Perfils

Física

El pare de Javier Tejada (1948, Castejón [Navarra]) tenia una fàbrica de lleixiu. Va ser allà on Tejada va començar a veure els primers experiments que, tard o d’hora, acabarien per despertar-li la passió per la ciència i, més en concret, per la física. S’acabà llicenciant en ciències físiques a la Universitat de Saragossa l’any 1970 i es va doctorar el 1975.

El físic amplià el seu bagatge acadèmic i professional en universitats prestigioses de tot el món. Algunes on hi ha deixat la seva petjada són la Technische Universität de Munich, la Université Paul Sabatier de Toulouse, les angleses de Birmingham i Liverpool, la Urbana Champaign d’Illinois, Berkeley i San Diego de California, el C.N.R.S. de Grenoble i la City University de Nova York i Los Àngeles. Amb tots aquests viatges i molta experiència a l’esquena, va tornar a Espanya i va assentar-se a la Universitat de Barcelona, on actualment és catedràtic de física de matèria condensada i director del Grup de Magnetisme, centrat en el magnetisme experimental. Combina aquesta tasca amb la codirecció del laboratori UBX (UB-Xerox), juntament amb Ronald Ziolo.

I al llarg d’aquest temps, interessos concrets que han donat lloc a recerques i descobriments històrics, patents que han augmentat dia a dia el seu prestigi, escrits que han immortalitzat la seva saviesa i reconeixements internacionals en forma de premis i afiliacions a societats.

Javier Tejada ha centrat i centra les seves recerques en el magnetisme quàntic. En aquest camp, el físic pot presumir de ser un dels descobridors de l’efecte túnel ressonant d’espín, descobriment que la prestigiosa revista Nature qualifica de fita històrica. La primera evidència experimental de l'efecte túnel de la magnetització va aparèixer el 1992. Més tard, el 1996, va descobrir l'efecte túnel ressonant de l'espín, per establir la seva coherència quàntica el 1999 i advertir la deflagració magnètica quàntica el 2006. Un abans i un després a partir d’aquí, i és que el físic no només s’interessa per la física en sí, sinó també per les seves aplicacions pràctiques. No és d’estranyar, doncs, que la seva descoberta hagi resultat molt útil per poder dissenyar i construir un prototip de làser de microones i dispositius de camps rotants, així com també millorar la tecnologia per a la seguretat del paper moneda.

Gràcies a les seves descobertes, Tejada ja té a les seves mans al voltant de 15 patents d’àmbit internacional, aconseguides a partir de la col·laboració d’empreses de tot el món. També pot dir que ha escrit uns 300 articles a revistes internacionals de prestigi, així com 200 articles a diaris espanyols i 3 llibres. I també pot presumir de pertànyer a la Reial Societat Espanyola de Física, la Societat Catalana de Física, l’Acadèmia de Ciències de Nova York i la Societat Americana de Física.

Aquesta és la llarga llista de mèrits de Javier Tejada, en molts casos recompensats: Premi d’Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència (1983); doctor honoris causa per la Universitat City de Nova York (1996); Fellow de la American Physical Society (2000); Premi Príncipe de Viana de la Cultura del Govern de Navarra (2006); i Premi Nacional de Recerca en l’àrea de Ciències Físiques, Materials i de la Terra, atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació (2009).

Per Javier Tejada, la seva tasca encara no ha acabat. Per ell, l’educació i la docència són també vitals per difondre el coneixement. Ha après, ha descobert i ha marcat una fita. Ara només li manca transmetre-ho.

Tòpics de l'article