psicologia, les ciències polítiques o la sociologia. Aquestes mescles donen lloc a noves visons i maneres d’entendre els comportaments humans. En aquest sentit, la relació entre economia i felicitat ha estat la seva principal inquietud. Tal i com diu la dita, “els diners no fan la felicitat, però ajuden”. I Frey ho té clar. És home de ciències, un economista, i com a tal, té molt clar que la felicitat es pot mesurar. També sap que és un terme abstracte, personal i subjectiu, però que hi ha certs factors que ajuden a arribar-hi. Per últim, és clar que es tracta d’un objectiu comú i vital al món i que, per assolir-lo, en paraules de Frey, “és necessari arribar a un benestar subjectiu declarat”.

Per Fray, doncs, la felicitat es quantificable en molts casos. Creure en una religió, tenir fills, viure en un país determinat, tenir més o menys diners, l’estat civil, el sexe o la raça són alguns dels aspectes que l’investigador ha analitzat i teoritzat. I aquestes anàlisis i teories són les que l’han conduït a un gran reconeixement internacional.

I com que Frey pensa en global, també gosa opinar sobre la situació general del món, un món en el que els atacs terroristes se succeeixen gairebé de forma diària i que només obtenen, com a resposta, solucions polítiques encara més agressives. I el pitjor, la gran llista de víctimes innocents que augmenten sense descans. Segons l’economista, el problema no s’està tractant correctament i, en part, la culpa la té el mal repartiment de les riqueses. I la felicitat també hi té a veure, per suposat. Un bon repartiment afavoriria la felicitat, que a la seva vegada conduiria al benestar i, en definitiva, a l’estabilitat mundial.

També és interessant la crítica que fa sobre l’Homo Economicus actual, que s’interessa més per les motivacions extrínseques (premis i càstigs que atorga l’entorn social) i fa que les intrínseques, més positives, quedin a un segon pla. L’home actual es mou, doncs, per un interès egoista molt relacionat amb les recompenses posteriors.

Fray ha materialitzat la seva ideologia. Amb Reiner Eichenberger (Universitat de Friburg) i René L. Frey (Universitat de Basilea), ha fundat el Centre de Recerca en Economia i Gestió de les Arts (CREMA) a Suïssa. Actualment és un dels seus directors de recerca.

Una altra de les seves tasques importants ha estat la de cap de redacció de la revista Kyklos (revista suïssa sobre economia política) des de 1969, així com la de membre del consell editorial de moltes altres publicacions econòmiques. També ha escrit, coescrit i editat més d'una dotzena de llibres de reconeixement internacional i més de 350 articles a revistes d’economia, ciències polítiques, sociologia i psicologia.

La felicitat, un objectiu personal i col·lectiu a la vegada. Hi ha moltes coses externes a nosaltres que ens poden ajudar a aconseguir-la. Tota la resta, allò més inherent en nosaltres, depèn de cadascú.

Tòpics de l'article