Perfils

Suzanne Scotchmer es va llicenciar en estadística l’any 1989 a la Universitat de Califòrnia (Berkeley). Un any després es doctorava en economia al mateix centre. I a partir d’aquí, l’inici de la seva vida professional com a economista, que l’ha portat a ser, avui, catedràtica d’economia, dret i polítiques públiques a la mateixa universitat on va estudiar. La seva vida ha anat de menys a molt més, i s’ha col·locat, amb el temps, en una posició de prestigi internacional dins el món de l’economia. De fet, s’ha convertit en una de les més importants economistes a l’hora de proposar estratègies per superar la crisi financera global.

Per començar, Suzanne és experta en tot allò que fa referència a l’economia de la innovació. Per ella, les idees són el més important per a la innovació; una bona inversió en aquestes és la millor manera per assolir els nostres propòsits i aconseguir, per tant, un retorn a la societat en forma d’innovació. Quantes menys idees hi hagi, més interès hi ha d’haver per part dels governs a invertir més diners per aconseguir-ne, i de bones: noves idees, noves visions imaginatives i creatives que aportin alguna cosa nova per la societat. En aquest sentit, també és primordial entendre la nova societat actual per trobar nous recursos que facin que l’economia funcioni.

Com molts economistes, Suzanne s’ha interessat també, al llarg de la seva carrera, pel món del joc. Més en concret, ha centrat els seus interessos en la teoria matemàtica del joc, basada en càlculs de probabilitats que poden ser molt útils per donar respostes a les conductes socials i els hàbits de consum, per tal d’adaptar l’economia a noves realitats.

Per últim, Suzanne s’ha atrevit també a parlar sobre el polèmic tema de la propietat intel·lectual, d’especial actualitat en un món en què Internet provoca una llibertat de publicació desorbitada i, per tant, una pirateria cada cop més incontrolada. Segons l’economista, s’han de buscar noves lleis de propietat intel·lectual que facin que creador i postcreador en surtin beneficiats i hi hagi un repartiment equitatiu dels drets. Un exemple seria la fixació d’un cànon just i sostenible que obligués els postcreadors a pagar als autors originals.

La rellevància de Suzanne Scotchmer com a economista s’ha vist materialitzada pel fet de ser una de les assessores principals en innovació econòmica del govern dels Estats Units i de l'Acadèmia Nacional de Ciències del mateix país.

Tòpics de l'article